31 d’octubre 2011

Editorials en (r)evolució permanent (i IV)



Punt i final a l'article publicat a la revista de lletres L'illa número 58, dedicada als 25 anys de Bromera. Podeu llegir-la sencera en aquesta adreça o punxant sobre la imatge que encapçala aquest apunt.



El potencial digital
Les xarxes socials propicien la interacció d’editors i autors amb lectors actuals o futurs; l’autoedició facilita la proliferació de textos que d’una altra forma potser mai veurien la llum (i alguns, sens dubte, ho mereixen); el llibre electrònic ens aporta immediatesa en el consum; i la impressió sota demanda està salvant els fons editorials. Els segells mitjans i petits, i alguns de nova creació com Tria Llibres (2009), estan fent servir aquest potencial per guanyar espai i notorietat en un terreny en què editar bé, gestionar correctament els drets d’autor i connectar amb un públic específic resulten fonamentals per a sobreviure.
La principal incògnita del canvi de paradigma en el sector és el repte del llibre digital, irrenunciable ja per a les obres de referència (enciclopèdies, diccionaris, etc.); imparable en el camp tècnic, legislatiu i de text; i més incert en l’apartat estrictament literari. Tot plegat obliga els editors a reinventar un negoci amb marges comercials reduïts precisament en un moment de retall brutal de les ajudes públiques que existien en el passat. Al País Valencià i les illes Balears, aquestes incerteses s’agreugen per l’absència de polítiques culturals de foment lector i per l’imminent retrocés legislatiu per a la llengua en l’educació. Aquestes amenaces dificulten més en aquests territoris la possibilitat de guanyar lectors entre la població adulta, encara majoritàriament reticent al llibre en català.
Mentre els editors ajusten la maquinària al ritme dels temps (de crisis, en plural), els lectors contemplen amb esperança les enormes possibilitats d’accés a la lectura que ens depara el futur. Mai en la història de l’edició, des de la invenció de la impremta, s’havien viscut tantes transformacions com en els últims 25 anys. Però tot indica que sorgiran altres competidors, més aparells multifuncionals enlluernadors, idees promocionals arravatadorament seductores... i que tot canviarà de nou per a tornar al punt d’origen, en què un escriptor crea una obra i un lector la gaudeix i la fa seua. Els editors continuaran fent possible aquest procés extraordinari. Perquè, com afirma l’editora nordamericana Jane Friedman, “els editors contribuïm a canviar el món. És una responsabilitat meravellosa i enorme”. Així és i així volem que continue sent. Modestament.

30 d’octubre 2011

La fam i la gana de menjar

L'editora Elsa Aguilar exposa unes reflexions altament interessants en el seu bloc "Editar en voz alta". Parla de la crisi d'identitat del sector editorial, d'aquesta incertesa davant el canvi de paradigma, i proposa serenitat i tornar als arrels. Em sembla un suggeriment d'allò més convincent.
"Cuando uno no sabe qué hacer, conviene volver los ojos a la identidad y al propósito que nos mueve como industria. Si sabes quién eres, qué has venido a hacer a este campo de juego y qué cambio social quieres impulsar, es mucho más fácil enfocar tu actividad a pesar de los cambios ambientales, tecnológicos y sociales que se produzcan. Por otro lado, si eres fiel a tu misión, la rentabilidad vendrá, claro que vendrá."

29 d’octubre 2011

Editorials en (r)evolució permanent III

Tercer lliurament de l'article publicat a L'illa 58:


Centre i perifèria
A finals dels anys 90 es va iniciar un procés de concentració editorial a Catalunya que va integrar La Magrana (1975) en l’estructura del gegant de les revistes i els col·leccionables RBA. Però el colp d’efecte el va donar Planeta fent-se amb el control d’una dotzena llarga de segells l’any 2006. El nou Grup 62 representa en l’actualitat més de la meitat de la facturació global de l’edició literària per a adults. Alhora, el Grup Cultura03 contrarestava el 2007 l’”efecte 62” amb l’impuls d’Ara Llibres, integrat per Ara, Amsterdam, Alisis i Now Books. Aquestes concentracions han estat acompanyades d’una conseqüència inesperada però revitalitzant: l’aparició d’una munió de noves editorials que exerceixen de contrapés i no es conformen amb el paper d’actors secundaris.
El centre editorial continua establert a Barcelona, però les eines tecnològiques implantades al sector, que abarateixen costos i multipliquen les possibilitats comunicatives, són en bona mesura responsables que cada vegada més les seus d’iniciatives valuoses es troben fora de la ciutat comtal. És el cas de Pagès (1990) a Lleida; Documenta Balear (1991) o Lleonard Muntaner (1994) a Ciutat de Mallorca; Angle (1992) a Mataró; Cossetània (1996) a Valls; El Gall (1996) a Pollença; Edicions 96 (1998) a Carcaixent; Onada (2003) a Benicarló; o Perifèric (2003) a Catarroja, i tantes altres que diversifiquen l’oferta i enriqueixen i renoven l’ecosistema editorial.

