22 de gener 2010

Mort als 'heditors'!


Sovint tinc l'estranya sensació que les qüestions més evidents, les més òbvies, no les diu ningú amb claredat. Per això em va sorprendre tan gratament trobar aquesta tribuna de l'escriptor Luisgé Martín a El País, titulada amb provocació "¡Mueran los 'heditores'!":
"Lo que se nos propone ahora es la desaparición del editor. La extensión del modelo de edición tradicional al e-book, se nos dice [en referència a l'article del també escriptor Javier Calvo "Por un libro universal"], es "perjudicial para el autor y el lector". ¿Es beneficioso, entonces, que en vez de 150 novedades anuales clasificadas por sellos editoriales definidos haya en la Red 5.000 textos sin depurar? ¿Es beneficioso que José Saramago y mi prima Paqui (que es casi analfabeta pero se divierte contando historias) estén en pie de igualdad? ¿Es beneficioso que los textos tengan faltas de ortografía, incoherencias narrativas y redundancias? Y aún peor: ¿es beneficioso que desaparezcan esos libros de no ficción que impulsan las propias editoriales, encargándoselos a autores? ¿Quién se ocupará de traducir una novela a otro idioma, de adelantar el dinero que supone ese trabajo?"
Per si aquesta defensa de l'editor no fóra suficient (es nota que ha tingut bones experiències amb els editors; no tots són ogres!), apunta cap als seus col·legues d'ofici:
"Los autores, sin llegar al tópico romántico, suelen ser seres inadaptados, neuróticos y con una cierta incapacidad para las cosas terrenales. Hubo incluso que inventar la figura del agente literario para que se ocupara de sus asuntos. Ahora pretendemos que compongan la melodía, dirijan la orquesta y toquen todos los instrumentos. A lo peor alguien como Saramago decidía abandonar la literatura, abrumado por esos deberes mundanos."
I ja, per acabar, conclou:
"No nos engañemos: lo que peligra con un sistema en el que no haya editores ni haya venta no son los beneficios de los accionistas ni los privilegios de unos pocos, sino la dignidad del libro y de la cultura que transmite."
Subscric tot l'argumentari d'aquest autor. Jo no ho hauria sabut dir més clar.

7 comentaris:

SM ha dit...

Molt d'acord. Un bon editor és necessari, ni que sigui només com a filtre.

Deric ha dit...

Jo també hi estic d'acord perquè si no podem arribar a extrems lamentables. La prova la tenim aquí mateix, en els blogs, on pots trobar alguns tan lamentables que escriuen les entrades fent servir el llenguatge dels sms.

(per cert, no em tinc per inadaptat, una mica neuròtic, sí)

;)

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Val la pena de seguir la discussió que en va sorgir a Iwetel (de RedIris). Hauríeu de saber que més d'un, incloent-hi més d'un bibliotecari, us fa desfilar al costat de la (pitjor fama de la) SGAE. Em va sorprendre (tonto jo, ja ho sé) la ferocitat d'alguns comentaris. D'acord que al peu mateix de la nota també hi ha comentaris ferotges, però Iwetel és un fòrum especialitzat i no m'ho esperava.

Josep Porcar ha dit...

Insistir en aquestes certituds, més que evidències, pense que aconsegueix escalfar un cert victimisme dels editors (per a mi incomprensible), fins i tot la d'aquells que ja han entreobert les portes a l'edició digital (més incomprensible encara). Molt poc trellat demostraria qui propose, o pitjor encara, qui pontifique o reclame la seua desaparició; una altra cosa és que hom demane una adaptació de l'editor a la qual l'editor n'és reticent. O que, en realitat, no en siga reticent, però, al capdavall, tinga massa recel de marcar els temps i col·locar les seues busques als rellotges digitals. Dubte molt que siga una estratègia encertada situar, com fa Martín, en una mena d'extremisme apocalíptic i epifànic (sic) les iniciatives que ofereixen alternatives a l'edició convencional. Només són nervis? De veritat penses que perilla la dignitat del llibre? Si és així, la meua sensació és que el pati està pitjor del que em pensava. N'hi ha una altra dignitat abans que la del llibre: la dignitat de l'obra i del seu autor, neuròtic o no. L'obra, per a no caure en la indignitat, quan no en l'oblit, ha d'adaptar-se als nous temps i això no significa de cap manera prescindir del editors, sinó exigir als editors, als de sempre i als que han aparegut, que possibiliten edicions i sortides dignes. I, evidentment, això no té res a veure amb cap matança dels "heditors". No siga que algun dia s'acabe comparant lulu.com amb Auswitch.

Tirant al cap ha dit...

Gràcies, SM i Deric per continuar considerant útil la tasca dels editors.
Gonzalo, no he localitzat la discussió que assenyales a la web d'Iwetel, i em té encuriosit...
Josep, l'article de Luisgé respon el de Calvo i tot el que representa el moviment creixent d'atac als editors. Atac en el sentit de considerar-los del tot prescindibles (ni adaptats ni sense adaptar-se) en el nou context digital. No crec en el victimisme, però sí en la reafirmació i en la reivindicació de la feina diària. L'exemple de la cosina "Paqui" és molt il·lustratiu de la direcció que alguns voldrien veure en el món del llibre. Jo, no només com a editor sinó fonamentalment com a lector, agrairé sempre els llibres sense errates i ben editats. Siga quin siga el format en què els llija.

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Hola:

El subjecte del fil era el títol de l'article, ¡Mueran los 'heditores'! No sé si es pot localitzar sense ser part de la llista, la veritat.

Després he xafardejat pel bloc de l'autor, que pren una actitud de provocació, de no deixar titella amb cap. Potser això permeava i l'ha traït.

Per la meva banda, i més després de llegir les mesurades raons d'en Josep, penso que el debat dels drets d'autor s'ha fet tan extrem, sovint —entre cobrar a les ràdios però també a les perruqueries on s'escolta, i exigir tot gratis i encara el dret a guanyar diners un amb el que els altres no han donat de grat—, que qualsevol exageració em llisca i no em toca, ja no la llegeixo.

Toni Ibanez ha dit...

Companys, us deixo un enllaç per amanir el debat: El dinero de los ebooks...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...