25 de gener 2010

Un servei caríssim i molt deficitari



L'amic JJ Isern constata en les seues Totxanes la tristesa que produeix veure com el diari Avui perd pàgines i suplements propis, substituïts pels que ja oferia la principal capçalera dels nous propietaris, El Punt. Aviat podria desaparéixer el suplement literari, perquè, com afirma el crític, "cada canvi que hi ha hagut fins ara ha anat en el sentit de perdre alguns dels atributs que distingien fins fa poc el diari i el que representava". I es pregunta quin serà el pas següent. Doncs bé, ací el tenim: el diari Avui ha deixat de distribuir-se al País Valencià i a les Illes.
La direcció assegura que han pres aquesta decisió perquè mantenir aquesta distribució era "un servei caríssim i molt deficitari". I m'ho crec: quanta gent coneixeu que compre l'Avui cada dia? Aquesta crua realitat empresarial no apaivaga gens ni miqueta el sentiment de desolació que ens envolta. Primer va tancar la revista Nat, que es trobava als quioscos valencians; després, va deixar de distribuir-se ací El Punt en paper; a poc a poc però sense aturador (ni, segurament, volta enrere) desapareixen TV3 i el C33; ara, l'Avui... Ja només ens queda la xarxa per continuar informant-nos en català.
Quin panorama...

11 comentaris:

Joan ha dit...

Si el que et preocupa és el català, no et pots queixar de la compra de l'Avui per part d'El Punt, considerant que abans era de Planeta i Grup Godó... Pel que fa al dominical que tenia l'Avui, era un desastre, un producte que tenia subcontractat a uns comercials que només oferia publicitat i semireportatges d'una qualitat baixíssima.

Deric ha dit...

espero que no suprimeixin el suplement de cultura de l'Avui!!!

Llorenç ha dit...

Completament d'acord. Jo també en vaig fer un post fa un parell de dies (http://eliteratura.balearweb.net/post/82208) i la qüestió de TV3 fa anys que la segueixo. El cas és que hi ha un atac brutal contra els mitjans catalans, de pèrdua de qualitat i de quantitat.

Llorenç ha dit...

Joan, pens que no una qüestió de propietaris. No es tracta tant de qui és sino de què fa. I és evident que a Mallorca i al País Valencià hi hem sortit perdent.

Xavier Aliaga ha dit...

La pregunta pertinent és si l'intercanvi cultural entre els territoris de parla catalana s'hi pot sostenir únicament amb la xarxa (i gràcies que està). La resposta més racional fa fredat.

Josep Lluís ha dit...

És lamentable, certament, que la poca premsa generalista en llengua catalana que hi ha al País Valencià desaparega. Ara bé, és bastant lògic tenint en compte dues coses:

1) La falta de compradors a causa de a) poca gent llig en català, en general i en sentit ample, al País Valencià. b) potser poca gent llig l'Avui que, com és lògic, centra el seu focus informatiu en assumptes de Catalunya.

2) (sobretot) La crisi dels diaris en paper en general. Cada vegada es compra menys el diari, que és gran, incòmode de manejar i costa diners. Al contrari que la TV, la ràdio, i especialment Internet. Hi ha una sobrecàrrega d'informació, i els diaris (tot i que n'oferisquen sovint de millor qualitat) són els primers a caure.

Jo crec que a poc a poc van eixint projectes informatius interessants en català en la xarxa. Ens hi adaptem i això és bo. Clar que els has de conéixer, ja no és com abans, que el transeünt es trobava inevitablement amb els diaris sobre l'aparador del quiosc.

Anònim ha dit...

Al País Valencià només queda El Temps, Camacuc, Saó i Barcella. Almenys que jo conega i això si, els tres últims només pots aconseguir-los per subscripció. Salut. Jorsol

Eva Piquer ha dit...

És una llàstima, sí. Els diaris pateixien la crisi per partida doble: a la crisi econòmica general, s'afegeix la crisi a escala mundial de la premsa de paper. I aleshores, en aquest context i en aquest país, passa el que passa...

Tirant al cap ha dit...

Vist des del País Valencià, el panorama mediàtic "tradicional" és ben negre...

Eva Piquer ha dit...

Volia dir "pateixen"...

Tirant al cap ha dit...

T'havíem entés, Eva, no patieixes!
;-)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...