25 de juliol 2007

Ghostwriter (I)


Al dinar posterior a la roda de premsa, Banville confessava que una de les seues paraules preferides en anglés és "serendipity", mot intraduïble que fa referència als colps de sort que, raríssimes vegades, ens permeten intuir o endevinar alguna fet futur. Una altra és "sarsaparilla", que era el que bevien els vaquers en el Far West i que, després d'algunes copes no precisament d'aquesta beguda innòcua, va servir per rebatejar el nom d'una universitat americana que...
Bé, confidències a banda, les dues paraules que proposava Banville resulten "divertides", si més no en la pronunciació irlandesa. Però a mi un mot anglés que em fascina és "ghostwriter", que en traducció literal seria "escriptor fantasma" però que en realitat no defineix els escriptors prepotents i sobrats, sinó el que ací en diem no sé si de manera molt políticament correcta, "negre literari", és a dir, el que escriu un llibre perquè el signe un altre, sovint un famós o famosete.
Busque a Internet la paraula en qüestió i hi apareixen més d'1.300.000 entrades. És, doncs, una eixida professional a considerar. Així ho han vist alguns dels que pengen el seu CV en la web Guía de editores de España:"Reviso portugués europeu y trabajo también de ghostwriter", diu un textualment. Sort!
Continuarà...

2 comentaris:

Xenofílic ha dit...

El dels ghostwriters sembla un món digne d'explorar. A més, no només escriuen per a famosos, sembla ser que també ho fan per a reconeguts columnistes de diaris i revistes.

Tirant al cap ha dit...

Tens dades? Alguna pista que puguem resseguir?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...