26 de gener 2013

De què va això de ser editor

La mort de Gonzalo Canedo, fundador de l'editorial Libros del Silencio, ha provocat articles de crítics i intel·lectuals lloant la seua integritat i posant en valor les virtuts del bon editor. El que més m'ha cridat l'atenció és aquest del bloc El lector mal-herido, del Diario.es. Es tracta d'un text provocador, com tots els que hi trobem en aquell espai. Fixeu-vos, si no, en l'inici:
"Por los escritores sabemos que los editores son unos hijos de puta. Les roban, les cambian una coma; les cambian dos comas; les dejan de publicar; no les entienden y no les hacen caso cuando proponen una foto para la portada; siempre invitan a comer a otro; siempre sacan sus libros en febrero. Todo terrible."
Però entre provocació i provocació, trobem moltes raons per continuar estimant aquest ofici tan particular. Aquestes són algunes de les reflexions que més m'han interessat i voldria deixar reflectides ací per tenir-les sempre presents. Us recomane llegir l'article sencer.
  • Haciendo libros uno puede acabar rico, sí; como puede uno acabar rico mirando por la ventana, más o menos. 
  • Un editor independiente no busca el talento, sino llegar a fin de mes.
  • Ser editor es un oficio de equilibrista, pues sólo importa cuánto tiempo aguantas sobre el alambre.


2 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Pobres editors! Rebeu per totes bandes! Però això de les comes és cert... :)

Tirant al cap ha dit...

Si només foren unes comes, veritat? Però ens hi posem i ja és un no parar: lèxic, frases, paràgrafs suprimits o canviats de lloc, posa'm ací un assassinat, estira l'escenna de llit, que ara es porta l'erotisme, canvia el final per un de més impactant... I el títol... Mmmm... I si en busquem un altre més 'comercial'?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...