24 de gener 2008

La carta de l'AELC

M'arriba a mans l'última circular de l'AELC i no done crèdit. Es titula "Els premis literaris i els drets d'autor", i comença així:
"Una de les pràctiques que s'ha instaurat en la majoria de bases dels premis literaris [...] és que la quantia a percebre per l'obtenció del guardó es converteix en avançament dels drets d'autor, de manera que, a la pràctica, a qui es premia és a l'editorial que es fa càrrec de l'edició i no pas, com seria d'esperar, a l'autor o autora."
És a dir, que els premis literaris els guanya l'editor. I jo sense saber-ho... Diu aquesta nota que la quantia dels premis "es converteix, en el millor dels casos, en un generós avançament de drets, però no en la retribució extraordinària", i continua: "això només beneficia l'editorial que treu al mercat l'obra premiada", i rebla el clau: "Ras i curt, aquests drets no van a l'autor, tampoc retornen a l'entitat o administració que ha pagat el premi i, per tant, passen a engruixir el negoci de l'editorial."
Diuen que els editors "forcem" els autors, que cometem "irregularitats", que la situació és "insostenible"... Quanta barbaritat! I, per acabar-ho d'arreglar, avisen que estan enviant "a les entitats convocants de premis d'arreu dels Països Catalans" aquesta carta. I tot això sense que conste (a mi no em consta) cap intent previ d'aproximació (si és que realment aquest sistema és tan "inadmissible") amb els editors. Així es dinamiten els ponts de diàleg, sí senyor.
Una actitud bel·ligerant que empeny els editors, a qui se'ns posa sota sospita (que ens "forrem" literalment, que no fem contractes, ni tampoc liquidacions de drets d'autor), a dir la nostra.

16 comentaris:

subal ha dit...

S'ha de ser estúpid, per escriure aquesta carta, o bé simplement ignorant de com van les vendes de llibres en català (o castellà). Un premi literari (o, sí, avançament de drets d'autor) de, per exemple, 5.000 euros, és una cosa inassolible per a la gran majoria de llibres. Caldria que sapiguéssin que és del tot impossible, en la majoria de casos, que un llibre sense premi pugui generar 5.000 euros de drets d'autor...

I això els bons escriptors ho saben, clar. I deixa a les petites editorials en una situació lamentable, per altra banda; no ens deixen fer la nostra funció; la de descobrir bons autors, que el dia de demà puguin saltar a les editorials grans. L'escriptor que se sap bo opta directament per a presentar-se als premis literaris, controlats per les gran editorials. La seva, amic Tirant, entre elles. Eus ací, en la meva opinió, l'efecte negatiu que tenen els premis literaris en aquest país: expulsen del mercat a les petites editorials que cerquen autors de qualitat, i potser no massa comercials. Els premis donen les oportunitats que haurien de donar les petites editorials. Però, esclar, entenc perfectament que els escriptors ho prefereixin, òbviament.

Aquesta carta d'AELC és, simplement, una mostra de gran hipocresia. Si tan dolents són els premis que facin el favor de buscar les editorials petites, on no rebran de cap manera ni la tercera part de drets d'autor!

Salutacions cordials!

Jacme ha dit...

de veritat, els de l'AELC no entenc per què han escrit això (estic amb el subal en tot).

el que és divertidíssim es l'expressió "passen a engruixir el negoci de l'editorial". Potser en grans premis pot passar, però en el 98% dels altres casos el negoci és el que és (més aviat magre!).

Migpartit ha dit...

Molt literari això de "folrar-se literalment". Molt bo. Jo, del Subal, no sé si està folrat literalment i literàriament (diria que no; si més no, això diria el carro que -el- portà a Tavernes; i diria més: si és per mi, de ben segur que no). El que sí sé és que és un 'folk' rar.
Salut, pecadors pecuniaris.

ginjol ha dit...

Fa poc he rebut el Constantí Llombart. Se m'han abonat religiosament 12.100 euros (descomptant la retenció fiscal). Quants llibres he de vendre per obtenir 12.100 euros en drets d'autor? No he tret el compte, però crec que exhaurint la primera edició no arribaria ni a la meitat (i potser una segona i una tercera, i una...).
Després de llegir la carta entenc algunes coses. Sovint rep comunicacions de l'AELC, a la qual no pertanc, i més sovint encara rep també contracomunicacions anònimes d'algú molt emprenyat amb l'AELC. Solució: de moment no m'associaré enlloc.

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Jo comparteixo la darrera experiència: 1500 euros per un llibre de poesia, drets d'autor de la primera edició. Quan o com ho hagués aconseguit, ni suposant un 10% de drets d'autor, per la sola venda dels llibres? La segona i la tercera edició, com és lògic, a penes m'han reportat calers (sí una pila d'alegries, que són més importants). També em va a animar a seguir escrivint, que no és un factor menor. En total hauré venut 2500 exemplars d'un llibre de poesia per a nens, que potser és una barbaritat, comparativament, però mai m'hauria produït diners de forma significativa. Gràcies al premi, és d'una altra manera.