28 d’octubre 2011

La riquesa està en els llibres


Ahir, el suplement de cultura Quadern d'El País publicava l'article "La riquesa està en els llibres". Hi parlem un poc de l'admirat Arnaldur Indridason, de Frankfurt i, sobretot, dels retalls del Consell a les ajudes al sector editorial. El podeu llegir punxant a la imatge de dalt o també en aquest enllaç.

27 d’octubre 2011

"Els escriptors continuen necessitant un editor"

Xavi Ayén publicava ahir a La Vanguardia una interessant entrevista amb Núria Cabutí, consellera delegada del grup Random House Mondadori.
A banda dels temes típics del "repte digital" i de l'actual pregunta obligatòria sobre la crisi i l'amenaça d'Amazon i Google, Cabutí parla sobre l'ofici d'editar, que enllaça amb la conversa que mantenim a bloGuejat de fa uns dies:
"En esta nueva etapa el rol del editor continúa siendo fundamental, sé que hay mucha discusión, pero que alguien acompañe a un autor durante toda su carrera profesional, que le ayude en la edición del texto, eso no cambia, sean cuales sean los retos. Pero la manera de leer cambia. Y cambian también, por tanto, las maneras en que se puede trabajar un texto o la obra de un autor."
El periodista intenta traure-li alguna sucosa declaració sobre el nyap Libranda, però el peix s'esmuny i tira balons fora: "Probablemente los medios de comunicación no entendieron los objetivos de Libranda". No, ni els mitjans ni ningú del sector... Defensa aferrisada del preu fix (hi estem d'acord) i de nou unes declaracions que li vam llegir fa temps a DeLibros: la possibilitat d'incorporar més segells fins ara independents a l'estructura de RHM. De moment no s'han concretat, però pel to de les respostes, diríem que ja estan negociant alguna compra atractiva...
Però si m'he de quedar amb alguna part concreta, trie la descripció idíl·lica que fa sobre la inversió en formació dels editors del grup, l'impuls a la creativitat, la promoció interna, el compromís dels equips i, sobretot, el mes sabàtic (remunerat!) que diu facilitar als treballadors que volen desenvolupar un tema propi. Això sí que és vida (laboral)! Llàstima que, fins on jo sé (i no es comenta a l'article), també han provocat acomiadaments fulminants inexplicables de professionals extraordinaris. Però bé, no tot pot ser perfecte!

26 d’octubre 2011

Editorials en (r)evolució permanent II

Continua l'article publicat a L'illa número 58:

Professionalització, concentració i nous segells
L’evolució de l’edició literària durant els darrers 25 anys gira al voltant de tres eixos bàsics: una professionalització creixent, la concentració empresarial i l’aparició constant de segells petits amb dosis enormes d’ambició.
En els orígens de l’embranzida dels anys 80 hi ha el compromís de persones amb voluntat de construcció nacional i defensa del patrimoni lingüístic. Les conviccions primeres d’aquells fundadors s’han reorientat a mesura que el context sociopolític també variava. Algunes d’aquestes editorials inclouen ja obres en castellà als seus catàlegs, o han creat segells editorials específics per fer-ho, com és el cas de Quaderns Crema (1979) amb Acantilado (1999). I han eixamplat o diversificat les línies d’acció. Algunes, fins i tot, han descobert ara la força de la LIJ, que viu una època daurada. Ja no hi ha només la voluntat de salvar la llengua; hi ha, també (i en alguns casos, sobretot), la voluntat de fer negoci. Sense complexos. Com en les cultures dites “normals”.
La professionalització comporta en alguns casos un canvi generacional al capdavant d’empreses que van sorgir de manera modesta, autodidacta, familiar, però que amb el temps han crescut en mida i complexitat. L’alteració d’algunes de les peces de la cadena tradicional del llibre afecten també el mode en què les obres viatgen de la ment del creador als ulls dels lectors. S’han assentat les agències literàries com un pas intermedi entre l’autor i l’editor, i el sector de la distribució es redimensiona per guanyar eficàcia.
La fallida, en 2010, de la històrica distribuïdora Arc de Berà va deixar el gruix de l’edició independent en català a la deriva durant mesos. D’aquestes dificultats passades s’han consolidat empreses conjuntes com ara Xarxa de Llibres, que separen la tasca comercial (l’atenció i promoció de novetats als llibreters) de la logística (el procés mecànic de fer arribar els exemplars als establiments). I d’aquesta unió estan sorgint ja altres fruits, com ara la col·lecció “Portàtil”, que vol esdevenir punt de trobada de l’edició independent en format butxaca.

