Trobe a la xarxa una plaqueta de Salman Rushdie disponible en català, castellà, anglés i italià titulada "El valor de la paraula", discurs inaugural del Diàleg organitzat pel PEN Català en el marc del Fòrum Barcelona 2004. La lectura ens deixa afirmacions contundents com ara "Els manuscrits no cremen; malauradament els escriptors sí", i obri interrogants sobre qui té el poder sobre la història. I reflexions de vigència perenne:
"Som l’única espècie del món que explica històries, que explica històries com una manera d’entendre’s i de definir-se a ella mateixa. Si existeix alguna gran literatura de dofins encara no s’ha traduït. Som animals narradors d’històries."
I ens parla de l'atac a Els versos satànics i de com va prendre consciència, arran de tota aquella polèmica però especialment quan es va estrenar una delirant pel·lícula pakistanesa sobre el tema, del vertader significat del concepte abstracte de llibertat d'expressió (que no sempre ens prenem amb la seriositat que mereixeria):
"La lluita per la llibertat d’expressió comença quan et demanen defensar una cosa que no t’agrada. [...] És, veritablement, quan la gent diu coses que t’afecten de debò, fins i tot t’ofenen, que descobreixes si estàs a favor o en contra de la llibertat d’expressió, i que, per tant, la lluita per la llibertat d’expressió implica defensar també molta porqueria."
I de com, finalment, un gos sorgit de la ploma de Saul Bellow lladra "Per l'amor de Déu, obriu una mica més l'univers", que és el que, al parer del mateix Rusidie, la literatura pretén i pot fer (en el millor dels casos).
Una herència del Fòrum ben recomanable, aquest text.
Una herència del Fòrum ben recomanable, aquest text.
1 comentari:
seria allò d'en Voltaire:
"no estic gens d'acord amb el que vostè diu, però em barallaré amb qui sigui perquè vostè pugui dir-ho"
Publica un comentari a l'entrada