La "revolució" editorial valenciana

Els últims mesos, Alfons Garcia ha publicat a Levante-EMV uns articles ben interessants i recomanables per seguir l'evolució dels moviments (alguns, inexplicablement silenciosos) que s'estan produïnt en el sector editorial valencià i que estan revolucionant el panorama d'aquest segment cultural que hauríem de considerar socialment i políticament estratègic. 

Sota una aparença estàtica (en els anys precedents hi havia hagut pocs actors nous) es precipiten ara canvis que s'albiren transcendents. Si ens remuntem uns mesos enrere, Alfons Garcia es feia ressò d'"El abismo del libro valenciano", que seguia l'ERO en què Bromera va reduir la plantilla. Al febrer d'enguany compartia l'anunci de la creació de Sembra Llibres ("Una nueva editorial agita el mundo cultural") i, al poc, ens recordava que "el llibre digital no parla valencià". Aquest divendres, finalment, publicava un reportatge de gran interés, notícies que corrien de boca en boca al "mundillu" però que encara no havien trobat altaveu en cap mitjà (si més no, jo no ho he vist enlloc): "La fábrica de libros se revoluciona" (si punxeu la imatge, podreu llegir-lo en aquest escaneig pedestre).

A l'article comenta projectes emergents i d'altres que es refermen (posa els exemples d'Andana, Onada i Sembra) i, sobretot, les incorporacions que realitza Tabarca (una veterana editorial, hereva en part del catàleg de Gregal, que no mostra signes de penúria econòmica) que evoluciona i creix per convertir-se en un grup editorial. Hi posa com a exemples la compra de dos segells amb llarga tradició que travessaven un moment delicat: Marfil i Ecir. "Incluso no descarta una tercera incorporación", afig encara el periodista, i ens deixa amb la incògnita. Estarem atents, perquè hi ha més segells en la corda fluixa…

Però, com s'afirma a l'article, el sector també dóna mostres de dinamisme: iniciatives com la Plaça del Llibre (que torna a la tardor) i nous segells, als quals caldria afegir SM Arrels (filial del Grupo SM, que engega, entre altres projectes per al sector educatiu, "El vaixell de vapor" en valencià), el reforç literari que està vivint Voramar (segell d'Alfaguara per al País Valencià), el naixement d'El Petit Editor i encara alguna altra sorpresa que potser quallarà a curt termini. 

Ara més que mai seria l'hora que vells i nous actors del món del llibre al País Valencià cooperarem d'una manera oberta i generosa per provocar complicitats, unir esforços i treballar més units per la sostenibilitat i el futur del malmés sector editorial autòcton. Ens cal molta reflexió (i acció) conjunta.

No vull tancar aquest apunt sense recomanar, una vegada més, el magnífic reportatge de Carles Fenollosa al Quadern d'El País, en el qual apuntava també fa unes setmanes algunes claus de la situació "entre la supervivència i la renovació".

Descobrir els orígens

En un moment de contenció (quasi) generalitzada del sector editorial, ens arriben signes de vida des del Nord. A Benicarló, fregant la frontera del país, l’editorial Onada ha creat un nou projecte orientat al món de l’ensenyament: Onada Educació. El primer fruit d’aquesta iniciativa és la col·lecció juvenil “Maremàgnum”, que s’estrena amb el rellançament d’un dels títols més potents d’Enric Lluch: Desprésdel silenci.

El veterà escriptor d’Algemesí ens proposa en aquesta novel·la, distingida amb el premi Ciutat de Sagunt, descobrir la veritat oculta rere un antic misteri familiar. La mort de Natàlia, mare de Joan Queralt, remou en el protagonista vells fantasmes adormits. En capítols alterns, seguim dues trames paral·leles: d’una banda, la investigació quasi detectivesca que emprén Joan per trobar el pare i esclarir els seus orígens; de l’altra, els esforços dels avis adinerats, en temps de la República, per tenir la filla que la natura els havia negat. Qui és realment Natàlia Font? La clau d’una caixa de seguretat al banc aportarà moltes respostes.

Una història d’amor interromput per l’orgull, descrita amb una riquesa lèxica que encomana l’estima per la llengua.

Publicat a Levante-EMV el 7/12/13. 

Onada Educació

Enmig d'un panorama editorial que pinta negre, especialment en aquest gran país nostre d'editorials petites, també hi ha esperança i hi ha futur. Hi ha editors que mantenen viva l'empenta i la il·lusió d'ampliar modestament catàleg, d'experimentar amb línies noves que consoliden i eixamplen la seua base lectora. 

