Editorials en (r)evolució permanent III

Tercer lliurament de l'article publicat a L'illa 58:

Centre i perifèria

A finals dels anys 90 es va iniciar un procés de concentració editorial a Catalunya que va integrar La Magrana (1975) en l’estructura del gegant de les revistes i els col·leccionables RBA. Però el colp d’efecte el va donar Planeta fent-se amb el control d’una dotzena llarga de segells l’any 2006. El nou Grup 62 representa en l’actualitat més de la meitat de la facturació global de l’edició literària per a adults. Alhora, el Grup Cultura03 contrarestava el 2007 l’”efecte 62” amb l’impuls d’Ara Llibres, integrat per Ara, Amsterdam, Alisis i Now Books. Aquestes concentracions han estat acompanyades d’una conseqüència inesperada però revitalitzant: l’aparició d’una munió de noves editorials que exerceixen de contrapés i no es conformen amb el paper d’actors secundaris.

El centre editorial continua establert a Barcelona, però les eines tecnològiques implantades al sector, que abarateixen costos i multipliquen les possibilitats comunicatives, són en bona mesura responsables que cada vegada més les seus d’iniciatives valuoses es troben fora de la ciutat comtal. És el cas de Pagès (1990) a Lleida; Documenta Balear (1991) o Lleonard Muntaner (1994) a Ciutat de Mallorca; Angle (1992) a Mataró; Cossetània (1996) a Valls; El Gall (1996) a Pollença; Edicions 96 (1998) a Carcaixent; Onada (2003) a Benicarló; o Perifèric (2003) a Catarroja, i tantes altres que diversifiquen l’oferta i enriqueixen i renoven l’ecosistema editorial.

Clar i català

Amb la franquesa a què ens té habituats al seu bloc Núvol Vermell, Oriol Soler inclou entre el seu balanç d'errades i encerts del Grup Cultura03 una referència a la concentració editorial al voltant del Grup 62, i es lamenta de:

"No haver anat al Tribunal de la Competència per impedir que Planeta controlés quasi tot el mercat del llibre en català amb la compra de 62 i dels segells literaris d’Enciclopèdia. Per exemple, a la llista dels més venuts de dijous passat al Timeout, el 70% llibres són del Grup 62. Un cas que a qualsevol cultura important del món tindria conseqüències immediates i que a casa nostra ningú no ha denunciat: ni els autors, ni els llibreters, ni les institucions, ni cap intel·lectual, ni la premsa."

En la (perenne?) llista dels més venuts que mostra Vilaweb Lletres des de juliol, çò és, entre els 10 més venuts a la Casa del Llibre de Barcelona, només n'hi ha 1 de ficció que no pertany al Grup 62 (enhorabona, Angle!). Aquest percentatge (el 90%!) resulta més o menys habitual. I era, també, previsible (sobretot des que els llistats dels més venuts nostrats recullen els volums de butxaca, cosa que no ocorre en altres llengües).

Un cap bicèfal

Tafanejant a la xarxa trobe aquesta curiositat: una imatge repetida en dues cobertes d'autors diferents tot i que comparteixen temàtica "negra". La de l'esquerra l'edita Piper Verlag; la de la dreta, Amsterdam (enhorabona pel fitxatge de Fred Vargas!).

La generació dels 'Ocults'

L'últim número de la revista Caràcters és ben interessant. A més del merescut dossier dedicat a Josep Iborra, hi ha dos articles que m'han cridat l'atenció. Un és la ressenya de Fernando Sapiña sobre El canvi climàtic a casa nostra, de Maria Josep Picó, d'on extracte aquest fragment en què parla de la trajectòria professional de l'autora:

"... es va especialitzar en periodisme ambiental en el diari Levante-EMV, abans de ser la directora de la revista Nat, i la seua tasca al capdavant d'aquesta publicació va ser reconeguda amb distints premis. Malauradament, Sàpiens Publicacions va decidir, fa uns mesos, que el llançament de la revista d'oci Time Out Barcelona requeria un esforç que feia inviable continuar amb l'edició de la revista Nat: una curiosa forma de fer país, la del grup cooperatiu Cultura03, on està integrat Sàpiens Publicacions."

Vaja, del que t'assabentes llegint una revista de llibres!
L'altre article que volia destacar el signa el crític i escriptor Vicent Usó. Diu així:

"Fa poques setmanes una carta al director d'un diari de València parlava que la generació d'escriptors valencians contemporanis s'hauria d'anomenar 'els Ocults', perquè, al País Valencià, els seus llibres són ignorats per lectors, llibreries i mitjans de comunicació."

I una altra consideració que també hem fet en aquest bloc:

"Al País Valencià, ja fa temps que no se senten veus noves. Que no publica a penes cap autor nascut després de la mort del dictador. Cap autor jove. I, sense renovació, quin futur li espera a la literatura catalana, al País Valencià? Tanmateix, l'amputació d'una part del cos lingüístic català no sembla preocupar la resta."

Correu al quiosc: el número 43 de Caràcters us hi espera.

Àgora

Hem parlat en altres apunts d'aquest bloc sobre la distribució de llibres, la baula més desconeguda del món del llibre i, alhora, una de les més importants perquè els lectors puguen trobar els llibres o aconseguir-los amb rapidesa.
Avui ens despertem amb la confirmació d'una notícia llargament anunciada: la creació de la nova distribuïdora del llibre en català Àgora, que gestionarà els fons del Grup 62, Enciclopèdia Catalana i (sorpresa) Ara Llibres, entre altres. Un nou episodi en el procés de concentració. No serà l'últim.
Ací teniu la notícia a Cultura21. Als mitjans tradicionals no he trobat res...

Tanca 'Nat'

Ja és oficial el tancament de l'esplèndida revista Nat. Una notícia pèssima, trista, descoratjadora, perquè, tal i com afirma la seua directora, Maria Josep Picó, en aquesta notícia de Vilaweb, és una publicació que ha trencat molts tòpics "amb una gran acceptació al País Valencià, i que ha demostrat que es pot fer comunicació ambiental i científica per a un públic no especialitzat, però amb el màxim rigor."

Una pèrdua certament lamentable.

La catosfera, un poc més freda 4

Avui Oriol Soler anuncia que en breu tancarà el seu bloc Núvol vermell, un espai des d'on ens informava dels anhels i les conquestes del grup cooperatiu Cultura 03. En un moment en què campa el desànim (si més no, al País Valencià i per motius "extraeditorials"), els seus consells optimistes i il·lusionants es trobaran a faltar, perquè resultaven encoratjadors i revulsius. Però és una renúncia momentània: afortunadament, tornarà.

Felicitat televisiva

De nou, l'innovador grup Cultura 03 s'arrisca i ens mostra camins poc transitats.
Enhorabona!

Batalles del tripartit (editorial)

Aparentment, Enciclopèdia ha guanyat la primera batalla en el tripartit editorial: esbombar les diferències sobre el model de gestió del nou Grup 62 han donat resultat. Al final, sembla que hi haurà una direcció editorial mancomunada, amb representació dels tres principals socis. El País ja apunta noms: Xavier Folch (pare d’Ernest i exdirector del Llull) per part de 62; Miquel Alzueta en nom de Columna; i Jesús Giralt en representació d’Enciclopèdia.

Qui abandona és Ernest Folch, figura que Lara considerava essencial en el nou projecte, i que molt probablement ho hauria estat. Ernest s’arrisca i aposta per implicar-se a fons en l’emergent Grup Cultura 03, del qual ja n’hem parlat en aquest bloc. La premsa va plena de comentaris, i això ens dóna una idea aproximada de la transcendència del(s) fet(s). Diuen que 03 invertirà un milió d’euros en 2007 només en l’editorial i 4’5 milions en la versió catalana per a Barcelona de la revista Time Out. Poca broma.

Oriol Soler, capità d’aquest grup cooperatiu, dóna la benvinguda en el seu bloc a Ernest i informa dels importants reptes que es plantegen de cara al futur. L’objectiu és esdevenir amb els anys líder de l’edició en català. Amb el permís d’RBA, és clar.

Enciclopèdia també!?

Amb una setmana de retard també, recupere El comentari que publicava Ignasi Aragay dijous passat a l'Avui. Ignasi, bon coneixedor del món del llibre, assegura que s’està produint un canvi d’època en el sector editorial. “Els dos grans grups catalans –Planeta i RBA—aspiren a la compra d’un, o dels dos, grans grups de l’edició en llengua catalana: Edicions 62 [el Grup 62, en realitat] i Enciclopèdia Catalana”. Se’m congela el rictus a la cara: és la primera notícia que tinc sobre la possibilitat que Enciclopèdia Catalana passe a altres mans. I em semblaria poc menys que un crim cultural (tot plegat, un genocidi) intolerable.

És curiós (i ben embolicat i rebuscat) com funciona açò dels conglomerats. Ara ja sí que no entenc res de res: però Enciclopèdia no era una de les “beneficiades” en el repartiment accionarial del Grup 62? No m’estranya que estiguen tant de temps pelant la pava amb la venda de 62, la necessitat de la qual (de la venda, òbviament, no de 62, que és inqüestionable) tampoc no acabe d’entendre. Però bé, ja m’ho deia mon pare: “xiquet, tu dedica’t a les lletres, que de números no entens res”. En tot cas, tractaré de retenir la xifra de què parla Ignasi: Zero Tres, el nom d’un grup cooperatiu "que vol dotar la cultura catalana d’una indústria cultural i de comunicació innovadora amb voluntat de lideratge, de vocació internacional". Els èxits clamorosos d'algunes de les seues iniciatives indiquen que estan en el camí de l'èxit.