31 de desembre 2012

El 2013 serà (molt) millor




L’any que ara finalitza ens deixa moltes coses dolentes, però obri també algunes expectatives per albirar el futur amb esperança. En el meu cas, el 2012 ha significat un canvi de cicle laboral i vital forçós. A mitjan any, de manera abrupta, l’empresa a la que havia estat vinculat durant dues dècades (aviat és dit!) va anunciar comiats i un ERO de suspensió de contracte que ens afectà a un terç de la plantilla ("suspensió" que es va convertir en definitiva per a cinc excompanys els dies previs a Nadal). Encara ara confie que, qui té la paella pel mànec, decidisca resoldre els fils que pengen amb un bri de lucidesa, humanitat i justícia. Però ni tan sols aquest procés indigne podrà esborrar la motivació amb què, en el moment àlgid, acaràvem noves fites per a l’edició en català al País Valencià.
És ben sabut que tota acció té una reacció, i el pas amarg per l’atur ha tingut també un vessant ben positiu: ha palesat la sensibilitat de moltes persones amb les que estic profundament agraït. D’alguns, dels amics de tota la vida, ho podries intuir; d’altres, però, els descobreixes en aquesta tessitura terrible. I aquest suport no s'oblida mai. No han estat només paraules d’afecte i de solidaritat, correus, telefonades o converses increïblement reconfortants quan tens la moral per terra, sinó també els fets, els reptes que se'ns presenten, els que es gesten a foc lent, i fins i tot els projectes que no quallen ara però es mantenen latents, tot esperant del moment idoni, que amb certesa arribarà.

Fer balanç és realitzar una mirada subjectiva al passat. A mi, però, el que realment em fa vibrar és la paraula “futur”. I tinc el pressentiment esperançat que el futur, més incert i obert que mai, encara ens ha de portar molt lluny si no perdem el coratge i continuem lluitant i sumant complicitats i amics que ho seran (ho sereu) per sempre. Aquest és, si més no, el meu desig d’any nou!
Molt bon 2013!!!

29 de desembre 2012

Un paquet irlandés



Igual de content que es mostra Marc (ara Cormac) en la imatge que encapçala aquest apunt, així mateix m'he sentit jo en obrir el paquet amb una caixeta contenidora dels quatre títols d'Els llibres de Marc i Andrea en la versió irlandesa de l'editorial Leabhar Breac: Caitlín agus Cormac.
Contàvem ací el descobriment casual (i ja té pebrots l'assumpte) de l'existència d'una edició en gaèlic d'aquesta col·lecció, que es comercialitza des de fa ja uns mesos. Doncs bé, s'ha de dir que m'han arribat abans els exemplars des d'Irlanda que des d'Alzira. Així funcionen ara les coses...
Els llibres m'arriben precisament el dia abans del meu aniversari. Gràcies pel regal, Darach!!

28 de desembre 2012

Errates molt perilloses!


Aquest matí, la companya Begonya Soler m'ha enviat l'enllaç a aquesta notícia, i des d'aleshores que no me la trac del cap... No és una innocentada, no, la notícia es va publicar així, tal i com la veieu, el dia 5 de desembre (i encara no l'han rectificada!). L'obituari es referia al geògraf Enric Lluch i Martín, efectivament traspassat el dia anterior a la publicació d'aquesta "informació", i no a l'escriptor i amic Enric Lluch Girbés, que és qui apareix a la foto del diari Deia. Sembla que també algun altre mitjà ho va publicar amb la imatge incorrecta. L'explicació (segurament) és que quan introdueixes "Enric Lluch Martín" al Google Imatges, apareix per error, i en segon lloc, l'autor d'Algemesí ... A aquests nivells està arribant el "periodisme", ai, làs!
Imagine el sobresalt que tindria Enric en veure's "mort" al diari, però segur que amb el seu bon humor habitual es deu haver fet un fart de riure amb l'anècdota. I (qui sap) potser ja prepara una novel·la amb aquest argument... Perquè "tela" el tema!

Cuina tres estrelles

"Si busqueu aquest Nadal un plat saborós, de bona digestió i somriures garantits, El Racó de Penèlope, premi Gran Angular, és un plat que es devora amb fruïció."
Així acabava l'article de dissabte al diari Levante-EMV, un fragment que va quedar fora de maqueta, però que recupere ací al bloc. Si punxeu la imatge, podreu llegir la ressenya sencera.

21 de desembre 2012

Bon dia, Enric!

Tal dia com avui, fa tres anys, acomiadàvem Enric Solbes en un tanatori ple a vessar de desenes d'amics que l'estimaven. Continue pensant molt en ell, en el seu art i en la seua humanitat, en els valors que encarnava i contagiava i que s'han esvaït, segurament per sempre, d'alguns dels projectes que compartíem.
Fa aproximadament un any em van demanar col·laborar en una publicació commemorativa sobre Enric, un llibre que patrocinà la UGT-PV. El resultat d'aquell treball de diversos autors (Carles Alberola, Romà de la Calle, Jesús Huguet, Josep Franco...) s'intitula Enric Solbes en homenatge. L'obra es va presentar a finals de maig, pocs dies després que em comunicaren que estava inclòs a l'ERO de Bromera. Ja no podia, doncs, dir-li "bon dia" cada matí al quadre del que parla aquell article. Mai més no ho he pogut fer de nou. L'acte va ser especialment trist, molt dur de pair. 
Aquest és el text que vaig escriure, i aquest, el quadre del que parle:

 'Els lectors' (2008), d'Enric Solbes.

