28 de gener 2011

Celebració al Posdata


El suplement literari del diari Levante-EMV publica un extens article de Josep Franco sobre els 25 anys de Bromera. El reportatge s'il·lustra amb algunes portades representatives de l'evolució de l'editorial i amb algunes fotografies històriques. En un parell d'aquestes fotos apareix un servidor, amb alguns anys menys... L'acte de presentació de novetats de la foto 3 va ser, possiblement, el meu primer dinar amb mitjans de comunicació. La número 5 em porta molts bons records d'un sopar inoblidable amb el mestre Montalbán, home d'una extraordinària amabilitat que va participar en el programa d'actes dels Ciutat d'Alzira poc abans de la seua mort.
Podeu punxar les imatges per llegir l'article sencer.


25 de gener 2011

Tipus mòbils 21 - Una flama esplendorosa


Avui, a les 19,25h del 25 de gener, se celebra a Alzira el tret d'eixida de la commemoració del 25 aniversari de Bromera. L'acte d'aquesta vesprada té com a eix central la nova versió de la primera novel·la publicada per l'editorial: L'últim roder, de Josep Franco, amb il·lustracions d'Enric Solbes (aquest va ser el primer d'una llarga sèrie de treballs compartits entre els dos amics). És, per això, un bon motiu per agrair, de nou, la impagable professionalitat de l'autor de Sueca, vinculat amb Bromera des dels inicis.
"Josep Franco, que tenia ja a mitjan dècada dels 80 un ben guanyat prestigi literari, va accedir a publicar les aventures del roder idealista Eugeni el Frare en una editorial, Bromera, que tot just s’estrenava amb aquell títol. D’aquella primera edició s’acompleixen, precisament avui, 25 anys. Per celebrar aquest quart de segle d’èxit compartit, l’editorial d’Alzira rellança L’últim roder amb una edició (la número 32) revisada per l’autor. No és gens habitual, ni en la nostra llengua ni en moltes altres inqüestionades, que un llibre acumule vendes pròximes als 100.000 exemplars, ni que continue viu de manera inalterada al llarg de dues dècades i mitja. És això el que converteix L’últim roder en un clàssic dels nostres dies, que cal continuar llegint i recomanant."
Aquest és el tema del Tipus mòbils d'aquesta setmana a L'informatiu: "Una flama esplendorosa".

20 de gener 2011

Art en El Musical

Teatre en valencià a València ciutat? Malauradament, aquesta raresa és possible en pocs espais públics a hores d'ara. Per això, l'estrena avui d'Art al teatre El Musical és una grata notícia. El popular text de Yasmina Reza, traduït a un gran nombre de llengües i representat en bona part dels principals escenaris del món, arriba ací de la mà d'Albena Teatre i Tornaveu, en versió de Rodolf Sirera i protagonitzada per Carles Alberola, Alfred Picó i Carles Sanjaime. La professionalitat dels implicats augura un treball impecable. Al Canyamelar aniré aquesta nit per gaudir-ne en directe.

18 de gener 2011

Tipus mòbils 20 - No jubilaran el tio Canya

Un moment de la presentació del llibre sobre Al Tall a la Casa de la Cultura de Xàtiva.
Divendres passat vaig assistir a la presentació del llibre Al Tall, música per a un poble. L'acte va tenir lloc a Xàtiva, amb Pep Gimeno El Botifarra com a mestre de cerimònies. La sala, buida d'autoritats locals, estava en canvi plena de gom a gom de persones que admiren la trajectòria del grup. Vam poder veure el documental elaborat per Esguards "Al Tall, cantant rasant a terra", que us recomane de totes totes. Hi havia Vicent Torrent i Manolo Miralles, xativí de naixement que va sorprendre el públic amb confessions personals que es notava sentides i sinceres. Va ser un d'aquells actes que et fan sentir orgullós del potencial que demostra el País Valencià subterrani, l'extraoficial.
Tornant cap a casa, escoltava el disc que inclou el llibre esmentat, i no vaig poder evitar tornar a emocionar-me escoltant Tio Canya. Allà es va començar a gestar l'article del Tipus mòbils d'avui a L'informatiu: "No jubilaran el Tio Canya".
"Les generacions actuals de valencians (i les que vindran) tenim un avantatge enorme sobre els nostres predecessors, del qual poc sovint en som conscients: nosaltres tenim una tradició cultural en la nostra llengua, una tradició bastida, conreada, fixada, divulgada i ben viva. No podem desaprofitar aquest privilegi; de fet, tenim l’obligació d’aprofitar-nos-en d’aquest llegat llaurat amb molts sacrificis i dificultats, perquè al tio Canya encara no l’han jubilat, malgrat l’edat."

15 de gener 2011

No mos furtaran l'orxata!

[Orxateria de Santa Caterina, a València, que ha generat sense saber-ho un conflicte institucional. Foto: AISA.]
Els dissabtes, l'ABC publica el seu suplement literari, ABCD. És per això que goso comprar-me'l des de fa un temps, però certament és un costum que m'hauré de fer mirar, perquè la capacitat d'inventiva dels redactors a l'apartat "Comunidad Valenciana" em té descol·locat. Fa unes setmanes, relacionaven la campanya "Fes teu el valencià" amb Carod-Rovira i ETA. Avui obrin amb aquest anunci: 


Jo què voleu que us diga, a mi un titular així em fa vergonya aliena. Ells, però, li dediquen tota la pàgina d'obertura del "suplement" valencià a aquest "notición", que arranca així:
"El vuelco electoral en Cataluña ha intensificado la espiral de injerencias en materia cultural y lingüística practicadas con relación a la Comunidad Valenciana. El cariz soberanista que ha imprimido de partida el convergente Artur Mas al Gobierno catalán no parece la mejor tarjeta de presentación para fijar un clima razonable de relaciones con el Consell, muy deterioradas por la escalada de tensión que generó el tripartito. De hecho, el nuevo conseller de Cultura y ex dirigente del PSC, Ferran Mascarell, se ha significado públicamente por la defensa de las tesis de los denominados «Países Catalanes»."
"Espiral de injerencias", "relaciones deterioradas", "escalada de tensión"... Tot aquest apocalipsi institucional (ja ho veureu si teniu fetge de llegir tota la peça) perquè s'ha inclòs la foto d'una orxateria valenciana en la web Culturcat...
Parafrasejant el conseller Ferran Mascarell (a qui aquest diari no ha deixat els 100 dies de gràcia que demanava Marc Moreno en un comentari a l'apunt anterior i de qui diu que "nunca ha ocultado sus preferencias por las tesis independentistas de los Países Catalanes"), podríem afirmar també que un país val el que valen els seus mitjans de comunicació. I al País Valencià no anem sobrats de periodisme seriós, francament (i penosament).

12 de gener 2011

Un país val el que val la seua cultura

"Estoy convencido de que un país vale lo que vale su cultura. Estoy seguro de que la Catalunya democrática en pocas ocasiones ha hecho las políticas culturales que se corresponden con esa convicción. En las políticas culturales demasiado a menudo han prevalecido los intereses de la política corta antes que los de la cultura. Estoy del todo seguro de que la clase de nación a la que hay que aspirar será posible sólo si damos a la cultura un rol renovado: debe ser el instrumento conscientemente constityente del modelo avanzado de identidad, creatividad, progreso y comunidad que debemos construir."
Ho confesse sense embuts: aquestes paraules de Ferran Mascarell, nou conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya a La Vanguardia d'avui em fan, com a valencià, una enveja terrible. Quan tindrem nosaltres polítics (amb poder) que demostren aquesta fermesa  i convicció en la importància de la cultura per al desenvolupament (nacional, ai las!) de la societat? De veritat mereixem el que tenim?
Podeu llegir l'article sencer punxant la imatge. També ací.