25 d’octubre 2011

Tipus mòbils 55 - Una sinceritat que tomba, tomba, tomba

Avui a la columna setmanal Tipus mòbils de L'informatiu parlem dels atacs de sinceritat que estan patint (ells i nosaltres) alguns polítics valencians durant els últims dies. Amb tres exemples en tenim suficient. Arranca així:
"No només en Nadal afloren els bons sentiments. La crisi ens ha obligat a recuperar conceptes que (ara ens n’adonem) havien quedat soterrats per la cobdícia d’una era de creixement aparentment il·limitat. Paraules com ara “transparència”, “honestedat” o “confiança” s’han exhumat del diccionari per donar vida a titulars de diaris, publicitats bancàries i algun que altre pla autonòmic d’inversions aparents. Aquests dies, alguns polítics valencians ens han redescobert el sentit més ampli i cru de la 'sinceritat'."
L'article sencer, en aquest enlaç: "Una sinceritat que tomba, tomba, tomba".

24 d’octubre 2011

Editorials en (r)evolució permanent I


Aquests dies comença a arribar a les cases el número 58 de la revista de lletres L'illa. En aquesta ocasió, a banda de les entrevistes i crítiques a les últimes novetats editorials, la publicació duplica pàgines i dedica el dossier central als 25 anys de Bromera. Diversos escriptors, professors i periodistes comenten des del seu punt de vista l'evolució durant aquest quart de segle de la literatura (universal i catalana), l'educació, els mitjans de comunicació o la ciència, i s'hi fa un repàs, també, a diverses col·leccions i línies de l'editorial d'Alzira. 
Entre els articles publicats en aquest número especial, n'hi ha un d'un servidor dedicat a l'evolució de l'edició literària en llengua catalana durant els últims 25 anys. L'espai no dóna per a aprofundir-hi massa en un tema que em resulta apassionant, però crec que ofereix una panoràmica bastant àmplia del que s'ha esdevingut al sector durant aquest temps. Em permetré dosificar-vos-el en quatre apunts, tot i que el trobareu íntegre en aquesta adreça. Si us abelleix, en poden debatre.

Editorials en (r)evolució permanent
L’eclosió, als anys 80, d’un seguit d’editorials literàries que, temps a venir, resultarien fonamentals per a la cultura catalana, es va produir gràcies al pòsit d’editors que, malgrat les dificultats de la llarga postguerra, havien apostat per un futur digne i culte. D’aquells militants de la llengua destaquen Proa (1928), Edicions 62 i La Galera (1962) a Barcelona; Moll (1933) a les illes Balears; o 3i4 (1968) al País Valencià. Són exemples vius de l’empenta d’un nombre reduït però tenaç de lluitadors que van aconseguir, juntament amb altres emprenedors de l’època, evitar el trencament i alimentar la llavor que ha produït els fruits saborosos del present.
La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada el 1983 per les Corts Valencianes, va oficialitzar l’estudi de la nostra llengua. Aquest va ser l’esperó decisiu perquè el sector editorial valencià encetara el camí del creixement. Gregal es va crear aquell mateix any amb l’objectiu de donar resposta a la sobtada demanda de material escolar i de lectura per part d’escoles i instituts, però la mala gestió empresarial va enfonsar prompte aquell projecte.
Altres editorials sorgides al caliu de la LUEV, amb totes les esperances i anhels que aquella norma va despertar, van focalitzar igualment la producció en l’àmbit educatiu, bé amb materials lexicogràfics o per a l’aprenentatge de la llengua, bé amb obres de literatura infantil i juvenil (LIJ), vertader motor, encara avui, del sector editorial valencià. És el cas de Bullent (1983), Denes (1988), Tabarca (1990) o Tàndem (1990), supervivents d’aquella il·lusió col·lectiva.
Afers (1983) ha orientat la seua estimulant producció cap a la recerca i el pensament, mentre que Bromera (1986) ha centrat bona part del seu catàleg en la promoció de la LIJ i en el llibre de text. Des dels inicis, però, es va endinsar obertament en altres esferes aleshores menys explorades, com són el teatre, la sociolingüística, la divulgació científica o la narrativa per a adults, conformant un catàleg eclèctic adreçat a la totalitat del domini lingüístic.
La publicació dels títols fundacionals de Bromera coincideix amb l’emergència al Principat d’editorials que en l’últim quart de segle s’han convertit en referents. Dos anys abans havien nascut Empúries i Edicions de 1984, i el 1985 ho feien Columna i La Campana, empreses que han realitzat valuoses aportacions a la dinamització i la renovació de la literatura catalana, tot i apostant per narradors emergents, les traduccions o el llibre de grans vendes, propostes necessàries per a una cultura en eterna recerca de la normalitat.

