10 d’abril 2007

El preu de ser valencians

Partint d'un dels llibres de moda, El preu de ser catalans (en el qual, com assenyalava Vicent Alonso, només s'hi dediquen dues línies al "cas valencià"), Invasió subtil fa una reflexió oportuna i necessària sobre la progressiva i potser crònica, definitiva desaparició del llibre en català a les llibreries valencianes.
Aprofite l'avinentesa per recomanar-vos també aquest altre apunt previ que el complementa, i on enllaça amb un article de Joan-Elies Adell publicat a l'Avui, en el qual el poeta deia amb amargor:
"No hi ha, del Sénia cap amunt, voluntat clara de dir, als valencians, quin paper hem de jugar en això de la "cultura catalana". Pareix que només servim per sumar a l'hora de fer el recompte total dels catalanoparlants, per rescatar les obres clàssiques de l'època medieval i treure pit de tradició literària i, de tant en tant, per comptar amb algú de nosaltres i calmar consciències. En el fons som una molèstia."
No crec que ningú ens haja de dir què hem de ser de majors, però sí que fa cada vegada més la impressió que, com ja ho vam apuntar ací, els valencians hem quedat reduïts (alguna vegada hem estat res més?) a un tros de territori en els mapes de l'oratge. Perdó, del temps.

2 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

És curiós que els valencinans sempre teniu aquesta sensació. Em sembla que us equivoqueu... només en la direcció del vostre legítim comentari-queixa. No som pas els catalans els que us menystenim, sinó l'administració catalana. Vull dir que és una qüestió de política, dels partits polítics, de la classe dirigient catalana que és incapaç d'assumir el concepte de Països Catalans perquè, senzillament, els comporta massa feina. Massa justficiacions que creuen innecessàries davant els seus amos espanyols. (Incloem aquí naturalment els socialistes i també els convergents.) Però els valencians heu de saber que els catalans (els que ho som, els que ens hi sentim) no només no menystenim els valencians sinó que ni tan sols els elogiem en excés, vull dir que no ens mostrem condescendents amb ells/vosaltres, per la senzilla raó que no us considerem ells/vosaltres. Us considerem, ens considerem, nosaltres.
Els polítics i determinats sectors intel·lectuals afins a la progressia socialista no ho veuen així, és cert. Tampoc aquesta massa de població espanyola que viu a Catalunya, i que certament mai de la vida no pensarà en València com en una part del mateix país. Però és gent que tampoc no creu que Catalunya sigui un país.
Suposo que m'explico. Salut i malgrat tot, continuem lluitant. No pas "vosaltres els valencians" (parafrasejo Fuster, és clar) i "nosaltres els catalans", sinó senzillament "nosaltres".

Tirant al cap ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari, Joan. Continuem lluitant!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...