Cap de setmana espectacular en la campanya Llegir en valencià. Aquells que s'estiguen fent la col·lecció de llibres gaudiran de textos de quatre dels millors escriptors valencians del moment: Pasqual Alapont, Francesc Bodí, Carles Cano i Josep Lozano, i del treball de dos il·lustradors indiscutibles: Paco Giménez i Enric Solbes.
Dijous em va arribar a la taula del despatx L'espill delator, que distribueix hui Levante-EMV. No vaig poder evitar llegir-lo de nou: em va enlluernar fa més d'un any, quan encara es deia Flors, i hi ha passatges que m'han acompanyat des d'aleshores. Recordava quasi paraula per paraula el final d'un dels relats del llibre.
Disculpeu que us el conte. Avise: és el final.
Us pose en antecedents: La protagonista és Margarida (totes les protagonistes de les històries encreuades que conformen l'obra tenen nom de flor), i té una botiga de roba i complements de bebé. Anhela com cap altra cosa en la vida engendrar un fill, però fa anys que ho intenta amb el marit sense èxit. Passa les vesprades al parc (com mostra la imatge de la coberta, obra, com totes les de la sèrie per a adults, d'Enric Solbes), obsessionada amb el tema i contemplant amb frustració les criatures d'altres dones. El relat acaba així:
El sol baix allarga l'ombra de Margarida cap al cotxet del bebé. L'estany
lluenteja com una llàgrima immensa sota els til·lers i les acàcies. Margarida
pensa que aviat la seua ombra arribarà al cotxet del bebé i esclata a plorar.
Sobre l'espill de l'aigua comença a arrissar-se la figura trèmula d'una
temptació.
Tot i la seua brevetat, L'espill delator avança bona part de l'estil, la tècnica i l'ambició que Francesc Bodí ha desplegat i depurat en Havanera, una obra per a la qual no he estalviat superlatius des que va guanyar el premi Alfons el Magnànim. No n'he estat l'únic.
Bon cap de setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada