Un canvi d'ubicació provisional m'ha obligat a regirar papers del despatx i a desfer-me de tot allò que no necessite. Sóc d'aquells que afirma amb seguretat: "Sembla desordenat, però jo sé on està tot". Mentida: avui m'he adonat que guardava catàlegs de l'època de Maria Castanya, projectes caducats, fullets de tota mena i condició, bases de certàmens que ja ni existeixen, cartes impersonals, publicacions desaparegudes (i d'altres que podrien desaparéixer sense que ningú les plorara), galerades i originals que ja hem publicat o que rebutjàrem fa segles, carpetes amb propostes i idees absolutament desfasades... En fi: nou caixes de deixalles històriques. Nou caixes de papers!!! Encara com que ací ho reciclem tot!Però em queda el neguit: i si algun dia necessite algun dels papers que he llançat alegrement al contenidor blau...?
5 comentaris:
Ja! Pregunta que jo em faig sempre quan, finalment, decideixo llençar!!!!
Hola, pots resoldre'm un dubte: enguany no hi ha convocatòriade l'Alfons el Magnànim en català?
Adrià, la convocatòria de l'Alfons el Magnànim de poesia sí que es fa en valencià i en castellà tots els anys, però la de narrativa és biennal en cadascuna de les llengües: l'any passat es va fer en valencià, i enguany toca en castellà.
Això ja passa. Tinc un amic que té un mètode boníssim. Al costat de la taula de treball va fent una pila, que al poc cau i torna a caure i es desordena fins que allò no es pot arreglar de cap manera. Aleshores ho llança tot, sense cap remordiment, perquè, cas que hi haja alguna cosa aprofitable, és irrecuperable.
A més, cada vegada que vaig a Bromera trobe que és una gran metàfora que estiga justament enfront d'un magatzem de recicltge de paper i cartó (o alguna cosa semblant. Paper vell que esdevé paper nou (i imprés). Si trobes a faltar alguna cosa imprescindible, sempre pots creuar la carretara i intentar buscar l'agulla al paller. De més grosses se n'han vistes.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada