Una generació que ensenya pit

Els comentaris sobre Històries del Paradís a la xarxa i als mitjans de comunicació tradicionals no han parat des que, fa molt poques setmanes, es va posar a la venda aquesta primera obra literària de Xavi Sarrià. Trobareu bona part dels comentaris al bloc del llibre. Però n'hi ha més, com ara aquest:

"Històries del Paradís potser que siga una fita, una obra d'una significació més global, que trenca fins i tot la frontera de la pròpia literatura, que potser s'instal·le com un dels productes polièdrics d'aquests joves que, si bé van començar amb Obrint Pas, no fóra estrany que fins i tot la música els quedés petita, en el sentit de la dedicació exclusiva. [...] Un llibre que va predestinat a convertir-se en un nou referent d'aquest país, afegiria."

Forma part d'aquesta crònica d'Albert Dasí de la presentació a València, dijous passat, en la qual vaig tenir el plaer d'intervenir i de posar veu (ja em perdonareu la gosadia, però després d'haver fet de teloner al Llach...) a un text de Feliu Ventura, que finalment no ens va poder acompanyar.
Amb la complicitat de Vicent Alonso, intel·lectual de gran vàlua i afabilitat que va connectar d'immediat amb el públic que omplia de gom a gom l'FNAC (llàstima que no tenim cap foto de l'esdeveniment), i Miquel Ramos, que va demostrar un aplom i una claredat d'idees enlluernadora, assistírem al bateig oficial d'un nou escriptor que simbolitza una generació de joves amb inquietuds, idees i sentiments que vol participar de forma activa de la renovació artística i cultural d'aquest país. En paraules de Miquel: "Som una generació que comença a fer grans productes, que comença a atrevir-se a ensenyar pit".
Benvinguts!