03 de gener 2007

Un mal "crònic"

Ahir el diari Levante-EMV publicava un suplement especial a tot color amb la Crónica de 2006. En portada, i com a fet més destacable, la tragèdia del metro de València. Indubtable. A l'interior, una selecció dels fets que el periòdic valencià líder en difusió considera més rellevants en els àmbits de la política, allò que en diuen Sociedad (i que de vegades costa diferenciar dels successos), els esports, l'economia...
Busque (innocent jo) alguna referència a la cultura pròpia del país, als nostres músics més internacionals, als triomfs del nostre teatre, a la "nueva era" de l'audiovisual valencià, a l'èxit del congrés d'Escola Valenciana o a les fites editorials de l'any passat. Cap ni una. Res, zero, nul.
Una vegada més, silenci.
En l'àmbit literari/editorial, podrien haver parlat, per exemple, de la designació de Rosa Serrano com a nova presidenta de l'AEPV, de la campanya Llegir en valencià (en què es va implicar, i molt, el Levante mateix), de la inauguració de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània al cor del cap i casal, dels guanyadors d'alguns dels nombrosos premis literaris que es lliuren en aquestes terres, de les novetats d'alguns dels principals escriptors valencians (o d'algunes traduccions que sí que han remarcat altres mitjans), de les distincions als llibres millor editats de l'any, de... En fi, el que deia: de la cultura pròpia del país. Malauradament, cap d'aquestes notícies (i moltes altres que s'han produït!) han trobat un espai mínim a les 48 pàgines del suplement.
Un altre any serà, si la sort acompanya...

4 comentaris:

Andreu ha dit...

I encara t'estranya, Tirant? La cultura del País és la dels PAIs. El que no siga pedra, pedrades. Ningú en vol parlar. I molt menys el Levante. I si no, mira el seu suplement de llibres, quan apareix, que no és sempre, parla dels grans, que sñon com no els espanyols. amb un full en valencià sense revisar en tenen prou per acomplir l'expedient.

Anònim ha dit...

Jo ja n'estic farta: eixos del Levante faran bona Las Provinsias

Anònim ha dit...

La realitat és ben tossuda. Fa només unes setmanes vaig escriure al bloc que patrocinen dos bandarretes aquest comentari arran de la declaració de T. Cucarella: "La sensació d'impotència davant d'aquesta situació no és nova. La sentim cada vegada que ens donen canya d'una banda o de l'altra, o el que és pitjor, ens ignoren dins i fora de casa. I això passa massa sovint. Fa a penes 3 o 4 setmanes, el suplement literari Babèlia, del diari El País, feia una revisió de la literatura actual. Doncs bé, després de cercar i recercar per les seues pàgines, mirar-les al dret i a l'inrevés, cap avant i cap enrere, vaig arribar a una terrible conclusió: no existim".

Anònim ha dit...

Com que no existiu? Pregunteu al ministre d'Hisenda i us dirà, fins i tot, quant us va costar el xocolate i els xurros del dia de la primera comunió. Ah! En Levante, País o l'AVUI? No, home. Això són altres calces. Tot i això, recordeu que sou valencianets i, per ai en faltara alguna cosa, escriviu en valencià.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...