L'article d'El País "Ni todo vampiros ni solo Quijote" fa un repàs al tema de les lectures prescriptives a l'ensenyament secundari i el batxillerat, així com a les lectures LIJ preferides pels joves. Hi trobem sentències tan assenyades en mà de la periodista, Inmaculada de la Fuente, com ara aquestes:
- "A los 12 0 los 14 años un libro puede paladearse como un helado."
- "Los libros que prenden en la adolescencia son un señuelo para lecturas futuras."
- "Cada generación tiene unos mitos."
- "Unos [mites, personatges] nutren su imaginario de héroes, sueños e imágenes. Otros ayudan a entender el mundo."
- "No es cierto que adolescentes y jóvenes lean poco."
Algunes d'aquestes idees les apuntàvem també a Llegir per a créixer, i cal repetir-les i insistir-hi perquè, malgrat que semblen òbvies, sovint les obviem: els joves poden gaudir de la lectura; l'adolescència marca el punt d'inflexió en el procés lector; els títols que ens entusiasmaren a nosaltres de joves no tenen per què connectar amb els joves d'ara; i mai insistirem prou en l'evidència que els joves sí que llegeixen (ni que siga per obligació): els que menys llegim som els adults (especialment si ens fixem en les dades de lectura en català; la diferència entre infants i joves i adults és abismal).
Què escriuen els autors, què oferim els editors, què selecciona el professorat, què decideix escollir lliurement l'adolescent... Aquestes són algunes claus per fomentar la lectura. L'especialista Pedro Cerrillo apunta el moll de l'os: "No basta con que el libro desarrolle una temática juvenil. Tiene que tener calidad".
Cerrillo aposta per consensuar un "cànon LIJ" per al món de l'ensenyament. Discrepe. Preferisc confiar en la capacitat seductora del professorat per adequar el nivell de les lectures a les capacitats, el ritme, els gustos, les actituds i aptituds de cada alumne tractat de manera individual i única. Jo vaig tenir la gran sort de comptar amb un professor extraordinari a l'institut, Alfred Aranda, que em va saber guiar amb vertadera mestria per la selva de possibilitats que ofereix el món del llibre, fins el punt de canviar-me la vida (lectora i professional). Per sort (i si el conseller forense no es carrega també això), tenim molts Alfreds en aquest país!
3 comentaris:
D'acord amb tu: els mestres i professors, els ensenyants en general, són el sosteniment cultural del País Valencià, el present i el futur per la dignitat.
El problema és que hi ha també massa mestres que es carreguen l'incipient esperit lector de molts alumnes, amb llistes de llibres obsoletes, que els permeten tenir "controls" de lectura preparats i no haver de llegir llibres nous, i precisament amb aquesta ànsia d'avaluar totes les lectures: les obligatòries i les opcionals, que es fan "per apujar nota".
I tant, Albert, què faríem si ens fallaren els ensenyants...!
Tens raó, Begonya, les llistes de lectures obligatòries (sobretot les perennes, les immutables i impermeables al pas del temps) són sovint desalentadores. De vegades (tampoc sempre, imagine) aconsegueixen l'efecte contrari. Jo recorde que llegia els llibres "obligatoris" de pressa i sense posar-hi més atenció de la necessària per aprovar l'examen de torn; volia tenir temps per llegir els llibres que a mi m'abellien de veritat.
Estic segur que en la teua dedicació a l'ensenyament ets una 'Alfred', perquè passió pels llibres en tens per donar i vendre, i això ho sabràs transmetre als alumnes. Moltes gràcies pel teu comentari i bones vacances!!!
Publica un comentari a l'entrada