28 de gener 2008

Nota 3 sobre les cobertes dels llibres

"La coberta d'un llibre on hi apareguin representats amb detall els seus protagonistes és un insult a la imaginació de l'autor, però també a la dels seus lectors."
No posarem exemples que ens puguen ruboritzar...
La sèrie completa, ací.

4 comentaris:

VK ha dit...

Joan Carles un dubte, disculpa la meua ignorància en aquest tema.

Però si de debó tal com afirmes hi ha un munt d'exemples que ens podrien ruboritzar, de qui és la culpa: de l'autor (que possiblemt orienta o aconsella l'il·lustrador), de qui dissenya la portada (per no haver llegit els savis consells sobre aquest tema d'OrhanPamuk) o de l'editor (crec, que responsable últim de "l'acabat del producte") per no realitzar de forma adient l seua tasca?

Per cert algun dia podries parlar-nos de les contracobertes. Perquè hi ha llibres en què després de llegir la sinopsi que sovint hi apareix ja no cal fer l'esforç de llegir-te la novel·la: directament el destripen. Un amic meu diu que són comels "trailers" dolents, que sense pretendre-ho et conten tota la pel·lícula.

Jaume ha dit...

També hi ha aquella popular frase feta anglesa: “Don’t judge a book by its cover” (http://www.bartleby.com/59/3/dontjudgeabo.html)

Tirant al cap ha dit...

VK, en aquest cas no hi ha dubte: la "culpa" és de l'editor. Hi poden haver "imperatius" de l'autor o fins i tot del dissenyador, però qui dóna el vistiplau a una coberta concreta és l'editor.
Ai! El tema dels textos de coberta (els entesos de la casa ens prohibeixen dir-ne contracoberta) donaria per fer un bloc sencer. Jo n'he perpetrat moltes, però de moment guardaré silenci.
De moment...

Jesús M. Tibau ha dit...

És veritat. la portada ha de suggerir, incitar..., no desvetllar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...