Al bloc d'Elsa Aguiar, "Editar en voz alta", sempre trobem apunts d'interés per a l'ofici. Aquesta setmana, hi publica una reflexió ("¿Proteger o protegernos?") al voltant de la (sobre)protecció que sovint exercim els editors en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Qui selecciona les obres que considera "adequades" per a una edat determinada (tenim tendència a classificar cada llibre en gèneres, col·leccions i etiquetes d'edat, cosa que no ocorre en altres països del nostre entorn) i quins paràmetres utilitza per mesurar la conveniència o inconveniència d'un text literari concret, la seua duresa o el seu grau de transgressió o provocació... Potser, qui ha de jutjar aquests elements té un record selectiu de la seua pròpia infantesa, o ha perdut la connexió amb la voluble realitat de l'infant o el jove actual. I tot això, explica l'editora d'SM:
"Me hace plantearme si al rechazar una novela para niños por demasiado dura pensamos en los niños o en los adultos que las leerán y nos juzgarán a través de ellas."
Coincidint en el temps, Josep Maria Aloy fa al seu bloc "Mascaró de proa" un apunt amb títol contundent: "En literatura juvenil, no tot s'hi val!". Parteix d'una crítica sobre La Gretchen es preocupa (Oxford), de la meua (ex?)estimada Christine Nöstlinger, per aprofundir en un tema complementari al que plantejava Elsa Aguiar: per què hem de publicar llibres que no aporten res al lector? Aquest interrogant l'hauríem de respondre sempre abans de donar l'ok a la impremta amb obres adreçades a qualsevol edat, però diríem que especialment en l'àmbit LIJ, on s'estan formant (o deformant) lectors. En aquest sentit, la responsabilitat dels prescriptors i dels editors és més elevada. Per això mai hauríem de publicar llibres que, com diu Josep Maria:
"No ajuden ni a crear ni a formar lectors i no aporten res de positiu a una edat en què precisament allò que caldria evitar són els tòpics simplistes, la bajanada constant i la poca qualitat, no sols literària sinó intel·lectual."
L'editor LIJ adreça les seues propostes, sobretot, a les prescripcions escolars,
i publica obres que el professorat recomanarà als seus alumnes. Els estils, les
temàtiques i els continguts que promou en el seu catàleg, així com les estratègies de màrqueting i seducció que practica no són (no
poden ser) aliens a aquesta realitat. El gran interrogant és si és possible mantenir (o incrementar) el nivell de vendes amb títols agosarats i engrescadors per als joves, i que podríem qualificar amb aquella etiqueta tan subjectiva i difusa que és "la qualitat", com reivindica aquest Manifest.
El debat sempre està obert en un subsector que té una influència decisiva tant en l'educació com en el foment dels hàbits lectors de la població però que, alhora, ha crescut considerablement els últims anys fins convertir-se en el motor de la indústria editorial. No és una qüestió menor.
2 comentaris:
Hola Joan Carles, m'estava mossegant la llengua i a la fi he decidit incloure un comentari. Com que ja hem parlat del tema, sé que no et sorprendrà la meua postura però trobe que és encara més important del que dius.
La manca de llibres atrevits, que connecten amb els joves i infants suposa el seu allunyament de la literatura que consideren "lectures de classe" i que res tenen a veure amb el seu món quotidià. Així, tenim cada vegada més dos circuits literaris, els de docents, escriptors i editors que estan interessats bàsicament a transmetre valors positius al marge de la qualitat literària d'estos llibres; i el que realment lligen els infants i joves on, junt amb productes més comercials - que té sentit que no formen part de les prescripcions escolars-, també conviuen best-sellers ocults i una gran quantitat de productes culturals underground. Basta veure la passió dels adolescents pel rap més antisistema.
Com damnificat d'esta política editorial de "risc zero" em trobe sovint molt frustrat, però no crec que siga un problema exclusivament editorial, crec que els docents necessitarien més formació al voltant de la LIJ perquè desenvoluparen criteris de selecció més enllà de la seua "utilitat" a l'aula o del fet que els editors els faciliten un quadernet amb activitats perquè no hagen de pensar. Hi ha molts docents que fan un treball magnífic amb la literatura, però sembla que no són prou.
Una abraçada
Moltes gràcies per la teua opinió. No et mossegues la llengua, els comentaris són sempre benvinguts!
Estic d'acord amb el teu plantejament. Puntualitzaria, però, que l'aposta pels 'valors' o llibres 'educatius' no és necessàriament dolenta, ja que acompleix una funció important dins del sistema educatiu. I també n'hi ha molts bons títols (suggeridors, engrescadors, motivadors) dins d'aquest tipus d'obres diguem-ne "instructives"!
No obstant això, és cert que en l'actualitat no resulta fàcil publicar novel·les que funcionen al marge de les prescripcions escolars. Si més no, al País Valencià. I no és bo restringir una literatura al seu rendiment educatiu si desitgem que tinga un futur més lliure i autònom. Perquè, com sabem tots els qui participem del procés de creació o promoció literària, el goig de llegir abasta horitzons més amplis. S'ha d'equilibrar més la balança.
Publica un comentari a l'entrada