04 de gener 2008

Quan un autor "se'n va"


Cada vegada resulta més difícil mantenir la fidelitat en la relació autor-editor. Tot i que la "culpa" del trencament no sempre és de l'autor, són protagonistes dels casos més notoris. Ara, Tom Wolfe anuncia que trenca la relació de 42 anys amb Farrar, Strauss & Giroux, i el pròxim llibre, Back to Blood, el publicarà a Little, Brown, editorial que ha pagat 7 milions de dòlars pels drets. Una animalada.
La clau d'aquest canvi sembla estar en el fracàs del seu anterior llibre, Sóc la Charlotte Simmons (810 pàgines en l'edició en català). La crítica el va rebre amb divisió d'opinions, però més important és el tema de la pela, ja que les vendes van quedar lluny de les expectatives: "només" 293.000 en tapa dura i 138.000 en rústica; lluny del 1.100.000 exemplars venuts (als EUA, s'entén) de Tot un home.
Els motius del canvi d'editor els sintetitza molt bé l'autor d'aquest article de The New York Times:
"Els autors consagrats que han passat molts anys amb un editor i han tingut un fracàs amb un títol acostumen a canviar d'editorial perquè els avançaments que demanen són massa elevats per al seu editor tradicional."
Què voleu que us diga, a mi aquesta pràctica em sona a "enganyifa". És clar que l'editor té molta responsabilitat en la vida comercial d'un llibre, però no em negareu que l'autor també, no? Sobretot si un llibre no ha convençut tampoc la crítica...

1 comentari:

samarucs i fartets ha dit...

Us imagineu a Soler com a propietari d'una editorial? A Koeman com a cap d'edicions de la mateixa? I a tots els escriptors de la casa, fins i tot als més consolidats, tremolant pel seu futur immediat?

Reconec que és una mica esportedicioficció, però mai es sap.

Per cert, celebren a la Zarzuela la festivitat de Reis o és una mena de pleonasme?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...