Recupere aquesta seccioneta d’anècdotes per contar-vos-en una que va passar fa un temps (no direm quant, que es tracta d’ocultar pistes, no de facilitar-ne).
Una part de la promoció dels llibres consisteix a enviar exemplars gratuïts de la novetat a una selecció de persones (periodistes, crítics, columnistes, educadors, fins i tot llibreters o polítics dels que lligen, que tampoc no en són tants) perquè coneguen l’obra (que a priori creiem que els pot interessar) i en puguen fer difusió. Doncs bé, un d’aquests enviaments va tenir un efecte boomerang. Poc després d’enviar el llibre en qüestió, em va venir retornat amb una nota manuscrita del primer destinatari que deia, textualment, el que ara transcric (entre claudàtors, fragments censurats per donar-li més misteri a la cosa):
“Estic molt agraït pel regal [...] que m’heu enviat, però, lamentablement, no el puc acceptar i us el torne. D’aquest individu, pedant i vomitiu, [...] no pense llegir res en ma vida, ni encara que m’ho manaren pistola en mà.”
Mira que m’han passat coses en aquests anys, però açò, mai abans.
S’agraeix la sinceritat!
4 comentaris:
Uf, déu n'hi do, i si dones una pisteta de qui és aquest "pedant i vomitiu"? em fas picar molt la curiositat, au avui no podré dormir...
ALmenys va tenir el detall de tornar-lo enlloc de llençar-lo a les escombraries...
Sí que hi cal tenir mala bava per tornar un llibre. I s'ha de tenir molta animadversió per ensenyar el llautó així. I molt d'odi perquè... fes la nota, fes el paquet i vés a correus... Ara, "pedant i vomitiu"... poques pistes són, Girbés! N'hi ha a cabassades en el gremi!
Doncs..., crec que encertaria els dos.
Publica un comentari a l'entrada