“Només hi ha una cosa pitjor que el míting d’un polític, que és l’article o el llibre d’un polític”. Aquesta frase, extreta de l’última columna que l’editor Ernest Folch ha publicat al suplement Llibres d’El Periódico, ve al cas perquè fa uns dies Enric Morera, líder del Bloc Nacionalista Valencià, publicava a Levante-EMV un article d’opinió sobre Bromera que podeu consultar ací.
A l’editorial encara no havíem llegit les paraules de Folch, i potser per això vam acollir l’escrit de Morera amb bona dosi d'il·lusió. D’una banda, pel que tenen de positiu i d’encoratjador, però, sobretot, perquè no és en absolut habitual que un polític (i encara menys si és valencià i està en actiu) dedique atenció al món del llibre i de l’edició. Estem acostumats a que ens vegen com a enemics o a que ens ignoren, que és el pitjor dels menyspreus possibles. I encara sort, perquè sovint quan parlen de llibres o s’entesten a fer d’editors és, diguem-ho ras i curt,
per a cagar-la.
Al seu article, Enric feia el comentari següent: “vivim en un país on la incultura, sovint alimentada des de foscos interessos polítics i/o econòmics, encara compta amb ferotges defensors de ben dubtosa credibilitat democràtica que, sota el paraigües de sigles enganyoses, es permeten el luxe d’atacar organitzacions, institucions i persones amb desqualificacions que sols qualifiquen a qui les fa”. Aquesta és la resposta que va obtindre des de la secció de Cartes al director del mateix diari.
Veient les dots premonitòries de Morera, per a quan un llibre seu?
A l’editorial encara no havíem llegit les paraules de Folch, i potser per això vam acollir l’escrit de Morera amb bona dosi d'il·lusió. D’una banda, pel que tenen de positiu i d’encoratjador, però, sobretot, perquè no és en absolut habitual que un polític (i encara menys si és valencià i està en actiu) dedique atenció al món del llibre i de l’edició. Estem acostumats a que ens vegen com a enemics o a que ens ignoren, que és el pitjor dels menyspreus possibles. I encara sort, perquè sovint quan parlen de llibres o s’entesten a fer d’editors és, diguem-ho ras i curt,
per a cagar-la.
Al seu article, Enric feia el comentari següent: “vivim en un país on la incultura, sovint alimentada des de foscos interessos polítics i/o econòmics, encara compta amb ferotges defensors de ben dubtosa credibilitat democràtica que, sota el paraigües de sigles enganyoses, es permeten el luxe d’atacar organitzacions, institucions i persones amb desqualificacions que sols qualifiquen a qui les fa”. Aquesta és la resposta que va obtindre des de la secció de Cartes al director del mateix diari.
Veient les dots premonitòries de Morera, per a quan un llibre seu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada