L'article comença ací.
“Una llengua, un mercat”
Tot i que el lema pot sonar antic, l’hem de reivindicar cada dia de paraula i (sobretot) amb fets. Els editors tenim molt a dir al respecte: què (i a qui) publiquem i on (i com) ho promocionem i ho tractem de vendre són qüestions de gran interés. Les fronteres autonòmiques han compartimentat, fragmentat i empetitit el nostre mercat cultural i moltes editorials han acabat interioritzant aquest handicap i incorporant-lo al seu treball habitual.
Però aquest problema no afecta només l’àmbit de la cultura: ens falten clarament mitjans de comunicació (premsa escrita, revistes, portals web, ràdios i televisions) que abasten la totalitat del territori i amb audiència suficient com perquè la seua influència siga perceptible. S’ha parlat molt de l’atemptat que suposa tancar els repetidors de TV3 al País Valencià, però ben poc de l’escassa audiència (menys d’un punt de share) que té o tenia la televisió pública catalana en aquelles terres, fruit, sens dubte, de l’escàs interés que tradicionalment ha demostrat per fer-se ressò de la realitat valenciana.
També l’Avui o La Vanguardia o El Periódico resulten testimonials als ulls dels lectors valencians i balears. Quan els mitjans de comunicació tradicionals fallen, cal redoblar esforços i ser més imaginatius per buscar fórmules noves de cohesió i, així mateix, donar suport a les iniciatives que empren les noves tecnologies com a canal d’expressió.
El nostre sector editorial està amenaçat també per altres perills que no són uniformes des del punt de vista territorial, com ara els sistemes de gratuïtat de llibre de text. Al País Valencià, on la majoria dels manuals d’ensenyament obligatori s’elaboren a Madrid o a Barcelona, s’ha optat per la solució del xec-llibre, per a tranquil·litat del sector. L’edició en llengua catalana al Principat està fortament condicionada per l’edició de text no universitari, que representa un 42% de la facturació. Qualsevol modificació de les condicions objectives que puguen afectar al mercat del llibre de text dels nivells obligatoris a Catalunya modificarà el panorama de la facturació de llibres en català i afectarà l’estabilitat i el futur del sector. El sistema de reutilització és, com s’ha demostrat en els territoris on s’ha implantat ja, el més nociu per a la cadena d’elaboració, distribució i venda de llibres. Sembla mentida, però cal insistir-hi (encara).
[Continuarà...]
1 comentari:
no hem de deixar de lluitar pe revitar que les fronteres administratives ens separin, i cal intensificar esforços per donar a conèixer les activitats culturals que es fan als dos costats del riu Sénia.
Els blogs poden ser un bon mitjà.
Publica un comentari a l'entrada