30 de juny 2009

"Noves" reflexions crítiques


M'arriba a casa el tercer lliurament de la sèrie País Valencià, segle XXI, que han editat el col·lectiu Valencians pel Canvi i Publicacions de la Universitat de València, i me n'adone que fa un temps vaig abandonar la lectura del segon volum, sepultada entre originals i altres compromisos. I en reprenc la lectura.
Al llibre, coordinat per Antoni Furió, Gustau Muñoz i Pau Viciano, hi trobem una vintena de veus dels àmbits universitaris, periodístic i polític, però tot i la diversitat hi ha qüestions que es reiteren una vegada i una altra. La referència a Fuster (amb la meitat del llibre llegit, em sembla que Carme Miquel és l'única que no l'esmenta directament o indirecta), n'és una mostra. No obstant això, com de tota lectura, hi ha aportacions d'interés, com aquesta de Juli Peretó:
"Un valencià esqueixat del tronc lingüístic unitari, fragmentat per la reducció del mercat d'usuaris i afeblit per la dialectalització que l'allunya de l'estàndard, està destinat a l'extinció segura."
La miopia voluntària de Juli el fa remarcar els aspectes positius de la nostra societat, entre els que esmenta:

"El treball sacrificat de les editorials que malden per la publicació, digna i en valencià, de llibres, amb visió de país sencer, de mercat complet, sense prejudicis i malgrat el 'blaverisme' principatí."
O aquest interrogant inquietant que llança Rafa Xambó:
"Algú s'ha parat a pensar com es trobaria el valencià sense Escola Valenciana?
I m'agraden, sobretot, les visions esperançadores i optimistes, com la que tenia Mavi Dolz:
"[Els valencians] hem d'eixir al món i explicar qui som, quina és la nostra cultura i què som capaços de fer."

Frases com aquestes, en un context gris boirós com el que viu la cultura catalana al País Valencià ens demostra com de necessària era la veu de Mavi, i com la trobem a faltar ja.

Voldria aturar-me, però, en l'article de Francesc Esteve "El revisionisme lingüístic: retorn al passat, secessionisme de fet". Però això serà, si hi ha temps (i ganes) un altre dia.

1 comentari:

Vicent ha dit...

Aquesta nova tercera via, defensada pel Bloc amb el suport d'un exèrcit de blocaires, és autodestructiva pel que fa a la nostra llengua.

Si ja el fet de ser peix xicotet front al castellà fa que el català tinga difícil la supervivència, aquesta divisió nacionalista -que no pot evitar una secessió simbòlica i conceptual- suposa un seriós entrebanc per a l'avanç de la nostra llengua.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...