"Hi ha absències que no arriben a ser-ho. Els artistes, els bons artistes, els creatius, els innovadors, els que s’arrisquen i marquen camins poc transitats no desapareixen mai del tot, i la seua ombra d’influència s’allarga amb el pas del temps. Les bones persones, aquelles de cor noble i amistat sincera, tan difícils de trobar com un tresor en una illa deserta, deixen una petja encara més profunda. Per això Enric Solbes, que tenia aquestes virtuts, continua ben present entre nosaltres.
Vaig tenir la immensa fortuna de conéixer Enric Solbes a principis dels anys 90 del segle passat, quan vaig començar a col·laborar amb Edicions Bromera. Ell va ser molts anys company de treball i l’autor de la imatge corporativa de l’empresa, del disseny de les seues col·leccions, de les portades d’un gran nombre de títols i de les il·lustracions d’un bon grapat d’èxits de la literatura infantil i juvenil, com ara L’últim roder. En aquella novel·la emblemàtica de Josep Franco, Enric va posar cara i ulls a Eugeni el frare, i el va fer cavalcar no només per les pàgines d’una novel·la inoblidable, sinó també per l’imaginari col·lectiu de milers de lectors que l’han gaudida al llarg de l’últim quart de segle.
El seu treball com a il·lustrador i dissenyador, i el seu coneixement profund de l’art de la tipografia, ha contribuït d’una manera decisiva a prestigiar l’edició valenciana contemporània. És un llegat inesborrable, impagable, que li devem al seu talent i versatilitat, i a la saviesa acumulada que pouava amb moderació per abocar, a poc a poc, amb la calma amb què acarava cada nou repte, en detalls aparentment casuals de cada obra que ens regalava.
Més enllà del seu innegable geni, hi ha l’aspecte humà, que és potser la faceta que resultava més impactant. Enric Solbes estava a les antípodes del clixé que tenim dels artistes. Era una persona discreta, ordenada, senzilla, metòdica, humil i poc donada als protagonismes ni als actes públics.
La pintura i la il·lustració es presta a rampells valoratius apressats i poc consistents. De vegades diguem d’un quadre, d’una imatge, d’una coberta “m’agrada” o “no m’agrada” sense saber ben bé per què. Costava molt discrepar del seu criteri. Quan li exposaves una crítica a algun dels seus treballs (un “no m’agrada” que havies de justificar), t’escoltava sempre amb respecte i en acabat, amb una mirada sorneguera i educació exquisida, era capaç d’argumentar llargament sobre qualsevol aspecte de la imatge que havia generat. I convéncer-te! Des de l’elecció de la tipografia basant-se en les reminiscències històriques o sensitives que provocava al lector inconscient fins l’últim reflex de llum d’un marge de la composició. Sempre et desarmava amb explicacions irrebatibles que palesaven la profunda documentació que comportava cada detall que hi incloïa.
L’any 2009 es va crear Edi.cat, una empresa que uneix tres editorials independents (Angle, Bromera i Cossetània) per promocionar els seus catàlegs respectius, tant en format paper com en digital. Una de les primeres accions que van impulsar va ser una publicitat conjunta de les seues novetats més atractives, i li demanaren a Enric Solbes que elaborara el tríptic promocional. Semblava un encàrrec senzill: col·locar 15 cobertes de llibres (5 de cada editorial) en un full que es doblega en 3 parts. Això és tot. Però Enric va copsar a la primera el principal entrebanc: la distribució dels llibres havia d’estar repartida en aquell espai de manera que ninguna editorial tinguera més protagonisme que la resta. Aleshores, Enric va posar en pràctica una teoria basada en puntuacions que adjudicava a cada coberta. Si un llibre estava al centre de la pàgina principal, tenia la màxima puntuació, perquè és allà on el lector mira primer. En canvi, la que estava a la part inferior d’una de les cares externes, tenia els punts mínims. I, així, seguint aquest mètode, va puntuar cadascun dels espais que havien d’ocupar aquelles 15 cobertes i va distribuir els llibres de manera que la suma dels punts dels 5 títols d’una editorial foren idèntics als de les altres dues. Dit d’una altra manera: va aconseguir el que semblava impossible, que les novetats de les tres editorials tingueren, als ulls del lector, un pes mil·limètricament equitatiu en un mateix espai. Vaig seguir aquell procés i la resolució bocabadat, amb admiració absoluta. Que no seria capaç de fer amb obres de més envergadura un artista que es preocupa per aquests detalls aparentment insignificants!
El temps que hem passat amb Enric hem aprés a valorar aquests petits detalls que marquen la diferència entre el que està ben fet i el que és insuperable. Des de fa un any, a l’entrada principal de l’editorial hi ha un quadre seu de gran format, Els lectors. Cada matí, sense fallar-ne cap ni un, el mire quan entre i li dic amb el cor “Bon dia, Enric!”. Perquè a mi les seues ensenyances i la seua obra em continuen pintant els dies grisos amb els milers de colors amb què ens alegrava la vista i ens despertava els sentits."

