Avançava anit en una lectura que tinc pendent des de fa mesos. Vaig veure el llibre exposat al Liber, me'n vaig enamorar a primera vista i no vaig parar fins que el vaig comprar. Trobar el temps per a llegir-lo, però, són figues d'un altre paner. El contingut, peculiar, no decep del tot, però se'm fa reiteratiu i se m'eternitza a la tauleta de nit. Hi ha moments de feliç originalitat i d'ironia ben aconseguida, però també d'altres massa pròxims als llocs comuns, caricatures malforjades.Deia (perdoneu, m'he perdut en divagacions) que anit estava llegint El libro, de Zoran Zivkovic (poseu mentalment una 'v' dalt de la segona Z i un accent en la 'c' final; el meu domini de la tipografia no dóna per a més), publicat per 451, l'editorial amb més autors amb noms impronunciables per línia de catàleg, i hi trobe aquest paràgraf, que m'abelleix compartir amb vosaltres:
"El éxito que tiene un libro también se mide por el número de ediciones publicadas. Cuantas más, mejor, por supuesto. Por eso nunca se comienza con la primera. No hay que perder tiempo. Los primeros ejemplares que salen a la imprenta ya ostentan orgullosamente la llamada de 'cuarta edición', normalmente escrita sobre un fondo dorado, enmarcada en forma de estrella, para captar la mirada del comprador. Que el trigo no está del todo limpio lo podría llegar a sospechar tan solo algún bibliófilo empedernido que, por afán coleccionista, se empeñe en conseguir un ejemplar de las primeras tres ediciones sin lograrlo por mucho que estuviera dispuesto a ofrecer. Aún así, ¿quién va a prestar atención a las sospechas de bibliófilos frustrados?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada