L'atur et concedeix, d'entrada, una enorme quantitat de temps lliure, que pots ocupar de molt diverses maneres. Una possible, la que jo practique amb més assiduïtat, és la lectura. (Us imagineu 5 milions de nous lectors? La revolució ja hauria esclatat, imparable, irreversible!) Així, després de l'eixida de Bromera, abandonats els informes, els jurats literaris i les novetats per contractar o promoure, m'he reconciliat amb la meua biblioteca particular. La crisi t'anima (t'obliga, de fet) a tirar de "fons d'armari" literari. I quantes obres extraordinàries vas adquirir un dia impel·lit per una necessitat urgent que, en passar les setmanes, es va acabar esvaïnt...
Aquest estiu, immers en una marató literària, per fi m'he endinsat en lectures llargament ajornades (i anhelades). La més recent ha estat La petita venedora de prosa, de Daniel Pennac (Empúries, en traducció de Víctor Compta; ara em sembla que descatalogat). Un llibre irregular (fins i tot tediós en alguns passatges, lamente dir-ho) però amb rampells de genialitat evidents. Com ara algunes escenes potents (la que obri el llibre, amb un escriptor frustrat pel sisé rebuig del seu manuscrit) o els diàlegs, d'una mestria absoluta.
En l'exemple següent parlen el protagonista, l'editor Benjamin Malaussène, i la reina Zabo, malnom amb què es refereix a la directora (la seua "ama") d'Éditions du Talion, on hi treballa. Ell va dimitir, asquejat per la "inhumanitat de l'edició"...
- Vostè no em va despatxar, vaig ser jo qui va dimitir.
- Com qui se suïcida, sí.
- Va ser una decisió llargament madurada!
- No parli mai de maduresa en el seu cas, fill; en vostè no podria madurar ni un panadís, de manera que imagini's una decisió...
Memorable, com la definició de bibliòfil ("un paio que s'estima més els llibres que la literatura") o el post-scriptum: "La vida no és pas una novel·la, ja ho sé..., ja ho sé. Però només allò que és novel·lesc la fa vivible". Estem advertits. Jo, per si de cas, n'interioritze una altra: "Quan no es pot canviar el món, s'ha de canviar la decoració". Perquè em trobe així, "redecorant" el futur, madurant panadissos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada