Res a dir sobre el disseny (m'agrada!), la idea, la tipografia, la composició... El problema és que la coberta mostra una xica blanca amb pèl llarg, mentre que la protagonista, Micah, és negra i de pèl curt (glups!). El tema del pèl podria haver pasar inadvertit, però el de la raça ja no. I s'ha muntat un bon sarau.
L'editor argumenta que la protagonista és una mentidera compulsiva i que, per tant, també podria haver mentit sobre la seua raça. L'autora considera que el tema va més enllà d'aquesta coberta concreta i és una qüestió "d'estil" de l'edició nordamericana:
"La consideració que els 'llibres negres' no venen és permanent en tots els nivells del món editorial. [...] Les grans editorials estan només en aquest negoci per a vendre llibres als blancs?"
L'editorial ha cedit finalment a la "pressió" i la nova edició durà aquesta coberta:
També hauria pogut optar per la solució australiana, exclusivament tipogràfica:
En tot cas, com a estratègia de promoció, aquesta "mentida" no té preu!
Si el tema us sembla suggerent, ací teniu un article provocador al School Library Journal sobre el tema, amb preguntes com ara: "Com i quan l'autor hi defineix la raça [dels personatges]?" o "Com s'hi defineix la bellesa?". Sobre el tema que ens ocupa, diu:
"Per vendre més llibres, el protagonista serà reflectit a la coberta tan poc estranger o 'diferent' com puga ser possible."
3 comentaris:
Home, ja que ha eixit el tema, algunes cobertes de L'eclèctica...
La literatura i la música haurien de servir per eliminar prejudicis racials.
Salutacions cordials.
escandalós
Publica un comentari a l'entrada