04 de setembre 2013

Pensaments vibrants


A l'exili inesperat d'Orpesa he gaudit aquest estiu dels Plans de futur (Proa) de Màrius Serra. En tenia moltíssima curiositat i ganes, per l'afecte envers l'autor, pel guardó, per les crítiques, per les recomanacions i perquè el 2011 vaig contribuir a recuperar la seua primera novel·la, L'home del sac (Bromera), en la qual es desplegaven ja molts dels recursos que l'han dotat de personalitat en el món de les lletres catalanes (i més enllà). Especialment el gust pels jocs lingüístics (Ferrans que s'aferren, bromes per sortir de les bromes...). D'aquella promoció conserve una anècdota molt divertida relacionada amb aquesta qüestió que contarem (potser) un altre dia.
No faré una crítica de la novel·la, perquè a hores d'ara ja s'han fet totes les possibles, ben merescudes. Però permeteu-me destacar un paràgraf preciós en què l'autor transmet la sensació profunda que s'apodera de nosaltres quan llegim amb deler una obra que ens apassiona. Disculpeu si no us la contextualitze, però em sembla que s'entén perfectament:
"Ja fa dies que el rei de la Ferriteca és el Curs d'àlgebra superior, de Joseph Alfred Serret, un dels llibres en francès que el Ferran t'ha portat de la Biblioteca de Catalunya. En fas una lectura apassionada. Ahir em vas arribar a dir que no el penses tornar, com si en tornessis mai cap!, però ja es veu que aquest és especial. T'espio i certament et deu agradar molt, perquè tot sovint fas uns sorollets amb la llengua que no t'havia sentit fer mai, com els espetecs golafres de qui mastega una llepolia amb fruïció. En llegeixes un fragment en silenci, atent com si t'hi anés la pell, i quan et sembla que has atresorat prou informació tanques els ulls per assimilar el que acabes de llegir i t'ho deus repetir mentalment, sense sil·labejar-ho. Llavors és quan fas els sorollets. M'agradaria entrar en el teu cervell just en aquest moment de màxima concentració. Estic segura que hi sentiria una melodia feta de pensaments vibrants, una música agradable que em faria completament feliç perquè no l'hauria d'entendre ni explicar. Només sentir-la. Sentir. Podria prescindir de la raó, que encara ara m'enpeny a intentar conèixer el significat exacte de cadascun dels teus pensaments, i deixondir-me amb les melodies que deuen compondre les teves percepcions. Pura música."
Una deliciosa llepolia, Plans de futur!.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...