14 de juny 2009

3 anys (i escaig)


El 20 de maig del 2006 publicava el primer apunt de Tirant al cap: "Tot és començar".
Vist amb perspectiva, tampoc és molt de temps, però els canvis vitals, laborals i anímics han variat més del que podia imaginar aleshores. És evident que l'estat actual del bloc és comatós, potser terminal (el fet que fins avui no me n'haja adonat que havia passat l'aniversari n'és bona prova!). No puc saber quant de temps continuarem compartint punts de vista i alguna tafaneria des d'aquest aparador, ni amb quin grau d'intermitència, però, mentre dure, ací estaré!

9 comentaris:

el llibreter ha dit...

Enhorabona pels tres anys i ànims pels que vindran, amb la constància que et vingui de gust compartir.

Salutacions cordials.

Príncep de les milotxes ha dit...

El treball del blog, la família, la Fundació Bromera, etcètera... ja sabem que és massa feina, però ànim home, que la vida és molt llarga i no s'ha fet en quatre dies per llançar-la per la finestra...
Ja et vaig dir -fa temps- que l'univers no cap en un punt; també una obra, un univers personal i compartit es construeix a poc a poc... amb total independència de les mirades, però amb moltíssima fe.
Ànim home, agafa-t'ho amb la calma dels vents!

Enric ha dit...

El bloc és interessant, i cobreix un aspecte que ningú pot fer millor que tu. Així que anima't i endavant. Tots passem per moments de crisi en açò dels blocs, és difícil, però paga la pena.

esperança ha dit...

que per molts anys ens poguem llegir, en el sentit més ample, senyor tirant.

Juan E. Tur ha dit...

Amunt eixe ànim blogaire. Que siguen molts més!

SU ha dit...

Estic d'acord amb l'Enric, ningú no podria fer un blog com el teu!!! Per la teva professió (i professionalitat) i dedicació.

La intermitència en penjar apunts ja va amb això dels blogs, o sigui que, quan puguis, quan vulguis... et llegim!

SU

Vent d Cabylia ha dit...

Ací no hi ha obligacions. Hi ha voluntat de trobar-nos i això segur que mai ho perdràs. O siga que ànim amb el blog.

Tirant al cap ha dit...

Ei, moltes gràcies a tots!!!
Els apunts (i l'absència d'apunts, també) reflecteixen estats d'ànim, que poden ser del moment, només puntuals, o de més llarga durada. De vegades calles perquè has de callar (a principi d'enguany, per exemple), i altres no parles perquè no t'abelleix, o perquè no tens temps, o perquè el temps que tens el vols dedicar a altres qüestions... En fi, hi ha tantes raons per escriure al bloc com per no escriure-hi. Però de moment continuaré optant per la primera via.
Gràcies per acostar-vos per ací de tant en tant.

SM ha dit...

Per molts anys i que no pari el blog!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...