Ara, tampoc entenc bé el to de la teva nota, Joan Carles. Ho deixo com a pregunta, perquè, entre altres raons, m'hi va ben poc: vols dir que el teu espai, com diu a la capçalera, és encara "un bloc *personal* dedicat al món del llibre i de l'edició"? La defensa corporativa em quadra poc amb l'espai personal. Això no li treu valor a la teva talaia, només la redefiniria; però suposo que no hi ha res de dolent a compartir el dubte.

Em despedeixo amb una abraçada, que la crítica o el dubte no ho haurien d'impedir.

Tirant al cap ha dit...

Amic Subal, continue discrepant (crec que aquesta discrepància ja l'hem parlada en alguna altra ocasió) en el fet que una editorial petita pot aspirar només a autors poc comercials. Una editorial petita també pot nodrir el seu catàleg d'autors més comercials o, fins i tot, temptar (i captar) algun "gran" que no estiga preocupat únicament per la pela. Que n'hi ha. Tampoc s'ha de resignar a fer de trampolí d'autors que en realitat volen publicar en grans editorials. I, per últim, crec que els premis poden acomplir moltes funcions distintes. Una és la de "descobrir" nous valors, però no l'única. Lamente que semble que discrepem molt, perquè en allò essencial estem (crec) en total sintonia.
Gonzalo, vaig afegir el mot "personal" a la definició del bloc perquè no voldria que es confongueren les meues opinions, totalment personals, amb altres més gremials o fins i tot d'empresa (de l'empresa en què treballe, vull dir). Perquè no sempre o fins i tot quasi mai són les mateixes. En aquest cas, però, em semblava oportú fer una mena de crida gremial (que, òbviament, no tindrà cap repercussió: per això mateix, quedarà en "personal"), ja que m'ha semblat (a mi, personalment) una circular tan fora de lloc que hauria de ser contestada gremialment.

zel ha dit...

Si és que no són ningú, tothom va a raure al mateix, la puta pela, i tal vegada, s'haurà de fer vaga per arribar a cobrar el que et pertoca... Ara, jo d'editors, no en se res, anys que escric poesia i de moment és només per mi i prou... Petons.

Clementina ha dit...

Bo, hi ha d'altres opinions.
Sembla evident que una editorial que manté un premi literari no ho fa pels autors, o ha fa pel seu negoci, per pujar les vendes i per la propaganda de franc que li proporciona.
Fóra millor reconèixer les coses, també per part dels autors, als que ningú no els obliga a presentar-se a cap premi.
Desprès caldria parlar dels premis literaris i dels criteris dels jurats.
Quants premis Planeta han perdurat?
Quants autors a "descobert" els Octubre?
Qui ha llegit José de Echagaray? Premi Nobel de literatura.
Però, ai, només un, Sartre, rebutjà el Nobel, premi, per altra banda, al que no s'habia presentat.
Acceptem que els premis literaris formen part del joc comercial i deixem les ficcions per les novel·les.
Qui vulga que participe i qui no vulga que no ho fasa.

Clementina Viadel
Escriptora sense editar (el que escriu no l'interessa a ningú) i guanyadora d'un xicotet premi literari.

P.S. També cal acceptar que la majoria, la inmensa majoria, dels associats a l'AELC són escriptors de caps de setmana i, no podent ser cap altra cosa, aspirants a un premi.

miracommiro ha dit...

Estimats amics i estimades amigues,

No us discutiu tant per la circular de l'AELC. Darrere del redactat hi ha els caps plens de borrissol del president actual, Guillem-Jordi Graells, manipulat per la "quefa" del cotarro des de fa trenta anys que és Montserrat Bayà. Són personatges que si no les poden heure destrossen el que hi ha. És simplement ridícul dir que no enviaran les bases perquè avui en dia es troben totes a la guia del Departament de Cultura de la Generalitat. I encara és més ridícul voler ensorrar les dotacions de premis institucionals perquè són les que fan viure poc o molt els escriptors que les guanyen. Aquesta gent no defensa els escriptors, els ensorra i crea confrontació amb sectors que haurien d'anar de bracet, els editors catalans i les institucions catalanes (o valencianes, o de les Illes o d'on sigui que paguin literatura en català). Per què no diuen que entre totes les associacions d'escriptors toquen uns 100 milions de pessetes (per dir-ho en llenguatge antic) i els escriptors no en veuen bo i res? Són uns hipòcrites que s'autoadjudiquen la representació d'uns escriptors que en realitat no tenen.

Petons a tots i a totes.

Lluís Antoni ha dit...

