Ho reconec (és evident): últimament he estat bastant desenganxat dels blocs, d'aquest Tirant al cap en primera instància, però dels blocs en general també. Diumenge, en escriure aquest apunt, encara no era conscient que marcava un punt d'inflexió: de l'apatia blocaire dels últims temps a una reconnexió que em ve de gust compartir. Perquè, malgrat l'allau d'informació que ens arriba a diari de fonts cada vegada més diverses, els blocs continuen sent un mitjà magnífic per comunicar-nos, per crear petites comunitats obertes i d'abast universal en les quals compartir interessos comuns.
Sempre que llig Testigo accidental, de l'amic J.E. Tur, me n'adone de la importància que poden arribar a tenir els blocs per conéixer realitats distintes a les oficials, circumstància especialment d'agrair en una societat tan controlada mediàticament com la valenciana.
Però n'hi ha molt més motius per a l'alegria blocaire: els feliços 5 anys de les Totxanes de JJ Isern, que continua amb la mateixa il·lusió que el primer dia (us recomane aquest vídeo dels pioners a Vilaweb); les oportuníssimes reflexions de Manuel Bragado des de Galícia, que van inspirar aquesta bitàcola i continua com a referent incombustible; i dues reaparicions estrella: la de L'Artista Abans Conegut com Subal Quinina (com hem pogut sobreviure aquest temps sense tu??) i la del sioux Oriol Soler, qui després de dos anys de parèntesi de Núvol Vermell anuncia un any més d'apunts positius i encoratjadors.
Bones vibracions blocaires, sens dubte!
(I, si ho voleu, ens trobem també al Facebook.)
3 comentaris:
Ben(re)vingut!
benvingut de nou. se'l trobava a faltar. tots els blog(c)s són necessaris per evitar l'avanç d'un desert que em sembla imparable.
Gràcies pel compliment. Ens fiquem moltes pressions fins i tot per a fer us d'aquestes eines de comunicació i moltes vegades no cal. Escriu quan et vinga en gana. Si es sovint, millor, però sempre sense pressionar-te. Gràcies de nou (el teu comentari m'anima molt). Un abraç.
Publica un comentari a l'entrada