L'estiu passat es va fer públic l'informe "How Teenagers Consume Media", que un jove (Matthew Robson, a la imatge de dalt) va elaborar per a Morgan Stanley. Va alçar molt de polsim perquè, tot i que la seua senzillesa (ingenuïtat?) i que no conté cap dada reveladora, resulta colpidor per als immigrants digitals, la generació que encara dirigeix el món, per molts esforços que facen per adaptar-s'hi al que encara anomenen "noves tecnologies", tot i que cada cop són menys noves (és "nou" Internet?)
Tractarem aquest document avui en l'última classe de "Les TIC en la gestió editorial". Alguns dels detalls més remarcables que hi conté:
- Ràdio: la majoria dels joves avui dia no escolten la ràdio i, si ho fan, és per escoltar música. L'oferta online permet escoltar les cançons que desitgem en compte d'escoltar el que el presentador o DJ ha escollit.
- Televisió: els joves veuen cada vegada menys televisió gràcies a serveis com ara BBC iPlayer, que permet veure el programa que volen quan volen.
- Diaris: "No conec cap jove que llija diaris", afirma Robson, "perquè no els interesa llegir pàgines i pàgines de text quan poden veure les notícies resumides a Internet o a la televisió". (Demolidor, eh?)
- Jocs: aposta per la Wii, l'Xbox 360 i la PS3. Com que es poden connectar a Internet, poden parlar amb la consola i estalviar-se el telèfon. Els jocs per a PC no tenen lloc en el mercat juvenil; entre altres, perquè són fàcils de piratejar.
- Internet: tots els joves tenen accés a Internet, a l'escola o a casa. La majoria són molt actius barrejant pàgines de socialització com ara Facebook. Twitter no perquè costa diners.
- Guies: els joves no utilitzen guies com ara les pàgines grogues, perquè poden obtenir la informació teclejant al Google.
- Màrqueting viral: als joves els molesta la publicitat en les webs, i no hi posen atenció.
- Música: els joves escolten molta música, sobretot mentre es dediquen a una altra activitat (viatjar, usar l'ordinador). Són molt reticents a pagar per la música, i la majoria la baixa il·legalment de la xarxa.
- Cine: els joves van al cinema amb una certa regularitat, depenent de l'oferta. Hi van no només per la pel·lícula, sinó per estar amb els amics.
I conclou aquesta clarificadora descripció del consum de mitjans per part dels adolescents (posats a alarmar-nos, escandalitzar-nos i estirar-nos de les orelles, fixem-nos que els llibres ni tan sols figuren en aquest repàs als mitjans del jove anglés) amb un breu llistat del que està de moda i del que no.
El que es porta:
- Tot allò que té pantalla tàctil
- Els mòbils amb gran capacitat per a música
- Aparells que es poden connectar a la xarxa (iPhones)
- Els televisors grans
El que no es porta:
- Tot allò que duu cables
- Mòbils amb pantalles en blanc i negre
- Els telèfons-rajola
- Aparells amb bateria que dure menys de 10 hores
Si traslladem aquests elements als lectors digitals, tampoc és que isquen molt ben parats, ja que la immensa majoria (si més no, dels que no tenen uns preus desmesurats) no tenen pantalles tàctils, ni capacitat per a música, ni es poden connectar a la xarxa; i duen cables, i són en blanc i negre... encara com que la bateria sí que dura més de 10 hores...!
2 comentaris:
Compte amb aquest estudi. Se'n va parlar molt, i sembla que és més un recull d'impressions personals i altament subjectives i té poc fonament científic. El problema crec que no està tant en el que diu (força evident) sinó en les conclussions, que poden portar a pensar que el futur digital ha de ser així. Això no estaria tant clar.
Doncs no crec que vagi tan desencaminat. La TV, per exemple, la mirem ben poc (quan juga el Barça i gràcies). Per què llegir diaris si l'edició per Internet és gratuïta? Avui en dia, tots els continguts d'arreu es poden trobar per Internet. Per tant, és lògic que s'utilitzi més. I no entenc si hi va haver escàndol: que no veu el que passa al seu voltant, la gent?
Publica un comentari a l'entrada