En l'article d'opinió d'aquesta setmana a El Temps, Joan Francesc Mira reflexiona sobre el paper de la crítica literària, i ho fa amb contundència: "Un crític s'ha de mullar. S'ha d'arriscar." Diu que els nostres crítics "tenen pànic d'ofendre, de dir simplement que tal llibre [...] és dolent, mal escrit", i passa a l'altre extrem en referir-se a unes (dures) paraules de l'influent crític alemany Marcel Reich-Ranicki:
"L'escriptor és un ésser d'un gènere particular: egocèntric, vanitós, dotat d'un sentiment extremat de la pròpia importància i d'una necessitat malaltissa de ser reconegut: experimenta la mínima crítica com una ofensa personal, om un insult monstruós."
Vaja, n' hi ha de tot, per sort. Sí que m'agrada aquesta definició de l'ofici d'escriure:
"L'escriptor és algú per a qui l'escriptura és més difícil que per als altres."
2 comentaris:
Interessant i sucoses, sens dubte, les declaracions d'uns i altres. Però caldria matisar. Hi ha crítics que sistemàticament tomben totes les obres que se'ls posa al davant. D'altres miren més aviat l'editorial que publica l'obra per enfonsar-lo (justament o injusta) o per posar-lo pels núvols (ídem). En l'àmbit català tenim a més el problema de l'endogàmia. Sovint escriptors i crítics són els mateixos, i tenen por dels jornals tornadors. D'altres vegades la coneixença personal fa que s'atemperen judicis negatius, o s'exalcen impressions positives. El que diu el Mira està molt bé, però a hores d'ara en són ben pocs els que, com ell, estan per damunt del bé i del mal. En fi, tot ben complicat. Com saps, al meu bloc faig, no crítiques pròpiament dites, sinó més aviat comentaris de les lectures que em cauen a les mans. Doncs bé: he decidit parlar només dels llibres que m'agraden, o, si ho faig negativament, només d'autors extrangers amb qui és improbable (impossible?) que m'hi trobe mai de cara. L'últim llibre que he llegit m'ha semblat molt dolent, i he preferit no fer-ne esment abans que posar-lo a parir. Por als jornals tornadors? Potser. Jo diria més aviat cortesia i poques ganes de enfrontar-me barata res amb algú que, tard o d'hora, em caurà al davant en un dinar o un sopar.
Molt recomanable, d´aquest crític, la seva col.lecció d´assaigs "Los abogados de la literatura" a 'Galaxia Gutenberg' on parla del seu ofici com un equilibri constant entre la passió i l´escepticisme.
Ei! Potser sí que li falta passió a la crítica literària.
Publica un comentari a l'entrada