No mos furtaran l'orxata!

[Orxateria de Santa Caterina, a València, que ha generat sense saber-ho un conflicte institucional. Foto: AISA.]

Els dissabtes, l'ABC publica el seu suplement literari, ABCD. És per això que goso comprar-me'l des de fa un temps, però certament és un costum que m'hauré de fer mirar, perquè la capacitat d'inventiva dels redactors a l'apartat "Comunidad Valenciana" em té descol·locat. Fa unes setmanes, relacionaven la campanya "Fes teu el valencià" amb Carod-Rovira i ETA. Avui obrin amb aquest anunci: 

"El Gobierno de CiU secunda al tripartito y se apropia hasta de la horchata".

Jo què voleu que us diga, a mi un titular així em fa vergonya aliena. Ells, però, li dediquen tota la pàgina d'obertura del "suplement" valencià a aquest "notición", que arranca així:

"El vuelco electoral en Cataluña ha intensificado la espiral de injerencias en materia cultural y lingüística practicadas con relación a la Comunidad Valenciana. El cariz soberanista que ha imprimido de partida el convergente Artur Mas al Gobierno catalán no parece la mejor tarjeta de presentación para fijar un clima razonable de relaciones con el Consell, muy deterioradas por la escalada de tensión que generó el tripartito. De hecho, el nuevo conseller de Cultura y ex dirigente del PSC, Ferran Mascarell, se ha significado públicamente por la defensa de las tesis de los denominados «Países Catalanes»."

"Espiral de injerencias", "relaciones deterioradas", "escalada de tensión"... Tot aquest apocalipsi institucional (ja ho veureu si teniu fetge de llegir tota la peça) perquè s'ha inclòs la foto d'una orxateria valenciana en la web Culturcat...

Parafrasejant el conseller Ferran Mascarell (a qui aquest diari no ha deixat els 100 dies de gràcia que demanava Marc Moreno en un comentari a l'apunt anterior i de qui diu que "nunca ha ocultado sus preferencias por las tesis independentistas de los Países Catalanes"), podríem afirmar també que un país val el que valen els seus mitjans de comunicació. I al País Valencià no anem sobrats de periodisme seriós, francament (i penosament).