Si he de ser sincer, he de començar aquest apunt atípic confessant que m'ha costat decidir-me a fer la vaga del 29-S. Els sindicats, francament, s'ho han currat ben poc. No només per anunciar una vaga a dos mesos vista, sinó per l'escàs treball informatiu que han desenvolupat. En l'empresa on treballe, amb una trentena de treballadors, ningú (diguem-ne "autoritzat") no ha informat de res, ni els sindicats, ni els delegats. No hi ha hagut assemblea, ni reunions, ni quasi comentaris "de café", només un parell de correus electrònics rebotats. Resultat: només un 16% dels treballadors farem vaga. I motius en tenim, tots els treballadors, més que de sobra.
El que m'ha fet decidir-me és, sobretot, la rebel·lió contra aquesta paràlisi que ens envolta. Vivim en una societat adormida, resignada i meninfot, incapaç de mobilitzar-se ni quan li toquen la butxaca. Despotriquem de la política i dels polítics, però no hi posem el remei individual que ens pertoca: fer sentir la nostra veu, provocar el canvi amb les nostres accions personals. Anar a la vaga, en el meu cas, és una manera d'expressar el desacord amb una reforma laboral que no cal ser massa espavilat per comprovar que no afavoreix els (cada vegada més restringits) drets dels treballadors i que, paradoxalment, no ajudarà a crear cap nou lloc de treball, amb un índex d'atur tan brutal com el que tenim.
És molt probable que aquesta vaga siga un fracàs de convocatòria, i aleshores podran continuar passant (els "socialistes"!) la piconadora, i quedarà tocada la representació sindical (i ja veurem quines conseqüències futures té això per als assalariats), però jo m'he decidit a fer-la senzillament perquè, com deia, ens hem de moure i rebel·lar-nos i, sobretot, ser conseqüents: si penses que la vaga és necessària, l'has de fer. Si la resta no la fa, és el seu problema (que, per descomptat, ens afecta a tots).
Fins ací el míting sindicalista d'avui. Demà (o despús-demà) tornem a parlar de literatura.
(Per cert, un dubte no em deixa dormir: dimecres podré llegir, a casa, originals del Ciutat d'Alzira, o això, en realitat, és continuar treballant...?)
5 comentaris:
Clar i ras: llegir a casa els originals del ciutat d'Alzira és avançar treball. Jo tenia un dubte semblant.
Jo demà faré vaga i llegiré originals del Ciutat d'Alzira, però com que no estic en nòmina, no crec que siga el mateix cas
Hui podria haver escrit jo el teu apunt... M'has llevat les paraules de la boca!
Ara, que m'has fotut, perquè si llegir originals és treballar, supose que escriure'ls també. Jo que pensava aprofitar el dia...:)
Osti Xavier, m'ho poses difícil, que després Urbà els tindrà tots llegits i jo no hauré arribat ni a la meitat, i m'hauré de quedar a casa castigat (damunt!) els caps de setmana...
Amb tot,com que els xiquets també fan "vaga" no sé jo si trobaré massa temps per llegir res...
Més enllà de la broma, el paisatge per a demà és desolador: la gent del meu entorn (fora de l'editorial) no només no fa vaga, sinó que ni en parla ni li preocupa el que s'hi juga. Un treballador m'ha dit hui que "igual t'enganyen uns que altres". I, vaja, m'he quedat mut, perquè si li retruque...
Amic Anònim, mentre no tingues esquirols a casa (jo en tinc dos, un de 10 mesos i l'altre, de vora 4 anys), pots escriure. Jo estic aprofitant per redactar un article pendent... però no el pense lliurar fins demà!
Publica un comentari a l'entrada