Tina Vallès ens regala a Núvol un d'aquells textos de crítica literària que encomanen les ganes de llegir tant el ressenyat com el ressenyador. Centrem-nos ara, però, en l'autora ressenyada, Mercè Ibarz. El títol de l'article és ja suficientment explícit: "Llegir tota la Ibarz". El motiu és el llançament de Vine com estàs (Proa), la primera gran obra en català d'aquest 2013, un text que perdurarà en la memòria dels lectors molt més enllà d'aquest mesos grisos i freds. Tina elogia la prosa de l'autora, la seua evolució, la minuciositat amb què escull i col·loca totes i cadascuna de les paraules que conformen cada obra, un mestratge que condensa ara en la seua nova proposta literària:
"Vine com estàs diria que, tot i ser formalment dues narracions, és alhora un conjunt d’històries tan trenades, tan ben enredades les unes amb les altres, que potser no és agosarat dir que o bé és una novel·la o bé la Ibarz s’inventa un nou gènere narratiu que és conte, és novel·la i és memòria"
A mi Mercè Ibarz em recorda, en l'exigència, en la brevetat i en la condensació de saviesa al millor Erri de Luca. I en el tracte personal és ferma i afable alhora. Mai oblidaré un consell que em va donar en una ocasió (no fa massa, tot i que semble que ha passat una eternitat): "Noi, comença a pensar en tu mateix". Vaig anotar l'advertiment premonitori en un paper (tinc tendència a oblidar qüestions que, temps a venir, resulten importants) i, des d'aleshores, el tinc penjat al meu despatx, envoltat de dibuixos dels meus fills. Algun dia, potser, contarem més d'aquella història. Ara, de moment, gaudim tots de Vine com estàs (ací, un tast). Un gran encert, un més, de l'editor d'Edicions Proa, Josep Lluch. Estem d'enhorabona!
Mercè Ibarz vista per Martina Tulier a Núvol.com. |
And I swear
That I don't have a gun
No I don't have a gun
No I don't have a gun
Memoria
That I don't have a gun
No I don't have a gun
No I don't have a gun
Memoria
4 comentaris:
Oh, gràcies, JC! Ara no acabo de veure el vincle De Luca-Ibarz però són dos autors que admiro. Encara tinc molt present la lectura (ep, que era correcció!) d'El pes de la papallona.
Tina, les similituds que trobe entre ells són més formals i estètiques que no potser temàtiques. No obstant això, els dos pouen en l'experiència pròpia com a matèria primera literària. O potser és perquè vaig tindre el plaer de presentar-los, quan De Luca va estar a Barcelona el març passat, i aquella imatge em fa veure coses que no són... En tot cas, felicitats (i gràcies) per l'article!
Ah, vist així sí! Gràcies per ampliar-ho!
Gràcies a tu per les aportacions, Tina!
Publica un comentari a l'entrada