23 d’octubre 2011

Per (a) què serveix un editor?

L'amic (i no obstant això, també escriptor) Salvador Macip es pregunta en un apunt al seu bloc "Per a què serveix un editor?", qüestió que continua i amplia una conversa que vam mantenir via Twitter fa uns dies. Salvador hi parla d'una relació de poder de l'editor per sobre de l'escriptor, ja que és l'editor qui determina si un llibre és o no publicat (a la seua editorial). Jo hi discrepe d'aquest punt, perquè de fet és l'escriptor qui té el poder de decidir on (i, de vegades, fins i tot com) publica la seua obra.
Esteu convidats a continuar el fil d'aquesta reflexió, que té molts matisos, alguns dels quals han estat ja exposats als comentaris del seu apunt a bloGuejat.

[Aprofite per recuperar un apunt de fa un segle amb el mateix títol que aquest d'avui. Es nota que el tema em preocupa...]

21 d’octubre 2011

Editors conservadors?

Revisant informació publicada sobre la Fira de Frankfurt 2011 trobe aquesta frase del totpoderós de Mondadori Riccardo Cavallero recollida per Ernest Alòs per a El Periódico. Es refereix al "ritme" digital:
“Si creuen que els editors som conservadors, és que no han conegut un agent. Al seu costat som revolucionaris.”
Totalment d'acord. Sabeu que hi ha agents (alguns, molt importants) que encara es neguen a cedir o vendre drets digitals dels autors que representen?

18 d’octubre 2011

Tipus mòbils 54 - Hi ha oposició

Al Tipus mòbils d'aquesta setmana ens centrem en el treball d'una part de l'oposició a les Corts Valencianes. Perquè "Hi ha oposició".
"La legislatura passada va significar el descobriment de la potència discursiva de Mònica Oltra (Compromís), i l’actual ens reporta una altra sorpresa agradable: el diputat Ignacio Blanco (EUPV)."

12 d’octubre 2011

Frankfurt 2011


Aprofite el Dia de la Hispanitat per volar ben lluny. En concret, cap a Frankfurt, on m'hi estaré (posant a prova la resistència del menisc fotut) fins dissabte. 
Enguany, la cultura convidada és Islàndia, un país amb una població total inferior a la de la comarca de la Ribera... però amb Estat propi. I, atenció!, amb autors tan grans com el més que recomanable Arnaldur Indridason, del qual parlàvem en aquest apunt (i quines coses que hi deia, per cert...).
Ens retrobem a la tornada!

11 d’octubre 2011

Tipus mòbils 53 - Crear identitat


A l'article d'avui a L'informatiu, "Crear identitat", apostem per la designació de professionals al capdavant dels espais culturals de referència:

"És un fet que la milionada gastada en la Ciutat de les Arts i les Ciències funciona com a reclam de portes enfora. Els turistes, com les parelles que es casen, hi van a fotografiar-se, enlluernats per la imatge futurista dels edificis amb sobrecostos de Calatrava. Els polítics compten els visitants per milers i es freguen les mans, perquè així creuen justificar la magnitud de la despesa. Però obvien que cap d’ells hi arriba atret per la programació o per una exposició concreta, fins el punt que podríem afirmar sense temor a la polèmica que València no té museu de la ciència. Té una carcassa atractiva que projecta una imatge cosmopolita de la ciutat, però res comparable al centre d’estudi i divulgació científica que li pertocaria" 

Si voleu saber què hi pinta la paella amb l'efígie de Rita Barberà encapçalant aquest apunt, haureu de llegir l'article sencer...

09 d’octubre 2011

9 d'Octubre... i caminant!

Aquest dimarts parlàvem a L'informatiu del documental "Una llengua que camina". Ja el podeu veure en TV3 a la carta. Una bona manera de mantenir l'orgull valencià en aquesta Diada del 9 d'Octubre.

04 d’octubre 2011

Tipus mòbils 52 - Una llengua que camina

"Poques hores abans de la celebració més descafeïnada del 9 d’Octubre, els catalans tindran la possibilitat de veure, al Canal 33*, el documental Una llengua que camina. Aquest treball, dirigit per Amanda Gascó, ofereix un balanç dels progressos aconseguits en l’ús social del valencià durant l’últim quart de segle. La novetat principal és que no ens presenta un resultat demolidor, lacrimogen ni descoratjador, com estem acostumats, sinó que té la gosadia d’obrir una escletxa d’il·lusió i esperança."
Així comença l'article d'aquesta setmana a L'informatiu: "Una llengua que camina".
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...