Recordeu que avui, als quioscs, trobareu l'exemplar de Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors amb la compra dels diaris Levante-EMV o El Mundo. És gratuït, i us el podeu quedar o regalar a algú que penseu que cal "motivar" perquè fomente la lectura en família. Ací teniu les instruccions d'ús.Després (o abans, tant fa), si us engresqueu, podeu deixar les vostres experiències personals o com a animadors a la lectura en la secció "A mi m'ha funcionat!" que hi ha a la web del llibre que ha elaborat la Fundació Bromera. Una bona manera de compartir estratègies senzilles però, sobretot, útils i pràctiques.
Vinga, que s'esgoten! (És un dir)
Vinga, que s'esgoten! (És un dir)
1 comentari:
Avui, (re)llegint el teu llibret "Llegir per a créixer" que he aconseguit amb el Levante he recordat una anècdota que em sembla il·lustrativa de com NO afeccionar els joves a llegir. En el meu periple docent a Catalunya vaig anar a caure a Capellades. Allà, com sabràs, està la Romanyà-Valls, una impremta especialitzada en l'edició que tira llibres del tipus que demanes i en la llengua que demanes. Un dia, a l'institut, un company em va portar al magatzem i em van sorprendre un munt increïble de caixes, i em va dir que estaven plenes de llibres que havien aconseguit a la imprenta. Segons vaig poder comprovar després, allà hi havia la possibilitat de fer-te amb llibre defectuosos (de vegades només un full o un parell de fulls doblegats) de manera totalment gratuïta. Només hi havia una condició: els llibres eixien amb un segell que posava prohibida la venda i qui se l'emportava havia de segellar els contralloms davant d'un empleat amb el tampó de l'organisme al qual anava a parar el volum. Jo al·lucinava. Li vaig dir que amb allò podríem fer unes biblioteques d'aula que molts instituts les voldrien com a biblioteques de centre. I va i em contesta que no, que si posàvem els llibres tan a l'abasts de la canalla potser en desapareixerien alguns. I aleshores encara al·lucinava més. Tenir-los en un magatzem omplint-se de pols i morint-se de fàstic era millor que algú se'ls emportara a casa i tinguera la temptació de llegir-los. Per cert, és evident que vaig anar un munt de vegades a la Romanyà-Valls. Encara roden per la meua biblioteca bastants llibres amb dos segells: el de "Prohibida la venda" al primer full blanc, i el de l'IES Molí de la Vila als contralloms.
Publica un comentari a l'entrada