Dijous a la nit la Negra y Criminal es va convertir en un dels indrets més segurs de tota Barcelona. Els nombrosos assistents a la presentació de La nit que Wendy va aprendre a volar (entre els quals hi havia dos excelsos tirantafotredors, Josep Millo i Enric Lluch) estaven rodejats de mossos d'incògnit (inclosa la inspiradora del personatge), membres del cos de seguretat de Joan Saura, i fins i tot el cap de la policia de la ciutat comtal. Un luxe, vaja!
El conseller Saura, que hi va acudir puntual i amb els deures ben fets (no m'imagine una "estampa" així a València), va destacar en la seua intervenció una frase del llibre: "Has de besar molts gripaus abans de trobar el teu príncep blau", sentència que va llegir també en clau política...
Un personatge extraordinari, la Wendy, que ha elevat el cos dels mossos d'esquadra a categoria literària. Li desitgem una vida molt, molt llarga.
Actualització 20/4/07: la crònica d'El Punt.
Actualització 20/4/07: la crònica d'El Punt.
4 comentaris:
PRIMERA PART
Mai no sabrà A. M. de quina se’n va escapar la nit que va rebre el Premi de Narrativa Juvenil. Després de les fotos de rigor, el J.C. ens el va presentar i ens va demanar si el podríem portar a l’hotel on s’allotjava. El meu amic i jo creuàrem una mirada de complicitat i acceptàrem de seguida. El pla era ben clar: apoderar-se del xec que acaba de guardar a la butxaca interior de l’americana gris la qual, per cert, li queia de pena. La idea era pujar-lo al cotxe i eixir disparats cap algun lloc fosc i apartat, darrere de l’estació RENFE, per exemple. Tot seguit “l’invitaríem” a lliurar-nos, a les bones, el xec que acabava de rebre: 30.000 euros! Fins i tot teníem la coartada que ens cobriria les espatlles cas que l’aventura no acabara bé. I era aquesta: no anàvem a permetre que els diners, donats per una societat financera valenciana, foren objecte d’una clamorosa fuita de capitals (A.M. viu a BCN). Mira per on, l’autor de novel·la negra més important del país anava a viure en primera persona una aventura negra, negra. Malauradamente, el projecte, o la conspiració, es va desfer com un castell de sorra quan vam traure el cotxe de l’aparcament. A.M. ens esperava a fora, amb un somriure d’orella a orella i acompanyat de la seua distingida senyora i de la seua encantadora filla. I, és clar, qui podria portar a termini una indústria com la nostra amb la presencia de dues dones? Tanmateix, no pensàvem renunciar-hi.
Així va ser. Ho confirme. Ja va tenir sort A.M., ja. La dona i la filla el van salvar d'un atac "canyaveral", que és com dir, un atac enmig d'un canyar espés dels que solen trobar-se a la vora del Xúquer. A.M. es va salvar i nosaltres continuem currant com a bojos per tal de poder pagar la "canyada" d'Hisenda. Que també deriva de "canya", clar.
Un refredat de collons de mico.
Ei, aquell vespre vaig ser a la Negra y Criminal!
Sóc mosso, i acabo de publicar Montecristo, que si bé no es una novel·la policíaca, està escrita per un policia...
Potser l'A.M. sí que sap d'aquell complot i per això va anar a la presentació amb tanta protecció policial, no us sembla?
Publica un comentari a l'entrada