17 de desembre 2012

Caitlín agus Cormac

Portades d'Els llibres de Marc i Andrea en gaèlic, publicats per Leahbar Breac.



Fa poc compartíem ací una bona notícia: la publicació de la quarta edició de Llegir per a créixer, tot i que el llibre està en llibreries des de juny (algun dia rebré el contracte corresponent...). Ara, tafanejant per internet, m'assabente que, també pels volts d'estiu, l'editorial irlandesa Leahbar Breac va publicar la col·lecció de llibres de cartó "Els llibres de Marc i Andrea" en gaèlic... i no n'han dit absolutament res!!!
Malgrat tot, em quede, de nou, amb la part positiva de la història. Perquè la veritat és que estic molt i molt feliç que Marc i Andrea viatgen per Irlanda (i qui sap si per altres països que no m'han comunicat!). Pel que he vist a la web, Marc allà es diu Cormac, i Andrea, Caitlín. Els títols en irlandés són:
Aquest cap de setmana he pogut contactar amb l'editor irlandés, Darach Ó Scolaí, a qui vaig tenir el plaer de conéixer en persona en diverses cites a la fira de Bolonya. A diferència del que fa el "meu" editor valencià, Darach em va respondre d'immediat. És un lluitador entusiasta, d'alegria contagiosa, un resistent, com ho són tots els irlandesos que treballen per mantenir viva la seua llengua davant l'aclaparador domini de l'anglés. Em diu que els llibres estan funcionant molt bé en el mercat irlandés, i que va fer una tirada de 2.000 exemplars de cadascun. Quina meravella! Si Cormac i Caitlín aconsegueixen fomentar el gust per la lectura i per la seua llengua entre els infants d'aquell país, serà un nou motiu de satisfacció. Un més dels molts que m'ha proporcionat aquesta experiència. Malgrat tot.
Go raibh maith agat, Darach!

10 de desembre 2012

Proeses en terra hostil

"Estem tan saturats d’escàndols, xoriços i retalls de tota mena que correm el perill de no fixar-nos en les petites proeses quotidianes que els valencians també som capaços d’engegar. Si bé el panorama general resulta desolador, en l’àmbit cultural l’alarma sona (de fa temps) a 180 decibels; és a dir, a l’alçada de l’estrèpit que provoca un volcà en erupció capaç d’arrasar tot signe de vida i deixar-nos un dany irreparable a l’oïda. Però enmig d’aquest sorollós caos, n’hi ha també, per sort, gent amb capacitat i ganes de posar-hi seny i continuar construint en silenci, conscients que o bé espavilem pel nostre compte, o se’ns mengen pels peus."
Us convide a llegir la resta de l'article publicat a SOM Eldiario.es en aquest enllaç.

03 de desembre 2012

Nova (i definitiva!) edició de 'Llegir per a créixer'





Després de tres edicions (una, dues i tres) i més d'un milió d'exemplars repartits en diversos plans de foment de la lectura, Llegir per a créixer ha arribat finalment a les llibreries. El llibre inicia, amb aquesta quarta (i definitiva!) edició, una nova vida en format "venal" per a tot aquell que el vulga adquirir en els punts de venda.
Aquesta edició no només té una coberta nova (ja no és una imatge de l'enyorat Enric Solbes, sinó de Fran Parreño), també han desaparegut les il·lustracions interiors de Josep Vicó. A canvi, ofereix capítols nous sobre la lectura crítica i la lectura expressiva, i alguns apartats pràctics extrets del Mètode definitiu per tenir fills lectors
A banda d'aquest contingut textual nou, hi ha hagut una reescriptura completa del conjunt. Tot i que la primera redacció és del 2006, hi ha hagut canvis importants que calia incorporar perquè el conjunt no perdera vigor. Com, per exemple, l'extensió de la lectura en pantalles (llibres electrònics, tabletes, dispositius mòbils), que fa només 6 anys eren residuals (i quasi no apareixien esmentats al llibre) però que en l'actualitat tenen un ús generalitzat. Són els signes del temps...
Podeu llegir ací l'índex definitiu i també un tast de les primeres pàgines.
Tot i que el llibre està en llibreries des de principis de juny, no va ser fins la setmana passada que vaig tenir l'oportunitat de parlar-ne en públic per primera vegada. Va ser en la sessió de l'Escola de Pares i Mares d'Ontinyent (un èxit de públic, per cert: la sincera enhorabona als organitzadors!). Algun dia explicarem amb més detall algunes interioritats sobre el difícil part d'aquesta edició. Ara, però, és el moment de celebrar que està a l'abast dels lectors, a les llibreries, i que d'aquesta manera pot continuar contribuïnt a promoure la lectura en la nostra llengua. Aquest ha estat, des dels inicis, l'objectiu d'aquesta obra.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...