Fa uns dies, Salvador Macip ens mostrava la panoràmica que contempla des del seu despatx (imatge de dalt). Inspiradora, veritat? En aquesta mateixa línia, The Guardian ha encetat la sèrie d'articles "Windows on the World", que recull el testimoni d'autors que narren en primera persona quines vistes tenen des dels llocs on escriuen. Orhan Pamuk ha estat la primera veu convidada, i la veritat és que el que s'hi troba quan alça la vista del full d'escriptura és espectacular: a l'esquerra, Àsia; al bell mig, el Bòsfor; i a la dreta el Corn d'Or i la Ciutat Vella, seu de la diastia otomana durant segles. I confessa:
Què contemplen els nostres escriptors i il·lustradors des dels seus espais de creació? Fóra interessant que ens ho contaren!
"De vegades afirme amb orgull que vaig escriure una novel·la històrica, Em dic Vermell, ambientada en un espai que tinc sempre al davant. A la pregunta més freqüent que em fan convidats i periodistes que em visiten ("No et distrau, aquesta vista meravellosa?"), la meua resposta és que no."
Què contemplen els nostres escriptors i il·lustradors des dels seus espais de creació? Fóra interessant que ens ho contaren!
2 comentaris:
Fa no gaire llegia el comentari d'un escriptor, no recordo qui, que deia just el contrari que en Pamuk: per escriure com menys distraccions millor. Ell preferia tenir una paret davant que la vista del Bòsfor. A mi em sembla que si et vols distreure també ho pots fer mirant com vola una mosca i, tant per tant, almenys que la vista sigui maca!
Salvador, em sembla que la major distracció que tenim quan ens posem davant de l'orinador per escriure el que siga (un article, un apunt del bloc, una novel·la, tant fa) és l'ordinador mateix: no cal desviar la mirada cap a la finestra física, si premem l'enllaç al navegador d'Internet ens podem distraure durant hores... i visitar Istanbul amb el Google Street View, si cal!
Publica un comentari a l'entrada