L'últim Auster

El mateix dia de la publicació d'Un home a les fosques em vaig plantar en una llibreria d'Alzira per comprar-me'l. No el tenien, i fins que no passara la campanya de text... L'atzar (precisament) va voler que dimecres, en anar a un acte a Algemesí, aparcàrem davant mateix de la llibreria Samaruc. I allà el tenien. La mateixa nit ja vaig començar a llegir-lo, i ahir el vaig acabar. Valoració: un desficaci sense caps ni peus i sense rastre de l'Auster que admirava. En un moment del llibre llegim "¿Com puc tenir una opinió d'una cosa que no entenc?". Doncs això. El que dubte és que el mateix Auster sabera què volia dir.

Llàstima no haver llegit abans aquest apunt d'El síndrome Chéjov que subscric paraula per paraula:

"Cualquier lector sincero, que se acerque al libro con la mirada melancólica de quien fue feliz con sus libros, advierte al poco que esta novela es un auténtico timo literario, un calamitoso y triste punto de inflexión para una carrera que tantos hemos admirado durante tanto tiempo -mirando para otro lado,
a regañadientes, en los últimos años-. El modo en que está escrita esta novela, a la pata la llana, con un pasotismo ilustrado evidente, conforme al escritor le surge la historia, barojiana en el sentido en que los enemigos de Baroja utilizaban el adjetivo para zaherirle, sin pensar lo más mínimo en lo que está escribiendo, le deja a uno patidifuso."

No cal afegir-hi res més. Acceptem-ho: Paul Auster, el Paul Auster que vam conéixer i gaudir, el que ens enlluernava i ens proporcionava moments de joia incomparables ha deixat d'existir, qui sap si per sempre. No em sent (només) decebut, també orfe. Una altra frase del llibre: "A la vida he dit moltes boles, però sobre els llibres no he mentit mai."

De moment, jo he llegit l'últim Auster.

Escatologia literària

Emparat en l'excusa de la calor estival, vull fer partícips els lectors incerts d'aquest bloc d'una escatològica coincidència que he trobat en les tres últimes "novel·les amb tapa" que he llegit (vull dir, no manuscrits, sinó comprades religiosament a la llibreria, impreses i enquadernades més o menys com cal):

• "A la seva habitació, un home té dret a tirar-se pets i té pret a plorar." Albert Sánchez Piñol a Pandora al Congo.

• "Era al wàter assegut, a mig acte d’expulsar un cagarro, quan va sonar el telèfon." Paul Auster, a Trilogia de Nova York.

I el meu preferit:

• "Mai no s'ha de reconèixer un pet en públic. És la llei no escrita, el protocol més estricte de l'etiqueta als Estats Units. Els pets no són de ningú i no surten d'enlloc; són emanacions anònimes que pertanyen al grup i, encara que tots els presents puguin assenyalar el culpable, l'únic curs d'acció assenyat és la negació.", Paul Auster, a Bogeries de Brooklyn.

Ja ho avisava: deu ser la calor.

Lectures d’estiu

Les revistes, suplements i retalls de premsa pendents constitueixen una malaltia crònica d’aquesta societat sobreinformada. Jo em reconec terminal. Abans que m'arribe a la taula El Cultural d’El Mundo d’avui, recupere el de la setmana passada, que inclou un reportatge en què escriptors, artistes, músics, cineastes i dramaturgs espanyols confessen els llibres que llegiran aquest estiu. Homer, Cavafis, Tucídides, Baroja, Nemirovsky, Adorno, Zgustova, Harpur, Pizarnik, Mehta, Tuchman, Ajmátova, Tsvetáieva, Galdós, Shikibu són, entre altres, els noms escollits. Lectures segurament molt refrescants.

Passe la pàgina i el llistat dels més venuts em transporta a un altre món en què domina gent com Falcones, Vargas Llosa, Pérez-Reverte, McCourt, Auster, Ruiz Zafón, Follet o Jiménez Losantos. I constate dues coses:

1. Que hi ha un abisme entre la intel·lectualitat i el món real
   
2. Que Dan Brown ha desaparegut del mapa... i jo encara ni he vist la pel·lícula!

M'he de posar al dia

Bogeries de Brooklyn

De l'última obra de Paul Auster, Bogeries de Brooklyn (traduïda de forma impecable per Albert Nolla), m'han atret especialment les referències al procés creatiu de la novel·la, tractades sovint amb un toc del que podríem anomenar "ironia metaliterària". És el cas, per exemple, del moment en què el narrador descriu una escena amorosa i talla en sec el relat: "En Tom i la Honey mereixen la seva intimitat, i per això acabaré aquí el meu informe sobre les activitats de la nit. Si alguns lectors no hi estan d'acord, els demano que tanquin els ulls i facin servir la imaginació".
Confesse que no puc llegir sense un llapis a la mà per subratllar frases i anotar comentaris als marges. Aquest llibre l'he deixat ple d'anotacions. Heus ací alguns dels fragments subratllats que tracten sobre la lectura o l'escriptura, fragments que volen ser una invitació a tots aquells que vulguen allotjar-se per unes hores a l'Hotel Existència:

• Llegir va ser la meva evasió i el meu confort, el meu consol, el meu estímul predilecte: llegir només pel plaer de llegir, per la bella calma que t'envolta quan sents com les paraules d'un autor et ressonen dins el cap.
• Escriure era una malaltia, el que es podria considerar una infecció o una grip de l'esperit, i per tant la podia agafar qualsevol i a qualsevol edat. Joves i vells, forts i febles, borratxos i sobris, bojos i assenyats.
• Mai no s'ha de menystenir el poder dels llibres.

Premi per a Paul Auster

Els paulausterians estem d'enhorabona: hui s'ha fet pública la concessió a l'escriptor nordamericà del Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per "la renovació literària que ha realitzat en unir el millor de les tradicions nordamericana i europea, innovar el relat cinematogràfic i incorporar a la literatura algunes de les seues aportacions". Però no acaben ací les bones notícies al voltant de Paul Auster: l'anunci del guardó l'ha rebut mentre rodava a Portugal La vida interior de Martin Frost, una pel·lícula basada en un relat inclòs en El llibre de les il·lusions, una novel·la que guarde en la memòria com el més preuat dels tresors.
Entre els finalistes, segons informa El País, hi havia altres autors de referència per a mi, com ara Philip Roth, Amos Oz o Cees Nooteboom.
En la nota de premsa oficial, l'organització hi destaca la capacitat d'Auster per crear "un univers literari al voltant de l'atzar i la recerca de la identitat, en el qual realitat i fantasia envaeixen els espais quotidians de l'home". Un univers del qual em sent ciutadà.
Demà mateix (per fi!) començaré la immersió en Bogeries de Brooklyn, una lectura que he anat ajornant inevitablement i molt al meu pesar durant les últimes setmanes. Serà com un petit i segur que gratificant homenatge personal.