El suplement cultural d'El Mundo explota una vegada més el filó de l'enfrontament Catalunya-Espanya. L'article Crisis abierta entre editores es fa ressò de la petició del Gremi d'Editors de Catalunya per ocupar enguany, excepcionalment, l'espai físic (més visible) que tradicionalment s'ha assignat a la FGEE a Frankfurt. L'entradeta, totalment objectiva, conclou: "Es, cuentan, la punta de un conflicto que lleva años larvándose en silencio, por la deriva nacionalista [sic] cada vez más acentuada de los editores catalanes que está 'colmando la paciencia' de sus colegas madrileños."
Un dels editors madrilenys entrevistats ho diu ben clar: "nos jugamos bastante más que un stand". Em podria dir exactament què?
1 comentari:
Home, Girbés, a mi me pareix molt claret que es juguem. L'orgull, el que ells són de primera i ens han de perdonar la vida. Nosaltres, els parlants de les altres llengües que malvivim a l'Estat, idiomes a partir dels quals es creen literatures i cultures diferents, els toquem el nas quan demanem el mateix tracte que rep el castellà. La nostra existència, ja és un malson per a molts d'ells. Quan l'Estat destinarà per al foment del valencià/català la quantitat que ens pertoca per població, davant de les xifres que inverteixen en el Cervantes? Recorda Perejil, allò era un illot. Un estand és una finestra al món, una ambaixada de la literatura. I a més, quina barra, demanar un lloc preferent... On s'ha vist això, "tanto descaro".
Publica un comentari a l'entrada