Salvem la Fundació Bancaixa

Seu central de la Fundació Bancaixa, a la plaça de Tetuan de València.

Sé que no són bons moments per parlar bé de la banca, però... què n'opineu de l'Obra Social, més necessària que mai? D'aquesta qüestió punxeguda en parlem avui a la columna setmanal de L'informatiu: "Salvem la Fundació Bancaixa".

Els mitjans espanyols es van fer un fart, setmanes enrere, de criticar amb tota l’artilleria patriòtica de què són capaços la renacionalització d’YPF a Argentina. En canvi, ací a València encara hem de donar les gràcies (hem de ser “lleials”, recordeu) perquè Madrid ens expropia definitivament Bancaixa. (Em negue a qualificar de “nacionalització” aquesta presa de pèl.) Gràcies a una història centenària, el que un dia va ser Bancaixa conserva encara les pagues i els estalvis de molts dels nostres majors i, entremig d’alguns negocis servils al poder, ha servit al llarg de la seua existència per facilitar hipoteques i crèdits a famílies, autònoms i empresaris que han generat activitat econòmica i ocupació en aquest país.

Critiquem i denunciem (no pot ser d’una altra manera) la golafreria sense límits de la banca. Però en alguns casos, com era el de Bancaixa, també hi havia un revers positiu i lloable: l’Obra Social, gestionada per les fundacions Bancaixa i Caixa Castelló. Aquest organisme ha estat l’encarregat directe d’atendre econòmicament col·lectius socials desfavorits, d’impulsar i patrocinar el talent dels joves i de donar suport a la cultura: des d’ajudes a associacions sense ànim de lucre que treballen amb persones en risc d’exclusió social fins a beques per a la formació d’universitaris a l’estranger. I, en l’àmbit cultural, no només practica el mecenatge d’auditoris, museus i palaus, depositaris de “l’alta cultura”; també ha programat les millors (i més multitudinàries) exposicions que s’han vist a València en els últims anys i dóna suport a les societats musicals, a la Mostra de Mim i de Titelles, a certàmens literaris, als premis Sambori i a la Fira del Llibre, entre moltes altres iniciatives descentralitzades que generen activitat cultural de base arreu del país.

Ara que les dotacions públiques per a totes aquestes partides tendeixen a zero, esdevé imprescindible la continuïtat i el suport de l’Obra Social. El problema és que la Fundació es nodria pressupostàriament dels beneficis de la participació de Bancaixa a Bankia, i ara tot això s’ha esvaït. El futur de l’entitat i dels seus objectius socials estratègics queda en l’aire. En l’intricada “reestructuració” present de Bankia, aquest és un tema cabdal per als valencians, potser l’últim cartutx que podríem salvar d’aquesta voladura programada del nostre (ex) sistema bancari i financer. Aviat, la meitat de Bankia estarà en mans de l’Estat espanyol. És, per tant, al govern central a qui haurem d’exigir a partir d’ara amb fermesa i contundència, tots a una veu, que mantinga l’Obra Social de la Fundació Bancaixa. La societat valenciana, el país sencer, la necessita més que mai.

Tipus mòbils 81.