Jo tampoc no done crèdit. Però encara no he cobrat els drets d'autor del Lledoner de l'home mort de l'any 2006, i els del 2005 els vaig cobrar en el 2007. Sort tinc que no menge dels drets d'autor.
I encara que no ja no estic en el gremi, estic d'acord amb la carta de l'AELC. Un premi ha de ser premi, és a dir, a banda de drets d'autor.

Toni Cucarella

Tirant al cap ha dit...

Clementina, en aquest món hi ha de tot, i precisament perquè no tots els editors som iguals ni tampoc tots els escriptors tenen els mateixos interessos i necessitats (i això ho hauria de saber molt bé l'AELC), no em sembla correcte posar-ho tot i a tots dins del mateix sac. Hi ha escriptors i llibres que només veuen la llum perquè porten el suport d'un premi literari al darrere. Això no desmereix en absolut les obres publicades, però palesa la fragilitat de la nostra cultura. Carregar-se això és una actitud suïcida que no entenc.
Miracommiro, no m'agraden les acusacions personals que fas en el teu comentari i no les compartisc. En aquest cas, a més, no es tracta d'una carta personal de cap escriptor, sinó de l'Associació en el seu conjunt.
Toni, el tema dels drets d'autor els hauries de parlar amb l'editor original del llibre. Et puc garantir que Bromera els va liquidar en el seu moment els drets que va generar la coedició en la col·lecció Espurna. La carta, Toni, té tota la intenció de confrontar les institucions que patrocinen premis amb els editors que les publiquen. Així, tal i com s'han fet les coses (o com diuen que les han fetes) no tinc cap dubte que no hi haurà cap escriptor beneficiat. On és, doncs, el benefici de tot plegat, si és que en té cap?

Anònim ha dit...

Sóc soci de l'AELC i tampoc m'agrada el to de la nota. Un tema com este s'hauria d'haver mesurat. Reconeixem-ho: molts vivim de premis, i què?

asdròfila ha dit...

Un premi modèlic: Premi Mallorca.
Per què?
1) Donen 70000 euros.
2) No hi ha cap editorial al darrere. És a dir: no està donat.
3) No resten l'irpf. Es cobra íntegre.
4) El premi va a banda dels drets d'autor.
5) Aposten per la qualitat (2005: desert; 2006: Baixauli ; 2007: Mora).
Presenteu-vos! Sobretot si no sou de can Bromera.

Albert ha dit...

Com sempre s'ha de dir que hi ha editors i editors, premis i premis, i escriptors i escriptors.
El que no entenc és la imatge de ploramiques indignat que ens has donat, Joan Carles. Els escriptors tenen dret a defensar el que creuen que és just per a ells, i els editors també, no creus?
Si guanyes un premi de 1000 euros, i el premis és en dret d'autor, el que estàs fent és finançant l'edició del teu propi llibre. I el que guanya, o no paga, és l'editor. I amb això, i dient mentides sobre les vendes, mai no paga, i hi ha casos (no estic parlant específicament de Bromera, Déu em guard)

Tirant al cap ha dit...

És curiós que els apunts que més comentaris han generat en aquest bloc són els que tracten premis...
Lamente, Albert, haver donat una imatge de ploramiques, no era la meua intenció. Els escriptors és clar que poden defensar el que creguen just. Faltaria més! A mi em va sorprendre aquesta nota concreta per dues qüestions:
a)- No hi ha hagut cap contacte previ amb els editors per dialogar i, en el seu cas, modificar les (diguem-ho així) "regles del joc". Aleshores, per què s'adrecen directament a les entitats convocants per dir-los que els editors som açò o allò? Que no s'adonen que un dels efectes possibles és que l'entitat pública deixe de col·laborar amb l'editorial? Guanyarien els autors si els premis passen a editar-se institucionalment? Arribaran així a més lectors? Què guanyaríem, tots plegats? A mi em sembla que aquesta carta adreçada a les entitats convocants de premis hauria d'haver sigut un últim pas, el final, l'ultimàtum si és que no s'haguera arribat a un acord... però no el primer (i únic, que jo sàpiga)!
b)- Potser visc en un altre planeta, però a mi mai m'ha dit cap autor que no està d'acord amb aquest punt de les bases. Mai. I doncs, pense: aquesta carta és fruit del sentir general dels associats, dels escriptors tots?
No tinc la resposta, però deixe la pregunta en l'aire.
D'altra banda, no et dic que no hi haja casos com el que comentes, com bé dius "hi ha editors i editors" (un amic del gremi diu que "hi ha editors i gent que embruta paper"), i aquests casos s'haurien d'assenyalar amb el dit i denunciar públicament i en els jutjats si fa falta. I advertir, aleshores sí, l'entitat que patrocina el premi. Això sí que seria realment efectiu. Em sembla a mi, vaja.

Anònim ha dit...

No serà una rabieta d'autors que no aconsegueixen guanyar premis i, doncs, els molesta que se'n convoquen?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...