“La persistència de l’edició independent és una garantia de la llibertat de creació i d’expressió davant la censura del mercat, d’una banda, i també un estímul per a les vocacions en el sector editorial, una demostració que el futur no està tan cec o quadriculat com podríem témer.”
Amb aquesta contundència s'expressava Jorge Herralde a Opiniones mohicanas (Acantilado). Ara, pròxim a la jubilació i sense descendència, ha arribat a un acord amb l'editorial italiana Feltrinelli per vendre-li les accions pas a pas durant els pròxims cinc anys. Una transició meditada i moderada, que sembla fins i tot encertada, però que significa clarament una pèrdua de la independència de què ha gaudit al llarg dels 40 anys de funcionament.
Ara s'obri una etapa nova, plena d'interrogants però també d'oportunitats. Depenent de l'empenta i de la personalitat de l'editor que substituirà Herralde al capdavant d'Anagrama, així com del marge de confiança que li concedisquen els accionistes, els fruits per als lectors en seran uns o uns altres. I és que, com apuntem a l'article d'aquesta setmana al Tipus mòbils, "L'anomalia de la independència", el catàleg de les editorials, i molt especialment de les petites i/o independents, el configuren o modelen (encara) els editors. Quan ja no és així, potser parlem d'un altre tipus d'empresa.
Ara s'obri una etapa nova, plena d'interrogants però també d'oportunitats. Depenent de l'empenta i de la personalitat de l'editor que substituirà Herralde al capdavant d'Anagrama, així com del marge de confiança que li concedisquen els accionistes, els fruits per als lectors en seran uns o uns altres. I és que, com apuntem a l'article d'aquesta setmana al Tipus mòbils, "L'anomalia de la independència", el catàleg de les editorials, i molt especialment de les petites i/o independents, el configuren o modelen (encara) els editors. Quan ja no és així, potser parlem d'un altre tipus d'empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada