La dreta autòctona té obsessió amb les samarretes de Mònica Oltra. Per això volen prohibir-li-les. És indubtable la rendibilitat propagandística i mediàtica que va assolir el primer “Wanted, only alive” adreçat a l’aleshores president de la Generalitat. I el “Canal 9 manipula”
en el pseudodebat televisat per la ràdio televisió valenciana. Dues
fites d’una estratègia que ha popularitzat (i acostat al debat real, al
que es cou a peu de carrer) tant la figura de la diputada com la
coalició mateixa.
Superada aquella tensa legislatura, amb una presència consolidada a les Corts i amb Camps foragitat de la primera línia, semblava sobrer reincidir amb el “No nos falta dinero, nos sobran chorizos”.
Tot feia indicar que era temps de passar pàgina a aquella tàctica, que,
si bé acapara titulars, pot resultar reduccionista i banalitzar el
treball de Compromís a les institucions. Però amb els dies, aquell acte
aparentment (només aparentment) ingenu s’ha comprovat altament
productiu. Diríem, fins i tot, que va resultar necessari. D’una banda,
per la denúncia expressada blanc sobre negre a la samarreta. De l’altra,
perquè va condicionar l’acció de tota l’esquerra, que es veié
impel·lida a solidaritzar-se’n i a abandonar l’hemicicle, marcant-los
així el pas. Finalment, i el més important de tot, perquè ha aconseguit
retratar (de nou) el tarannà autoritari del partit omnigovernant.
Després del “le abandono que deje la sala”, Juan Cotino s’ha tret de la màniga un nou reglament de la cambra, que aprovaran hui. Són unes normes ad hoc
per a, entre altres, prohibir l’ús de les samarretes amb missatge. En
endavant, a les Corts no es podrà utilitzar cap símbol (aviat, potser
tampoc determinades paraules o expressions) que al parer del senyor del
crucifix resulte “indecorós”. El pròxim pas serà implantar
l’uniforme en la vestimenta dels diputats, ja que en el pensament, ara
com ara, no hi poden entrar.
Usen l’excusa del “decoro”, però no busquen
sinó l’anul·lació d’un acte que escapava al seu control. Indecorós és
tenir una caterva d’imputats asseguts als escons com si tal cosa.
Indecorós és l’absentisme irresponsable del diputat Camps. Indecorós és
fer pagar la crisi als qui menys tenen. Indecorós és l’espoli fiscal a
què ens té sotmesos Madrid. Indecorós és haver llançat a perdre el
sistema bancari valencià. Indecorós és abusar de la majoria absoluta per
silenciar el dissident. Indecorós és, com va denunciar Oltra, convertir les Corts en “un cortijo on només es diu allò que el PP vol que es diga”.
Tot això és el que resulta indecorós, indigne i obscé. Però contra
aquests abusos no hi ha previst que les Corts aprove cap nou reglament.
Ens trauran les samarretes, però encara que ens despullen de tota
vestimenta continuarem combatent i denunciant l’exercici arbitrari del
poder.
Tipus mòbils 78. Publicat a L'Informatiu el 17/04/12.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada