Vaig fer la carrera de Periodisme mentre treballava i, per tant, em vaig "pelar" moltíssimes classes. Hi ha, però, qüestions bàsiques de l'ofici que tothom sap, fins i tot la gent que no ha estudiat la carrera: les informacions s'han de contrastar. No fer-ho respon a dues causes: deixadesa o tedenciositat.
Qui signa l'article de Las Provincias sobre la baixada en l'índex de lectura al País Valencià ha optat per la segona via. L'article admet que tornem a estar per sota de la mitjana estatal (hem baixat 2,1 punts en només un any!) i inclou declaracions de la directora general del llibre de la Generalitat Valenciana, però no perquè es pronuncie sobre aquesta baixada (no en diu ni pruna), sinó perquè tire la culpa en exclusiva al Ministeri per la pèrdua de dos milions d'euros (que en realitat en són quatre llargs, més de dos per part de cada administració) del pla de dotació bibliotecària.
No s'hi recullen, en canvi, les declaracions del representant de la FGEE, en què deia clarament que el govern valencià no ha posat "ni un duro" (ja ho denunciàrem ací fa un any, reconvertit en euros) per als plans de foment lector que impulsa el govern central.
El sector, conscient que ens aboquem al desastre absolut, està en peu de guerra. Per això aquest matí les associacions valencianes de bibliotecaris, documentalistes, distribuïdors, editors, escriptors, il·lustradors i llibrers, tots a una veu, han convocat una roda de premsa per presentar el "Manifest per l'increment de les col·leccions de les biblioteques públiques valencianes". No conec encara el contingut del document, però li done suport a ulls clucs.
Qui signa l'article de Las Provincias sobre la baixada en l'índex de lectura al País Valencià ha optat per la segona via. L'article admet que tornem a estar per sota de la mitjana estatal (hem baixat 2,1 punts en només un any!) i inclou declaracions de la directora general del llibre de la Generalitat Valenciana, però no perquè es pronuncie sobre aquesta baixada (no en diu ni pruna), sinó perquè tire la culpa en exclusiva al Ministeri per la pèrdua de dos milions d'euros (que en realitat en són quatre llargs, més de dos per part de cada administració) del pla de dotació bibliotecària.
No s'hi recullen, en canvi, les declaracions del representant de la FGEE, en què deia clarament que el govern valencià no ha posat "ni un duro" (ja ho denunciàrem ací fa un any, reconvertit en euros) per als plans de foment lector que impulsa el govern central.
El sector, conscient que ens aboquem al desastre absolut, està en peu de guerra. Per això aquest matí les associacions valencianes de bibliotecaris, documentalistes, distribuïdors, editors, escriptors, il·lustradors i llibrers, tots a una veu, han convocat una roda de premsa per presentar el "Manifest per l'increment de les col·leccions de les biblioteques públiques valencianes". No conec encara el contingut del document, però li done suport a ulls clucs.
5 comentaris:
Bé!! Gràcies per la informació.
L'altre dia, parlant amb una companya que també estudia periodisme (com jo), estàvem comentant mig en broma que ens agradaria ser editors per a llegir milers de llibres, i que potser ens havíem enganyat de carrera... però pel que es veu, tu vas estudiar periodisme! xD
M'imagine que hauràs estudiat alguna cosa més a banda, no? O, si no, com ha sigut finalment fer-te editor?
Salut!
Orxater, seria llarg d'explicar, però en realitat tot s'explica per les casualitats: primer vaig treballar a l'editorial com a administratiu, després en el gabinet de comunicació i després, doncs "passava per allà i...".
Amb tot, sempre he pensat que el periodisme i l'edició són mons que es relacionen molt bé: en definitiva, es tracta de comunicar, bé mitjançant notícies, articles o reportatges, bé amb els llibres que publiques.
jo el que no entenc es que es faça un titular sobre la caiguda de l'índex de lectors de 2,3 punts si aquests estudis, per al PV, tenen un marge d'error de +/- 4,5 punts. (almenys el de 2006).
Això vol dir que en realitat, no podem dir si hem pujat o baixat. Potser els periodistes haurien de fer uns crèdits d'estadística a la carrera per no enganyar al personal.
Això és com els índex d'audiència de tv: tu te'ls creus? Jo tampoc. El que passa és que les parts els acorden i avaluen resultats respecte del que diuen. Si l'administració està gojosa quan pugen els índex, cal que s'hi preocupe quan baixen.
Publica un comentari a l'entrada