26 de juliol 2011

Tipus mòbils 47 - Un valencià "de prendre café"

L'article d'avui a L'informatiu, "Un valencià 'de prendre café'" tracta l'aspecte lingüístic del nou president de la Generalitat. En el debat d'investidura ja hem pogut comprovar que no és molt cafeter...
"Diu Fabra que promet aprendre valencià, però ha estat vint anys (vint!) com a regidor, primer, i alcalde, després, d’una ciutat gran i valencianoparlant (si més no, sobre el paper) i si en tot aquest temps no ha sentit la necessitat d’aprendre la llengua pròpia dels seus conciutadans i tenir un nivell superior al lèxic imprescindible per manejar-se amb correcció en una cafeteria, és evident que ja no ho farà mai. S’omplin la boca de trilingüisme i no saben fer la o oberta amb un canut."

19 de juliol 2011

Tipus mòbils 46 - En el nom dels lectors

Umberto Eco convertit en una caricatura d'ell mateix. Imatge "pispada" d'ací.

"Si ens saltàrem les llargues descripcions de Balzac, no ens perdríem potser el que caracteritza amb major profunditat la seua obra, el que només ell sap donar-nos?" 
L’interrogant el proposa Jean-Claude Carrière en l’exquisida conversa que manté amb Umberto Eco a l’assaig Nadie acabará con los libros (Lumen). “Com aquells que busquen els guions o les ratlles dels diàlegs d’una novel·la”, li replica Eco. Doncs bé, ara serà ell qui ens conduirà directament a les ratlles del diàleg en la seua inoblidable El nom de la rosa, que ha decidit "alleugerir" dels passatges densos per fer-la "més digerible als nous lectors". Obvia, així, que, com ells mateixos afirmen en l’obra citada, la finalitat de llegir no és “llegir per llegir”, sinó obtenir un aliment substancial i durador.
D'aquestes (i potser altres) qüestions parlem avui en la columna setmanal a L'informatiu, "En el nom dels lectors", que arranca així:
"La cultura light que tot ho abasta ens empeny a desvestir d’additius i palla el que no cap en els 140 caràcters d’un tweet. Són els signes del temps. Tampoc suportem ja pel·lícules massa llargues, i per això ens refugiem en les sèries de televisió i en els vídeos breus del YouTube. I hem abandonat els blocs i els articles que (com aquest mateix) contenen més de dos paràgrafs de text. I llegim només els titulars de les notícies del diari. I mengem i bevem productes baixos en calories (mentre salivegem per un bon entrepà i una cervesa). I simplifiquem (o altres simplifiquen per nosaltres) la complexitat de tot plegat en frases-eslògan (“Agua para todos”, “Total per tres trages”) que ens impedeixen aprofundir en matisos molestos."

12 de juliol 2011

Tipus mòbils 45 - Caure més baix

La renovació del Consell Valencià de Cultura (CVC) està resultant molt menys tranquil·la del que alguns partits polítics haurien volgut. Els diaris en van plens, de comentaris crítics amb la designació de càrrecs polítics als diversos organismes consultius de a Generalitat Valenciana. 
Si el CVC pot aportar alguna cosa a la nostra societat és precisament una visió distinta a la política, una reflexió professional, intel·lectual si voleu, dels problemes que afecten el nostre àmbit cultural. Per a fer política estan els polítics, però no pot ser que el llarg, fosc i profund silenci que s'aplica sobre la intel·lectualitat valenciana siga més espés com més temps passa, fins el punt d'arraconar-los fins i tot dels espais que els són propis. Està clar que són els partits qui designen, a través de les quotes que atorguen els seus resultats electorals, els membres d'aquests òrgans, però hem d'exigir-los que aquest àmbit siga conduït per persones d'indubtable, inqüestionable vàlua i experiència en el conreu i defensa de la cultura valenciana. Tant el PSOE com EU han optat per seguir-li el joc al PP i nomenar per al CVC polítics en excedència, i hem de ser crítics i criticar-ho, perquè qui calla, atorga.
Aquesta és la reflexió de la setmana al Tipus mòbils de L'informatiu: "Caure més baix":
"Enmig d’aquest desficaci per a un organisme que ha comptat hiatòricament amb personalitats de la talla de Fuster, Alfaro, Berlanga, Torrent, Llorens o Michavila, Compromís proposa l’entrada de Joan Francesc Mira. La distància sideral entre la talla intel·lectual de Mira i el currículum (per molt que els maquillen) de qualsevol altre dels candidats palesa respecte i consideració envers les institucions que regulen la nostra vida diària i sustenten l’autogovern."

08 de juliol 2011

Quan Barcelona no és el centre

Aquest dilluns, La Vanguardia va publicar un reportatge de Josep Massot ben interessant. Sota el títol "Quan Barcelona no és el centre", la capçalera catalana es feia ressò de l'auge (en nombre i en rellevància) de les editorials mal dites "perifèriques". El tema va sorgir a la roda de premsa de celebració dels 25 anys de Bromera el dimarts anterior. "Amb la tecnologia actual, té sentit parlar de centre i perifèria, en el món de l'edició?", va preguntar Massot. La resposta de Josep Gregori va ser molt clara i immediata: "Nosaltres no ens hem sentit mai perifèrics". La premsa (i la repercussió va ser ben notable) va recollir aquesta afirmació.


I és que el sentiment de perifèria és més una qüestió mental que no física ("també era sentimental", cantarien ací els Antònia Font). Depenent de l'actitud que manifestem, de la convicció que hi posem i del treball que desnvolupem, se'ns considerarà (i serem) "perifèrics" (en el sentit d'accessoris, perquè en aquest context s'hi nota una predisposició negativa envers el terme) o "centrals" (ço és, que se'ns té en compte de veritat). Hi ha escriptors que viuen a la vora de les Rambles de Barcelona que tenen una obra volgudament perifèrica (i és una opció ben lloable), i n'hi ha d'altres, en canvi, nascuts a Alcoi, Sueca o Catarroja del tot imprescindibles.


El reportatge de La Vanguardia (el podeu llegir punxant les imatges) es queda curt per desenvolupar com ens hauria agradat aquesta i altres qüestions que s'hi relacionen, però és un primer tast saludable per destapar una realitat inaturable: al procés de concentració que es viu a Barcelona ciutat hi ha un efecte reactiu i proactiu per part d'editorials de tot arreu del territori de parla catalana. I tan necessari és un grup potent com una gran diversitat de punts de vista que el complementen. Ens enriqueix culturalment, sens dubte.
Fóra interessant que el mapa de l'edició en català es completara amb tota la varietat de segells que existeix actualment. Al País Valencià només ja en falten una dotzena llarga de segells, pel cap baix...

05 de juliol 2011

Tipus mòbils 44 - Errates (naturals)

Feia temps que volia recuperar la secció d'anècdotes, una de les meues preferides d'aquest bloc. Avui tornem als vells costums, amb L'informatiu com a altaveu. El Tipus mòbils d'aquesta setmana es titula "Errates (naturals)" i evidencia la incomunicació nord-sud i el desconeixement de la riquesa dialectal de la llengua catalana entre els usuaris mateixos:
"Telefona a l'editorial una dona molt però que molt emprenyada: "He comprat un llibre vostre i està ple d'errrates. Vull parlar amb el responsable immediatament!". Temorosa del que puga ocórrer, la companya que havia agafat el telèfon em demana si voldria atendre-la. Glups!, faig jo. Un llibre ple d'errates és el malson de qualsevol editor. Però no et pots amagar, cal esmenar l'edició el més prompte possible. "Endavant!", responc. I comença una de les converses més estrafolàries que he mantingut mai.

A l'altra banda de la línia, la dona m'explica, nerviosa i alterada, que dies enrere havia adquirit un exemplar d'un llibre infantil i que s'havia trobat amb una obra tan plena de faltes d'ortografia, que la seua filla li havia confessat que no podia continuar llegint perquè li feria els ulls. "Mama, jo així no puc seguir, no entenc res!", diu que va dir. La dona (catalana, ací el matís és important) prosegueix la seua denúncia criticant la poca seriositat de l'empresa i la indecència que significa que no es preocupe com cal pel nivell de llengua que adquiriran els infants, i que li sap "molt de greu", però que vol que li torne els diners.
Quan puc ficar-hi cullerada, li pregunte si em podria facilitar algun exemple d'aquestes errates per tractar d'esbrinar què pot haver fallat, perquè estic tan sorprés com ella mateixa. "Doncs són ben evidents!", replica. "Ja en el títol mateix en teniu una ben gruixuda: El secret de Meritxell, 'la' Meritxell, que no ho veus, que li falta l'article?". Aleshores ho entenc tot i em cau el món als peus amb una barreja de sentiments: no és responsabilitat de l'editorial... és molt més greu. "I mira, a la pàgina 13 diu 'fins que haja (pronunciat a la castellana, arrosegant la jota) dormit'", "'Haja'!”, remarca.""I Mercé, amb l'accent al revés." "I paraules com 'seua', 'granera', 'puga'... com pot estar tan mal escrit?"
Inspire fort i tracte d'explicar-li allò dels matisos dialectals, les diferències en algunes paraules, les particularitats de la flexió verbal... I es fa el silenci. Quan es recupera de la improvisada sessió filològica, la meua interlocutora (i a partir d'aquell instant, exclienta), afirma: "però això ho hauríeu d'indicar a la tapa perquè estiguérem advertits i no comprar-vos els llibres!". I em diu que vol llibres escrits com es parla a la seua comarca, que "tot això que parleu els valencians" està molt bé, però que a la seua filla no li serveix, i que amb les editorials catalanes aquests "problemes" no els té. Jo li explique que no depén de les editorials, sinó de la variant lingüística que empra l'escriptor, de la seua procedència, però em talla a mitjan argumentari i em confessa el que és evident: "no ens entendrem, tu i jo, però igualment tornaré el llibre a la llibreria". I s'acomiada ja més serena, agraïnt l'atenció, amb educació infinita.
Jo em quede amb l'auricular a la mà, dubtant si allò ha ocorregut de veritat o és fruit d'alguna lectura fantàstica recent. I és que n'hi ha dies que sí, que pense que tot està perdut..."
No és una columna basada en fets reals, sínó que són fets reals!

04 de juliol 2011

Projectes editorials emergents

Avui tinc una (nova) cita amb Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Sota el títol "La literatura infantil i juvenil, la nova 'illa del tresor' per a les editorials", aquesta setmana s'hi donaran cita una bona representació de la cadena del llibre per parlar de l'estat i les oportunitats de la LIJ en l'actual context de crisi econòmica i de paradigma. Hi participe en la taula redona "Projectes editorials emergents", que ve d'emergir, no d'emergència (espere!). Per seguir algunes impressions al Twitter, piuleu l'etiqueta #juliolsLIJ.
Les sessions prometen!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...