Salman Rushdie a Barcelona

Avui tenim a Salman Rushdie a Barcelona de promoció de l'apassionant L'encantadora de Florència. Una agenda ben atapeïda d'actes i cites que ha començat fa uns minuts i que tindrà com a moment "estrella" la xarrada a la Biblioteca Jaume Fuster aquesta vesprada. Demà tenim roda de premsa al matí, potser dinar, i més entrevistes. L'última, al programa de Buenafuente a LaSexta. No us el perdeu!

Jo em quede fins divendres a Barcelona. Demà a la vesprada presentem El col·leccionista de fades, de Josep Ballester, a la llibreria Proa Espais. I dijous hi ha la festa-còctel "De l'oralitat a l'ebook" organitzada per la xarxa d'editors independents Edi.cat, que posa en marxa així la venda conjunta dels primers llibres digitals en català (entre altres, precisament la novel·la de Ballester).

Confie trobar temps en algun moment per contar ací alguna anècdota.

De moment, aprofite per recomanar-vos l'enllaç a aquest article de Salman Rushdie publicat a l'ABCD aquest cap de setmana. Tracta sobre la relació entre la literatura i el cinema, i hi comenta l'experiència pròpia (ara prepara el guió per a l'adaptació d'Els fills de la mitjanit, una empresa titànica, al meu entendre) i opina, entre altres, sobre l'oscaritzada Slumdog Millionaire. Sense compassió:

"La película encadena una imposibilidad tras otra, y supera incluso la ramplonería del libro. [...] Ver la historia de tu ciudad natal contada de esta forma chabacana y cómicamente absurda hace que, finalmente, acabes enfadándote."

Confessions d'un 'scout'

"La virtud de alguien que es consejero de determinada editorial es la oportunidad y la velocidad y, desde luego, la pertinencia. Hay que recomendar las cosas que la editorial está buscando, pero hay que hacerlo antes que nadie para que sus competidores en sus respectivos países no lo vean antes. Esto implica que las recomendaciones deban ser anteriores a la publicación y, desde luego, siempre anteriores a la lista de los más vendidos, que sería como tradicionalmente los editores europeos solían investigar otros mercados."

[...]

"En España, el agente literario es enormemente poderoso y representa muchos autores importantes. Por lo tanto, el editor en España es un eslabón relativamente débil en la cadena. En los grandes grupos es el gerente general quien decide a quién le compra los libros, quién le da los libros para ganar dinero y seguir en el negocio, y es agente quien se encarga de proveer por lo menos la mitad de esos libros. Esta relativa debilidad de los editores presenta ciertas excepciones: editores que vienen de clases pudientes, proveídos de una cartera que les ayuda a mantener sus editoriales, y el caso de los sellos independientes, que buscan maneras alternativas a los agentes."

[...]

"Lo que garantiza una red de editores es mayor fuerza al momento de negociar con los distribuidores y las librerías para que la colocación de los libros sea mejor. Una red puede también tener mayor presencia al momento de pedir ayudas de los ministerios y además pueden crear estrategias bajar costes de producción y
marketing, hay muchas cosas que se pueden abaratar. Pero el tema de la distribución es vital."

[Entrevista a l'scout Aurelio Major en Sobre Edición]

Els vagabunds

Encara queda perquè puguem gaudir de la traducció de The Vagrants (Els vagabunds) en la nostra llengua (no arribarà fins la tardor), però us avance que és una història que no us podeu perdre. L'autora és Yiyun Li, i amb la seua primera novel·la (en parlarem un altre dia, del seu recull de relats que en castellà publicà Lumen: Los buenos deseos) ha recreat amb una delicadesa extraordinària un esfereïdor succés real que va tenir lloc en la Xina repressiva del 1979.

El New York Times li acaba de dedicar una crítica molt bona, que clou (més o menys) així:

"Els vagabunds ens recorda tot allò que no s'ha contat, els cossos sense nom soterrats a només uns centímetres per sota de l'allau de color i de cartells lluminosos que celebren (fa poc, amb llums de neó) els èxits de l'última revolució xinesa, la del segle XXI, que ha sabut, amb molta astúcia, vestir els seus crims d'Armani i Calvin Klein."

Podeu escoltar un podcast amb una breu entrevista amb l'autora en aquesta adreça. De veritat: un llibre imprescindible.

Lletraproletaris

La cadena del llibre es reinventa. És un signe dels temps, i (sembla) un símptoma més de la crisi econòmica. Manuel Rodríguez Rivero tracta avui aquest tema a El País. Sobta que la part realment imprescindible del món del llibre, els escriptors, els creadors de la matèria primera que es convertirà en obra editada, són de vegades la part més feble...