11 de gener 2011

Tipus mòbils 19 - Censura preventiva

"Quan semblava que el boom del “políticament correcte” estava superat, ara i adés tornen veus que ens recorden que la literatura (i l’art en general) ha de ser accessible al gran públic i allunyar-se de polèmiques fins esdevenir asèptica i innòcua, buida. Però no es pot reescriure la història a conveniència de les ments puritanes ni sota els paràmetres de la democràcia actual, perquè caurem en el ridícul, com quan es pretenia retirar de les llibreries, “per racista”, el còmic Tintín al Congo."
La censura aplicada a la nova edició de les novel·les més importants de Mark Twain als Estats Units mou a la reflexió a l'article "Censura preventiva", a L'informatiu d'avui.

10 de gener 2011

Un hotel per als amants dels llibres


Si teniu previst anar (o tornar) a París i no sabeu en quin hotel allotjar-vos, la gent de Publishing Perspectives ens ho posa fàcil: Le Pavillon des Lettres. Situat ben a prop dels camps Elisis, compta amb vint-i-sis habitacions en homenatge a les lletres de l'alfabet francés, i cadascuna està dedicada a un escriptor, amb textos seus reproduïts a les parets. Bé, les tarifes no són aptes per a qualsevol butxaca, però si teniu un capritx...

07 de gener 2011

Un llibre per salvar el món

Al pòrtic del web hi llegim una advertència: "La Terra està a punt de ser destruïda... fes alguna cosa!". Tot seguit se'ns presenten tres maneres distintes d'assassinar una persona per salvar el món: apunyalant-lo, ofegant-lo o electrocutant-lo. I cada diguem-ne "solució" té el seu vídeo il·lustratiu. Jo vaig triar (no em pregunteu per què) l'apunyalament, i açò és el que hi vaig trobar:


Bé, potser el màrqueting és un poc (només un poc) sensacionalista, però... caram, és que alguna cosa calia fer per cridar l'atenció sobre l'última novel·la de Salvador Macip, El joc de Déu, perquè s'ho val. Fixeu-vos com comença:
"El professor Fisk arriba al seu laboratori. Engega l'ordinador, entra el codi de seguretat per iniciar l'experiment de la jornada i destrueix la Terra."
Veritat que teniu curiositat per saber com continua? Jo en vaig tenir, i molta, quan vaig rebre la proposta de publicació del llibre, i vaig creure que, si a mi m'havia aconseguit encuriosir (primer), divertir (mentrimentres) i pensar (la història i el rerefons em voltaren molts dies al cap), és que aquell llibre tenia les qualitats de singularitat i d'oportunitat que hauríem d'exigir a qualsevol manuscrit que contribuïm a convertir en llibre. I, així, l'edició va començar feliçment a prendre forma.
Si voleu més motius per llegir-lo, ací en trobareu un decàleg complet. I en aquesta altra adreça, un tastet més llarg en PDF. Ara vindran dies molt seriosos, de feina i d'estrés... no us abelleix evadir-vos amb la lectura?

05 de gener 2011

Esborronador

Realment impacta assistir en directe a la mort de CNN+, un canal de notícies professional i rigorós com n'hi ha(via) poquíssims a l'abast de la TDT actual, tan buida, tan bufa. I és una burla despietada i indignant que el substituïsca un canal de 24 hores de Gran Hermano. És tan simbòlic i, alhora, tan real, que esborrona.


04 de gener 2011

Tipus mòbils 18 - Un tresor a la paperera de reciclatge

La venda del llegat de l'agent Carmen Balcells al ministeri de Cultura ens porta a reflexionar sobre el patrimoni documental present i futur de l'edició valenciana:
"No sabem si algun editor o impressor tindrà encara en algun calaix, per posar uns quants exemples contemporanis, el manuscrit de Mor una vida, es trenca un amor; les galerades de No emprenyeu el comissari!; els fotolits de Crim de Germania; les correccions d’Els cucs de seda o la correspondència de la desapareguda editorial Gregal. De tot això hi havia (i potser n’hi ha encara, dispersa i esparsa) fitxes, còpies, cartes, fotografies... documentació escrita, al capdavall, que caldria amb urgència reunir i salvar de la desaparició (si no ha desaparegut ja)."
Aquest és el tema d'aquesta setmana a la columna Tipus mòbils de L'informatiu: "Un tresor a la paperera de reciclatge".
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...