Llig aquesta notícia i aplaudisc davant la pantalla de l'ordinador; em fa molta enveja, enveja sana però enveja. En canvi, llig aquest article d'opinió d'Ana Noguera i em cabrege davant la mateixa pantalla; em fa molta ràbia.
I és que cada vegada les distàncies entre nosaltres són més i més grans. D'ací a ben poc, l'abisme.
I és que cada vegada les distàncies entre nosaltres són més i més grans. D'ací a ben poc, l'abisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada