Travesses per al Nobel

Demà s'anuncia el nom de l'afortunat/da (o no, que de tot n'hi ha) amb el Nobel d'enguany. Els editors (reconeguem-ho) estem a l'aguait. Recorde com el 2006 el dia de l'anunci era festiu i em vaig passat mig matí a l'editorial al telèfon i enviant missatges de correu electrònic per veure de lligar el que ja tenia quasi tancat uns dies abans però que per poc no se'ns escapa: el fitxatge d'Orhan Pamuk. Les negociacions, de fet, es van allargar tres mesos encara (mesos d'informacions errònies i contradictòries a la premsa), molt més del que haurien durat si aquell any l'acadèmia sueca s'haguera fixat en un altre autor.

Com és habitual, els dies previs a l'anunci oficial es disparen les especulacions sobre en qui pot recaure el preuat guardó. The Literary Saloon fa un dels anàlisis més rigorosos dels rumors existents. Tot i la contradicció evident entre rigor i rumor, aquests són, al seu entendre, els escriptors que tenen més possibilitats:

• Ko Un, prolífic poeta coreà;
• Milan Kundera, amb obra en txec i en francés (tot i que la duplicitat de llengües no va ajudar massa Nabokov);
• Harry Mulisch o Cees Nooteboom, tots dos grans escriptors holandesos;
• Ngugi wa Thiong'o (hauríem d'aprendre a pronunciar el seu nom);
• Amos Oz (sona amb insistència des de fa molts anys; i
• Mario Vargas Llosa (sona com a candidat des de quasi la creació del premi, no?)

Si guanyara un d'aquests, l'edició en català podria quedar en evidència, ja que només Kundera, Oz i Nooteboom estan disponibles a hores d'ara en la nostra llengua. D'entre els candidats, òbviament el que més il·lusió em faria és Cees Nooteboom, i requisits no li'n falten. Però la decisió dels suecs és una autèntica loteria (qui coneixia Jelinek abans del Nobel? estava en algun llistat de "possibles"?).

Si trobeu curt el llistat que he reproduït i voleu especular amb altres noms, podeu fer un volt per aquesta pàgina d'apostes, que encapçalen Claudio Magris, Adonis i Amos Oz, i en la qual trobem més autors publicats a Bromera, a banda de Nooteboom: John Updike, John Banville, Antonio Tabucchi i Salman Rushdie.

Amb tot, no us preocupeu, demà s'anunciarà un nom que ningú no s'esperava (o potser sí).

Programa perdut

Dimarts passat em vaig assabentar que el Canal 33 havia desaparegut del meu televisor. Va ser quan tractava de sintonitzar-lo per veure el programa De Llibres, dedicat aquell dia a la novel·la Perdut el Paradís, de Cees Nooteboom. Fins ara la tenia localitzada a ONO, però sembla que en el seu lloc han posat La Sexta, que tampoc sabia que tenia. Indignat però resignat, vaig dedicar la nit a la lectura.
Afortunadament, la web del 33 ofereix els vídeos de tots els programes, i així ha estat com, al remat, l'he pogut veure. M'ha agradat l'intercanvi d'opinions dels convidats, tot i que no crec que, com s'afirma en algun moment, la novel·la tinga una part de videoart ni estètica de videoclip. Se'ls veu majoritàriament desconcertats, confusos, i passen la major part dels tres quarts d'hora que dura el programa intentant esbrinar de què va el llibre, parlant (mai millor dit) del "sexe dels àngels".
Entre les aportacions que s'hi fan, em quede amb dues:

- David Castillo: "Et pot agradar o no, però no et fa perdre el temps"
- Vicenç Villatoro: "És un llibre ple de suggeriments, que et provoca suggestions i et permet parlar-ne"

Frases perfectes per col·locar en una faixa promocional.
No hi ha dubte que Nooteboom sap de què parla quan afirma que un llibre són dues persones, l'escriptor i el lector, que és qui finalment acaba la novel·la. Les seues obres posen a prova aquesta teoria.

Premi per a Paul Auster

Els paulausterians estem d'enhorabona: hui s'ha fet pública la concessió a l'escriptor nordamericà del Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per "la renovació literària que ha realitzat en unir el millor de les tradicions nordamericana i europea, innovar el relat cinematogràfic i incorporar a la literatura algunes de les seues aportacions". Però no acaben ací les bones notícies al voltant de Paul Auster: l'anunci del guardó l'ha rebut mentre rodava a Portugal La vida interior de Martin Frost, una pel·lícula basada en un relat inclòs en El llibre de les il·lusions, una novel·la que guarde en la memòria com el més preuat dels tresors.
Entre els finalistes, segons informa El País, hi havia altres autors de referència per a mi, com ara Philip Roth, Amos Oz o Cees Nooteboom.
En la nota de premsa oficial, l'organització hi destaca la capacitat d'Auster per crear "un univers literari al voltant de l'atzar i la recerca de la identitat, en el qual realitat i fantasia envaeixen els espais quotidians de l'home". Un univers del qual em sent ciutadà.
Demà mateix (per fi!) començaré la immersió en Bogeries de Brooklyn, una lectura que he anat ajornant inevitablement i molt al meu pesar durant les últimes setmanes. Serà com un petit i segur que gratificant homenatge personal.