"Ara per fi els cabdills que hem escollit a les urnes han aconseguit el que amb tanta obstinació han perseguit: ens han prohibit continuar gaudint de les emissions dels diversos canals de la CCRTV. Però a diferència dels nombrosos atacs previs, aquesta nova agressió a la llengua i la cultura pròpies dels valencians ens ha fet despertar del malson col·lectiu. Ens hem mirat a l’espill amb el qual ens han volgut enlluernar tots aquests anys i ens hem adonat que la nostra figura es reflecteix desdibuixada, i que ja no hi podem veure més que una ombra del nostre llinatge, d’allò que vam ser o que podríem haver estat. I hem passat (per fi!) a l’acció."
Aquest és un fragment del Tipus mòbils d'avui a L'informatiu: "El senyal evident".
Sóc conscient que s'ha escrit ja molt aquests últims dies sobre l’”hostilitat irracional” de què parla Joan F. Mira i que ens produeix aquest “profund sentiment de repugnància”. Em considere incapaç, per exemple, de superar la contundència de Vicent Partal a Vilaweb.
S’han dit moltes coses, és cert, però cap ni una em serveix per explicar-li al meu fill, com tan bé expressa Manuel Baixauli en el seu exemplar manifest, que ja no ens podem riure cada nit veient Tom i Jerry al Súper3. Ell és un xiquet i no ho pot comprendre, direu. Però jo sóc adult i tampoc no ho comprenc. I és que el que és irracional no té explicació possible. Amb unitat, coratge i sense por a dir el que pensem guanyarem la llibertat que mereixem.
4 comentaris:
Jo si que ho puc entendre. Malgrat que políticament ens hem organitzat en un sistema democràtic, els governants es comporten d'acord als cànons del fascisme, i fan ús del poder per imposar-se a la resta de la societat. No han entés mai qué és el respecte a les diferències, ni són tolerants amb les discrepàncies. Fan ús de la llibertat que el sistema els permet per atacar la llibertat dels altres. S'imposen per la força, emparats diuen ells per una "legitimitat" donada per les urnes.
El meu fill, que com saps té la mateixa edat que el teu, em va dir:
- I per què l'han tancat, la tele?
A veure què li conteste! Li ho vaig explicar com vaig poder i la seua resposta va ser:
- Ah! Uns lladres han furtat eixa tele! Però no passa res, perquè ara quan la policia els pose a la pressó la tornarem a veure.
I ara com li explique que el que tanca la tele és el mateix que el que mana de la policia? Com li explique que formen part d'una cosa molt complicada que es diu estat i que tenen el poder d'exercir la violència de qualsevol tipus, impunement i en exclusiva? Tant de bo de vegades poguerem tenir la innocència dels infants. Almenys no patiríem tant.
I el pijor, Paco, és que elecció rere elecció la cosa empitjora, com si ens agradara revòlver-nos en el fang...
Urbà, es nota que els nostres fills tenen la mateixa edat, perquè Marc també em va aconsellar que els ho diguérem a la policia. Quan li vaig contestar que en açò no ens podien ajudar em va dir: "Ah, ja sé, els ho direm a la guàrdia civil". Glups! Vaig haver de canviar de tema, a veure com rebatia això...
Rebolcar-nos, Paco, volia dir rebolcar-nos, no sé d'on s'ha tret els revòlvers aquest teclat...
Publica un comentari a l'entrada