Aquests Nadals vaig anar a veure La Brújula Dorada, una mascletà d'efectes digitals però amb errades narratives bàsiques que haurien d'avergonyir els productors que s'hi han deixat una pasta. És lamentable recórrer al tòpic, però el llibre és molt millor (tot i que veure la Kidman és sempre un goig).El suplement dominical d'El Periódico publicava fa unes setmanes una entrevista d'Olga Pereda amb l'autor, Philip Pullman. Hi parlaven per descomptat de la pel·lícula, però també de curiositats sobre el seu procés creatiu (escriu sempre a mà i a un ritme restringit a 3 pàgines per dia). Dues respostes que m'han agradat especialment:
OP- ¿Cuándo decidió convertirse en escritor?PP- Nunca porque yo siempre he sido escritor. Incluso desde pequeño.OP- A los niños hay que obligarles a leer.PP- ¿En qué sentido?OP- Pues porque si no se pasan todo el día jugando a la Play Station.PP- Bueno, para evitar eso están los padres, ¿no?
1 comentari:
Disculpeu però la resposta de la tal Olga és un poc estúpida: tenim que obligar els jóvens a llegir perque si no juguen a la Play. Aquesta xicota té fills? Bona reacció de Pullman.
Elies
Publica un comentari a l'entrada