Onada Edicions n'és un bon exemple.

Ubicada físicament a Benicarló, Onada Edicions abasta mentalment, amb naturalitat, tot el territori de llengua catalana. Si ens ho miràrem al mapa, de fet, no els hi trobaríem a la perifèria, sinó al bell mig del país, a la frontera entre les comarques de Castelló i les Terres de l'Ebre. I aquest punt de partida, certament singular per a un segell editorial, ha marcat la seua producció fins el moment, amb més de 300 obres de referència sobre el territori més immediat. Una aposta per la difusió patrimonial que continuarà en el futur.

Aquest divendres, en el context de la Plaça del Llibre que s'inaugura precisament avui, es presentarà en societat el nou projecte Onada Educació. No es tracta d'un títol ni d'un autor, sinó d'una línia sencera de publicacions específicament concebuda per al món de l'ensenyament del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, amb propostes literàries des dels cicles d'Infantil fins el Batxillerat i acompanyament didàctic per al professorat. La nova iniciativa s'estrena amb la magnífica novel·la d'Enric Lluch Després del silenci, primer títol de la col·lecció juvenil "Maremàgnum". La seguiran obres de Pep Castellano, Jordi Santasusagna i… Molts altres!

La premsa ja ha començat a fer-se'n ressò del projecte Onada Educació. Demà divendres dia 22, a les 20h, els responsables de l'editorial, juntament amb Enric Lluch, en donaran tots els detalls. Pots unir-te a la festa des d'aquest enllaç de Facebook o sol·licitar informació permanent des d'aquest altre. En aquesta singladura, tothom és benvingut!

Ps.-

I si esteu lluny, posem per cas a Palma, podeu assistir a la presentació dels premis d'aquella ciutat, que enguany ha publicat precisament Onada.

Maremàgnum de premis

La tardor és, al País Valencià, un no parar de premis literaris. Ahir només se'n lliuraven 10 dels grossos, de tot tipus i color. Jo hi vaig assistir, per primera vegada, al lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt, que van ja per la 15a edició. Un acte elegant, àgil i breu que va donar a conéixer els guanyadors de les modalitats de poesia (Antoni Albalat), teatre (Octavi Egea) i Salvador Vendrell (narrativa), que s'estrena com a novel·lista amb un prometedora obra sobre la societat valenciana actual: Quan truquen de matinada. Enhorabona als tres!!!

A l'acte hi vam tenir l'oportunitat de presentar en primícia la nova edició de Després del silenci, una novel·la d'Enric Lluch magnífica de debò, amb la qual va guanyar el premi Ciutat de Sagunt l'any 2010 i que gaudeix d'una bona salut en llibreries i a les aules. De fet, és la primera obra d'aquest certamen que es reedita, i per a l'ocasió els amics d'Onada Edicions n'han renovat el disseny per encetar una nova col·lecció, "Maremàgnum". Si voleu saber més detalls d'aquest projecte positiu i engrescador, orientat al món de l'ensenyament, el dia 22 de novembre a les 20h es presentarà al Centre Octubre de València dins dels actes de la Plaça del Llibre. En donarem més detalls.

Mentre arriben els guanyadors d'enguany (a la primavera), podem delectar-nos amb la magnífica obra d'Enric Lluch, i desitjar llarga vida a aquest certamen!

 

Premis Ciutat de Sagunt

Demà divendres es lliuren els Premis Literaris Ciutat de Sagunt de poesia, narrativa i teatre, que publicaran a la primavera els amics d'Onada Edicions. No hi he estat mai, però enguany que sí que m'ho he pogut combinar bé, em fa il·lusió anar-hi. Si voltes per la zona i t'abelleix acompanyar-nos... ens hi veiem!

L'enigma del rebuig editorial

"Una de les pitjors dites que hi ha és la que ens vol convéncer que s’aprén més de les errades que dels encerts, ja que d’alguns fracassos no aconseguim refer-nos; en canvi, l’èxit sempre ens empeny cap endavant. La majoria d’escriptors ho saben molt bé perquè han patit en solitud la duresa del rebuig editorial. Aquella carta, aquell correu, aquell silenci que indica de manera inequívoca que el seu manuscrit no serà publicat. Si més no, de moment, perquè un dels enigmes més grans de la indústria editorial continua sent el motiu pel qual unes obres veuen la llum i altres són condemnades a les tenebres de l’oblit."

Així comença l'article "L'enigma del rebuig editorial", publicat al Quadern d'El País el 17/10/13.